Antonio Argandoña: “Queda clar que la BPA està morta”
BarcelonaDesprés que el govern andorrà forcés el corralito a la Banca Privada d’Andorra (BPA) i, malgrat els intents de l’executiu per transmetre tranquil·litat, els seus clients s’han amuntegat intentant treure els diners que hi tenen dipositats. Però segons explica el professor de l’Iese, Antonio Argandoña, Andorra no tenia gaires alternatives a l’hora de gestionar aquesta crisi.
Sembla que el govern no ha aconseguit evitar el pànic.
Les cues a les sucursals eren inevitables. Hi havia dos riscos a l’hora d’actuar. Primer, el d’endarrerir la solució i fer més grans els problemes que ja tenien, i, segon, el de sobrereaccionar. La denúncia dels Estats Units va ser un cop molt fort, es podria haver reaccionat d’una manera massa alarmista, però la BPA té accionistes i clients en molts països, la fugida de capitals podria haver sigut molt gran. Calia actuar amb calma però no gaire, tal com s’ha fet.
Hi ha risc d’efecte dòmino?
El problema és que Andorra no té un banc central que pugui injectar diners a les entitats per evitar la fugida de capitals. L’única manera d’evitar-ho és donant garanties als usuaris. Sense un supervisor bancari nacional independent és complicat. Tot i això, és poc probable que aquesta tendència es contagïi a la resta dels bancs del país.
¿Creu que la resta d’entitats andorranes estan lliures de les sospites de blanqueig?
Si de veritat es volgués, es podrien trobar en gairebé tots els bancs del món. Aquest no era l’objectiu dels EUA. Buscaven comptes específics vinculats al terrorisme i al crim organitzat, però no volen perseguir tota la banca per blanqueig. Ha sigut un cas ocasional. Pot passar que si hi ha altres entitats implicades en aquesta mena d’operacions ho solucionin de manera interna, però aquesta investigació no s’estendrà a tot el país.
Què ha de fer ara Andorra per tal de mantenir la confiança en les seves entitats?
Queda clar que la BPA està morta, perquè els EUA l’han posat en una llista negra, però això no és traslladable a tot el sistema bancari. Bàsicament, el país ha de deixar les altres entitats tranquil·les i aquestes hauran de buscar recursos externs per poder donar confiança als seus clients.
