Macroeconomia
Economia 19/03/2022

Dos anys a la muntanya russa econòmica

L'economia entoma l'impacte de la guerra sense haver-se recuperat encara de la pandèmia

4 min
Els confinaments per la pandèmia van provocar la caiguda més gran del PIB des de la Guerra Civil.

BarcelonaDebacles econòmiques històriques, rebots econòmics propis de països en vies de desenvolupament, la trampa de l'efecte base, errors sonats en les previsions i una guerra en continent europeu. Els últims dos anys han sigut una veritable muntanya russa per a la macroeconomia i convé recordar-los quan es compleixen dos anys de l’arribada del coronavirus a Europa. El segon aniversari de la pandèmia coincideix amb la invasió russa d’Ucraïna, dos esdeveniments que marcaran un abans i un després en l’economia mundial.

L’impacte del covid sobre l’activitat econòmica va representar la contracció més important en 80 anys a Europa i gran part del món. Però, més enllà de la recuperació incompleta d’aquell sotrac, la guerra a Ucraïna ha exacerbat alguns fenòmens, com la inflació i el desabastiment, que ja s’havien notat abans que les tropes russes entressin al país veí.

Més de dos anys de sotracs a l’economia catalana
Evolució del producte interior brut català entre els anys 2018 i 2021. Dades trimestrals. Índex 100 = quart trimestre del 2019

L’economia catalana

toca màxims

Sisena

onada

(òmicron)

102,0

100

2018

2020

2021

2019

97,1

97,8

Reobertura

parcial de

l’activitat

Cinquena

onada

(delta)

El covid

arriba a

Europa

91,6

Segona

i tercera

onades

Màxim

confinament

79,4

L’economia

catalana

toca màxims

102,0

Sisena

onada

(òmicron)

100

2018

2019

2020

2021

97,1

97,8

El covid

arriba a

Europa

Reobertura

parcial de

l’activitat

Cinquena

onada

(delta)

91,6

Segona

i tercera

onades

Màxim

confinament

79,4

L’economia

catalana

toca màxims

102,0

Sisena

onada

(òmicron)

100

2018

2019

2020

2021

97,1

97,8

El covid

arriba a

Europa

Reobertura

parcial de

l’activitat

Cinquena

onada

(delta)

91,6

Segona

i tercera

onades

Màxim

confinament

79,4

“Estem en procés de reactivació”, explica Josep Lladós, professor d’economia de la UOC i membre del Col·legi d’Economistes de Catalunya, una reactivació que, diu, encara “no ha estat completa”, especialment a Espanya.

L’aturada de l’activitat de la primavera del 2020 va representar una davallada del producte interior brut (PIB, l’indicador que mesura l’activitat econòmica) català del 16,3%. En el cas de Catalunya cal tenir en compte que es va entrar a la pandèmia ja en recessió, ja que l’economia portava des del tercer trimestre del 2019 en contracció a causa dels problemes a la indústria a escala mundial.

La pandèmia, però, ha servit per revifar l’activitat industrial, amb alguns subsectors que han acabat patint. L’automoció, líder tradicional de les exportacions catalanes, és un dels sectors que pitjor ha sortit de la pandèmia, sobretot per culpa dels problemes de desabastiment i logístics globals que durant mesos han frenat bona part del comerç internacional.

Això no ha impedit que, en el seu conjunt, la indústria hagi mostrat “dinamisme” i “capacitat d’adaptació i resiliència”, indica Lladós. Les vendes catalanes a l’estranger han tornat als alts nivells del 2018 i el 2019 gràcies a l’exportació d’altres productes, com ara l’alimentació –un altre motor exportador català–, la maquinària o els béns intermedis, dues indústries més dominades per altres països.

Cadenes més pròximes

Lladós creu que la bona marxa de certs sectors industrials s’explica justament pels desabastiments, que han portat a una “reconfiguració” de les cadenes productives mundials cap a un model més regionalitzat en el qual les empreses busquen proveïdors més pròxims geogràficament.

5,1%

És la previsió de pujada de preus del BCE a la zona euro, tot i que depenent de com evolucioni la guerra podria arribar a superar el 7%

De la mateixa manera que una bona part de la indústria ha sigut la guanyadora de la pandèmia, els serveis més relacionats amb la mobilitat, com ara el turisme, el lleure i la cultura, hi han perdut. L’elevat pes del turisme en l’economia catalana i espanyola explica en part per què la recuperació està sent més lenta aquí que en altres estats europeus . De fet, mentre alguns països ja han sortit de la crisi, el PIB català va tancar el 2021 un 2,9% per sota dels nivells prepandèmia.

Aquestes dues tendències –bons resultats industrials i mala situació del turisme i el lleure– han provocat canvis també al mercat de treball. En els últims mesos bona part de la nova ocupació ha sigut de treballadors joves i amb alts nivells de formació –universitat o FP–, la qual cosa és un senyal que “s’està avançant en la transformació del model productiu”, opina Lladós. Caldrà veure si amb la recuperació del turisme, molt més intensiu en feines poc qualificades i més precàries, es torna a la situació de fa dos anys.

La inflació, el nou problema

El desabastiment de moltes indústries va ser fruit de la incapacitat dels productors de primeres matèries i béns intermedis de satisfer tota la demanda un cop les economies van començar a recuperar l’activitat. L’escassetat, doncs, va fer pujar els preus de molts materials, en un típic xoc inflacionari per la banda de l’oferta.

En el cas dels Estats Units –la primera potència econòmica del món–, però, “va ploure sobre mullat”, diu Lladós, ja que també s’hi va sumar una pressió a l’alça de preus per la banda de la demanda. Això responia al fet que les famílies havien estalviat durant els confinaments gràcies a una resposta fiscal del govern basada en la despesa pública i el suport a les empreses perquè no tanquessin. 

Un cop l’economia nord-americana ha tornat a l’activitat, l’atur ha caigut fins al 4% –a Catalunya supera el 10%– i això s’ha notat en els preus. L’escassetat i la demanda interna els empenyen a l’alça. En el cas europeu, els estímuls fiscals dels governs han sigut molt més baixos que als EUA, la qual cosa fa que la demanda interna i el mercat de treball no estiguin ni de bon tros recuperats.

1 punt percentual

Un punt percentual és l’impacte sobre el creixement econòmic mundial de la invasió d’Ucraïna, segons dades de l’OCDE

La guerra a Ucraïna incrementarà les pujades de preus, també pel costat de l’escassetat de moltes primeres matèries que tant aquest país com Rússia exporten en grans quantitats –sobretot metalls necessaris per a la fabricació de tecnologia– i energia, és a dir, gas i petroli. Segons el Banc Central Europeu, dos terços de les pujades de preus dels últims mesos s’expliquen per l’energia, la qual cosa ha d’obligar els governs a prendre mesures urgents per evitar que els preus continuïn pujant i les famílies perdin poder adquisitiu. “Els preus són més alts que el 2019 i els salaris no han avançat al mateix ritme”, recorda Lladós.

El conflicte bèl·lic ha fet saltar pels aires totes les previsions de cara a la recuperació prevista per enguany. De moment, i en l'àmbit espanyol, els primers que s'han atrevit a fixar la magnitud de la reducció del PIB a causa de la guerra calculen que restarà poc més d'un 1% del PIB al creixement previst. Si fos així, l'economia seguiria recuperant-se. Però l'últim bienni ha demostrat que fer prediccions és un esport de risc.

stats