“Amb inversions adequades ens en podem sortir”

AmpostaTres setmanes després de les pluges torrencials que van assolar les comarques del Baix Ebre i el Montsià, Lluís Baiges encara reté ben clara la imatge de la seva finca convertida en un fangar, plena de restes vegetals, de plàstics d’hivernacle i estructures metàl·liques col·lapsades. “Ens han calgut dues setmanes de feina contínua i més de quaranta persones per intentar recuperar el planter que l’aigua no es va endur”, explica. Als hivernacles de Cultidelta –l’empresa familiar que codirigeix amb el seu germà especialitzat en el cultiu de plantes autòctones mediterrànies i en producció hortícola i de verdures– encara es veuen les marques del fang. “L’aigua va entrar com una marea i va inundar uns 60.000 metres quadrats d’hivernacles fins a una altura de 80 cm. Una setmana després, encara hi havia aigua estancada i safates de planter surant”, afegeix. 

El corrent es va endur un gruix important del cultiu. D’entre les plantes que han pogut recuperar, n’hi ha molt poques d’aprofitables per a la comercialització. “La majoria han quedat malmeses pel mateix fang i les que no s’han podrit per l’excés d’humitat”, lamenta. “Encara estem en procés d’avaluar els danys, que són difícils de quantificar, però a ull crec que ens podem aproximar al mig milió d’euros en pèrdues, si tenim en compte els sobrecostos per arranjar els desperfectes, la pèrdua de producte i l’aturada temporal de vendes”, assegura.

La seva finca, ubicada als límits interiors de la plana del delta de l’Ebre, entre Amposta i la Ràpita, va patir el doble efecte de les barrancades: d’una banda, hi van desguassar els torrents que baixen directament de la serra del Montsià i, de l’altra, el barranc de la Galera, que recull les aigües de la zona central del massís dels Ports i desemboca a l’Ebre. “És un barranc que ens queda a deu quilòmetres, però l’aigua ens va arribar a través del canal de reg secundari que tenim just a tocar i que es va desbordar”, concreta.  

Mentrestant, Jaume Moya intenta recuperar l’activitat a la finca de la Torre de la Carrova, als afores d’Amposta. Situada a dos quilòmetres de la desembocadura del barranc de la Galera, va quedar completament inundada per més d’un metre d’aigua. L’accés a la masia va quedar impracticable durant uns dies i encara ara alguns racons dels cultius d’hortalisses són basses irregulars on suren caixes i branques. “Hi tenia plantades coliflors, carxofes, enciams, tomateres, i també arbres fruiters com magraners i oliveres. I un petit corral de gallines que no van sobreviure. L’aigua ho va malmetre tot”, denuncia.

Ja li va passar durant unes pluges torrencials de l’any 2000, i es va repetir fa dos anys, però no amb la virulència d’aquesta vegada. “Gairebé ni em plantejo avaluar els desperfectes, perquè estic a prop de la jubilació; no crec que a curt termini es posi solució al tap d’infraestructures que obstaculitzen la sortida del barranc al riu, com el canal de l’esquerra de l’Ebre i la carretera C-12. Treballo altres terres arrendades ubicades en un lloc no inundable que em permetran tirar endavant sense ensurts, almenys durant un temps”, comenta amb certa resignació. 

Pla del Govern

El govern català ha anunciat un pla director de 27 milions d’euros per abordar la problemàtica dels barrancs a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha previst actuacions de neteja per valor de 120.000 euros. Però els pagesos, escarmentats, ho veuen amb cert escepticisme, almenys a curt termini. “S’han de millorar les infraestructures per tancar els canals quan es preveuen grans pluges, per evitar que col·lapsin i puguin servir de via de sortida per a l’aigua. I s’ha d’obrir el debat sobre si cal construir un sifó per enfonsar el canal de reg per sota del barranc de la Galera i donar via lliure a la sortida de l’aigua cap al riu”, comenta Jaume Moya.

Malgrat el cop, Baiges es mostra pragmàtic: “Amb inversions adequades per part de la Generalitat, l’ACA i les comunitats de regants, ens en podem sortir. Però s’han de fer inversions dimensionades amb les noves necessitats que planteja l’esclafament global, perquè hem d’assumir que episodis com aquest tornaran a passar, potser amb més virulència. Si sabem que vindrà, almenys estiguem preparats”.