El sabor mediterrani d'Estrella ja es produeix al centre d'Anglaterra
Damm inaugura oficialment la primera planta de producció i envasament fora de la península Ibèrica
Bedford (Regne Unit)El Mediterrani ha arribat al centre d'Anglaterra, i no pas encara per efecte del canvi climàtic. Almenys el sabor del Mediterrani, o un dels seus productes més coneguts a tot el món, Estrella Damm, s'ha instal·lat a un dels centres neuràlgics de la logística de les illes britàniques. La històrica cervesera catalana, que l'any vinent complirà 150 anys, ha inaugurat aquest dijous la seva primera planta de producció fora de la península Ibèrica. El lloc triat ha sigut la localitat de Bedford, entre Londres i Birmingham, on des de fa tres anys la companyia ha invertit poc més de vuitanta milions d'euros per restaurar i renovar una antiga i tradicional cervesera, la Eagle Brewery, rebatejada ara amb el nom de The Damm Eagle Brewery. L'objectiu és consolidar l'expansió creixent en el mercat britànic, el segon més important per a Damm, dins dels sectors de les premium world lager en un entorn de màxima competitivitat.
La planta, de moment, només produeix llaunes i barrils (de 20, 30 i 50 litres), amb una capacitat anual d'envasament d'1,8 milions d'hectolitres, amb l'objectiu d'arribar als dos milions el 2027. No només s'hi envasen els diferents productes de Damm, però. També hi ha acords per fabricar i enllaunar Kirin Ichiban, una cervesa japonesa, la Brookling, de Carlsberg, alhora que s'envasa la producció d'una petita cervesera del nord d'Anglaterra, Northern Moonk, de Leeds.
Dels 1,8 milions d'hectolitres de capacitat de la Damm Eagle, 800.000 seran de cervesa i la resta d'altres soft drinks. Juan González, el director del negoci internacional de la companyia, considera que haver adquirit la propietat de la planta és "el més lògic i el pas següent després d'haver estat treballant al mercat britànic des dels anys vuitanta". De fet, a l'Eagle Brewery ja s'envasaven des del 2010 els barrils de Damm. Actualment, el mercat britànic en consumeix 500.000 hectolitres.
Damm aspira, segons González, a esdevenir el "grup independent més important" de cerveses i altres begudes del Regne Unit. L'arrelament al centre de les illes és, a més, una aposta estratègica de futur, en la mesura que el país és "un hub que pot abastir molts mercats del centre d'Europa, el nord d'Europa i de l'exportació als Estats Units".
Un èxit inesperat
Un dels casos més representatius de l'èxit de la companyia al Regne Unit és el cas de Damm Lemon, un èxit sorprenent per a la mateixa empresa, després del llançament aquest any al mercat britànic. "De sobte, el consumidor ha descobert les cerveses amb sabors", comenta també González. "No hem fet res, no ha sigut el resultat de cap estratègia desenvolupada, sinó que hem detectat una necessitat de consum i, gràcies a la profunditat de cartera que tenim, hem pogut cobrir la demanda".
Aquest èxit de Damm al Regne Unit respon també a un canvi d'hàbits entre els amants de la cervesa al país. Perquè els últims anys, el consumidor britànic s'ha anat apartant de les tradicionals –les bitter i les reals ales de sabor més amarg– per abraçar les lager europees, més lleugeres i refrescants. Hi entren en joc factors culturals i comercials.
Les noves generacions prefereixen cerveses fredes, suaus i fàcils de beure, associades amb un estil de vida urbà i cosmopolita. La globalització i el màrqueting de marques com Estrella Damm –el sabor del Mediterrani. Mediterràniament–, Peroni o Heineken han consolidat aquesta imatge "continental" moderna d'aquestes lager. La prova és la recerca d'esquers semblants, com ara el que hi ha darrere del llançament de Madrí, de la multinacional Molson Coors, que l'octubre del 2020 va irrompre al mercat britànic i irlandès, primer en pubs i restaurants i des del març del 2022 també en supermercats. A Estrella, la cervesa de Barcelona per excel·lència, li va néixer una competidora com si fos la cervesa del Madrid de les canyes, però que no té cap mena de relació amb la ciutat, i que, de fet, és impossible veure ni beure a la capital d'Espanya.
En tot cas, l'estandardització industrial ha reduït l'oferta d'aquelles autèntiques ale britàniques i ha afavorit la producció massiva de lager. El consum també s'ha desplaçat del pub tradicional a bars, festivals i llars, on les cerveses embotellades o amb llauna encaixen millor. L'estètica de la pinta freda s'ha acabat imposant sobre la de la temperatura de celler típica de les real ales, d'entre 10 i 13 graus. Amb tot, l'auge del moviment craft beer ha tornat cert prestigi a la tradició britànica, encara que reinterpretada amb un enfocament més creatiu i internacional.
