Consultor i professor a la UOCDesprés de dues setmanes de crisi pel covid-19, ningú té cap dubte que el sector de l’aviació europeu patirà una transformació. Es creu que les companyies podran sobreviure aturades dos o tres mesos de mitjana, tot depenent de la caixa que tinguin, i que la crisi donarà lloc a un sector més petit amb la mort d’algunes aerolínies. És per això que el sector reclama mesures d’alleugeriment de manera urgent, com ara ajudes directes o préstecs.
Retorn a les ajudes estatals
La consolidació d’empreses no sol generar gran inquietud, és un procés motivat per l’escala i l’eficiència. Però el suport dels estats ve acompanyat de preocupacions importants en el sector aeri. En primer lloc, les ajudes poden allargar la vida a companyies que en un context lliure de pandèmia haurien desaparegut. En segon lloc, la falta d’una política unitària de la Unió Europea comportarà que els estats donin ajudes de diferents tipus, quantitats i contraprestacions. Això representaria una distorsió significativa del mercat del transport aeri, ja que les companyies no competirien en igualtat de condicions. En tercer lloc, les condicions que poden establir els estats per a les ajudes poden incloure l’entrada en l’accionariat i la possible influència en la gestió de les companyies. Aquest últim element preocupa especialment, ja que podria portar a decisions no viables comercialment que tornarien l’aviació més de 20 anys enrere.
Així doncs, la recomposició del sector pot donar lloc a un mercat distorsionat en què les companyies aèries no puguin competir en igualtat de condicions, fet que dificultaria la supervivència de les que inicialment són més fortes però que no rebin ajudes.
