“Són un vici, nen! Ni virus, ni hòsties!": el Mercat de Sant Antoni, aliè a la pesta porcina

Barcelona"Jo, jo!", exclama la Marta. Han cridat 56 a la parada del darrere i amb el tiquet a la mà fa dues passes ràpides per demanar una mica de llegum. "Qui és ara?", diuen, ara, des de la xarcuteria. La Marta s'ha de tornar a girar, corrents: "Jo, sí, sí, el 66, dues hamburgueses". "Res més, guapa?". "No, gràcies", respon, encara atabalada.

"Si no hi hagués la pesta, potser les hauria comprat de porc", explica la Marta a l'ARA. Són les 12 del migdia al Mercat de Sant Antoni de Barcelona, quan encara falta una bona estona perquè el govern espanyol elevi a nou els senglars morts confirmats amb pesta porcina africana. "Mira, si puc evitar-ho, ho evitaré, però si me'n demanen a casa...", diu, sobre la seva filla, que de tant en tant vol salsitxes. "Haig de dir que no em fa gaire por", afegeix, i s'aparta una mica de la xarcuteria Escofet Oliver, ubicada al mig del bullici d'un dimarts laborable.

Tot i caminar a poc a poc i arrossegar carrets amb rodes, l'activitat al mercat és frenètica: aparadors plens, crits amistosos entre paradistes i moltes preguntes entre clients i venedors..., però ni rastre del brot víric que ha portat part de l'exèrcit a confinar, uns quilòmetres més amunt, tot el Parc de Collserola.

Igual d'aliens a la crisi alimentària que tem el sector porcí català, dos turistes sud-coreans arriben davant la xarcuteria Escofet Oliver: "Sí, sí, gràcies", diu ell, diverses vegades, quan se li parla de la pesta africana, mentre es va retirant tot somrient cap enrere, abans d'asseure's a degustar in situ uns encenalls de pernil ibèric, sense saber que el seu país n'acaba de restringir les importacions, com el Regne Unit i Sèrbia, entre d'altres. De fet, ara per ara, aquest és l'únic impacte de la pesta: el de la prohibició d'exportar carn de porc fora de la Unió Europea.

Les càrniques catalanes exporten 4.000 milions d'euros de carn de porc al món, dels quals 1.000 són fora de la UE, el que per als consumidors d'aquí, com la Marta, potser es convertirà en una baixada de preus: si no es pot exportar porc, hi haurà carn sobrant i el preu baixarà. Però això tampoc ocupa ni preocupa a paradistes i clients, que no han notat cap canvi: “Potser creus que el consum pot anar a la baixa, però encara que caigui una bomba al costat, la gent va a la seva... viu al dia”, diu Xavier Sendra, que regenta una parada amb el seu cognom. Ja ha venut secrets ibèrics, lloms, filets i galtes, com qualsevol dia.

La Pilar, que li ha comprat els selectes mantecados Felipe II, explica que potser li comença a preocupar, això de la pesta. Al darrere, una dona fa cua a la parada d’aviram: vol dir alguna cosa, dubta, i al final dispara. “El brot s’ha trobat al costat d’un laboratori. A Cerdanyola hi ha un laboratori”, com volent dir… I afegeix: “Investigueu això”. No vol dir el seu nom, ni sortir davant de càmera. La insinuació arriba després que l’IRTA-CReSA hagi garantit la seguretat del laboratori davant les especulacions de l'origen de la pesta porcina.

A tocar de les cèntriques peixateries del mercat, la carnisseria Carns Esca, regentada per l'Esther Bertran, té un miniporc somrient al mig del taulell. Ella talla pollastre i, com cada dia, ven de tot: "No em preocupa", coincideixen ella i la Marina, clienta habitual. Ja gairebé són les 14 hores i un bon grapat de persones encara fan cua per comprar carn de tota mena.

Però a l'altra punta de l'aparador, una dona amb ulleres de sol ja va per marxar: posa una bossa plena de carn dins el carro i, preguntada per la pesta porcina, s'atura un moment: "Tu no m'has dit res d'aquesta carn de porc", li diu al Jesús, paradista, sobre l'estat de la carn. "Jo? Què t'haig de dir?", li respon. Ràpidament, el petit moment de dubte alarmista s'esvaeix quan la Meri, encara amb les ulleres de sol posades, explica què tenia dins la bossa: "Botifarra de foie amb castanyes. Són un vici, nen! Ni virus ni hòsties! El virus és a la butxaca!", diu, abans de fer via.