Lliçons de vida del patriarca de Borges, l'home que no coneixia l'aigua calenta

BarcelonaUn professor va demanar: "Teniu voluntat de fang o voluntat de ferro?" I els alumnes van respondre "De ferro, de ferro!" Rescata el record Antoni Pont, president d'honor de Borges, que amb 90 anys ha assistit aquest dijous a un acte organitzat per l'associació de joves empresaris Aijec. El lector ho ha endevinat: ell tenia voluntat de ferro i va fer d'aquella convicció una bandera i una marca personal. I ho prova amb una anècdota formidable.

L'empresari, que va ser un dels quatre membres de la tercera generació del gegant agroalimentari, explica així la seva idea de la voluntat fèrria: "El que està bé de la vida de poble és que cada dia fem migdiada, i jo la faig de pijama i dutxa freda". Les rialles de l'audiència obren la porta a una exposició més detallada dels costums de l'empresari: "Si t'acostumes a dutxar-te amb aigua freda –diu–, al final no és cap esforç. I ja us dic que no he conegut l'aigua calenta, i amb 90 anys em constipo ben poc".

Pont fa un repàs ràpid per una empresa que avui factura 850 milions d'euros, amb un benefici operatiu (ebitda) de 40 milions i negoci en 150 països. I arrenca al segle XIX amb la figura del seu avi, nascut a Tordera. Als anys 20 del segle passat s'hi van incorporar els seus dos fills. Més endavant, durant la guerra, "sense homes a casa", va ser la seva àvia qui va mantenir el negoci, i el 1957 va entrar en escena la tercera generació.

Una decisió "heroica"

"Érem tres germans i un cosí, i jo vaig ser president perquè era el més gran –rememora–, però érem això que es diu un team at the top [equip al cim]". Però la família va anar creixent i les complicacions van anar a més. De la quarta generació, amb 14 fills, vuit treballaven a la companyia familiar, que encara avui manté el 100% de les accions. "I aquí vam prendre una decisió gairebé heroica, que va ser que la família quedava fora de la gestió", explica.

Aquesta professionalització ha donat resultats, i Pont té algunes claus de per què Borges ha arribat tan lluny. "Són les tres pes: preparar-se, preparar-se i preparar-se", diu. L'empresari també parla de la necessitat del risc, enfront de la seguretat "paralitzant": "Al món no hi ha res que sigui fàcil, i l'empresa ha de prendre riscos per guanyar", explica. Són algunes de les lliçons d'un veterà de l'empresa catalana que es presenta com "un jovenet de 90 anys".