Economia 29/09/2022

El Banc d'Anglaterra compra d'urgència bons del Tresor per salvar els plans de pensions

El regulador intervé per aturar el caos creat pel govern de Liz Truss davant el "risc material per a l'estabilitat financera del Regne Unit"

4 min
El Banc d'Anglaterra, epicentre de la City de Londres

LondresInesperada, gegantina i extraordinària. Fins a 5.000 milions de lliures diaris durant els pròxims tretze dies laborables. Així ha sigut la quantificació de la compra de deute públic britànic del Banc d'Anglaterra anunciada aquest dimecres davant del pànic generat per la nova administració dirigida per Liz Truss, que no ha pogut començar pitjor la seva acció de govern .

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Des que divendres passat el ministre d'Economia, Kwasi Kwarteng, va presentar les noves mesures econòmiques, destinades en teoria a obrir "una nova era" de creixement a l'economia de les illes, la situació ha esdevingut gairebé caòtica.

I sense l'acció del regulador, alguns analistes de la City citats pel Financial Times apuntaven que es corria el risc d'arribar a un moment com el de Lehman Brothers, desencadenant de la crisi financera del 2008. Des de Downing Street, però, s'assegura que no hi haurà canvi de rumb.

De fet, en la seva primera intervenció pública des de la presentació de les mesures econòmiques divendres passat, la primera ministra Truss ha assegurat aquest dijous, en diverses entrevistes amb emissores regionals de la BBC: "Hem hagut de prendre mesures decisives per posar en marxa l'economia i fer front a la inflació". Amb tot, ha admès que "el creixement no es produirà d'un dia per l'altre". Unes paraules que no han frenat l'augment dels rendiments dels bons governamentals aquest dijous ni tampoc la caiguda de la lliura, que ara val 1,0789 dòlars, el 0,9% de davallada durant el dia. Les tendències, doncs, encara que no tan greus com entre dilluns i dimecres abans de la intervenció del Banc d'Anglaterra, continuen en la mateixa direcció.

Perquè els mercats, especialment el dels bons del Tresor britànic, han reaccionat amb enormes dubtes pel que fa a la viabilitat del nou pla de Truss i Kwarteng, caracteritzat per la rebaixa fiscal més gran en mig segle que ha viscut el país, valorada entre 45.000 i 50.000 milions de lliures, però que només afavoreix aquells que tenen ingressos superiors als 165.000 euros anuals.

Les rebaixes impositives, molt més que les esperades, i l'anunci d'endeutament públic per fer front a l'elevadíssima factura energètica arran de l'encariment dels preus de l'energia, que pot arribar als 150.000 milions de lliures, han contribuït a la tempesta perfecta. El pla governamental ha provocat una també inusual crítica per part del Fons Monetari Internacional.

El resultat de tot plegat des de divendres de la setmana passada ha sigut l'enfonsament de la lliura –dilluns va arribar gairebé a la paritat amb el dòlar, 1,03; abans de tornar a pujar una mica al final de la jornada d'ahir, fins a 1,08–, la pujada rapidíssima dels interessos que ha de pagar el govern per finançar-se en els mercats, la possible insolvència de grans fons de pensions per la caiguda del valor dels bons britànics i, de retruc, un alarma sense precedents en el camp de les hipoteques. En aquest sentit, els bancs han retirat del mercat fins a 935 productes en només 24 hores davant la incertesa sobre fins a quin nivell augmentarien els tipus d'interès.

Davallada del valor dels bons

El primer efecte de l'anunci del Banc d'Anglaterra ha sigut la davallada dels interessos a satisfer en els bons a trenta anys, del 5% a què s'havien enfilat dimecres al migdia, al 3,9% al final de la jornada. Amb tot, el veritable problema és d'ordre polític a més de l'econòmic. Perquè la realitat és que el de Liz Truss ha esdevingut un executiu sense gaire credibilitat. Aquells que advertien dels riscos de les seves propostes en matèria fiscal durant la campanya pel lideratge conservador han vist certificades les seves pors més grans molt abans del que es pensaven.

El Banc d'Anglaterra ha anunciat la intervenció justificant-la perquè veia un "risc material per a l'estabilitat financera del Regne Unit" a causa de les turbulències al mercat de deute públic. Però, al mateix temps, el regulador ha subratllat que no buscava reduir els costos dels préstecs públics del Tresor a llarg termini.

En comptes d'això, ha volgut guanyar temps per evitar un cercle viciós en què els fons de pensions haguessin hagut de vendre immediatament els bons britànics per satisfer les demandes d'efectiu dels creditors, espantats davant els dubtes generats sobre l'economia de les illes. Un procés que hauria dut els fons de pensions a un gran risc d'insolvència, ja que les vendes massives van fer baixar encara més el preu dels mateixos bons que mantenien els fons com a actius.

Els fons de pensions són tenidors d'un gran nombre d'aquests valors per la seva, en principi, solidesa. Una simple dada permet comprovar el perquè de l'alerta generada. A principis d'any, els bons a quaranta anys del govern britànic valien 85 penics. Aquest dimecres al matí es negociaven a 25. Després de la intervenció del Banc d'Anglaterra el valor era de 34.

La magnitud de la intervenció del Banc d'Anglaterra és comparable a la que va haver de fer en el moment de la crisi financera del 2008 i a la que ha fet front arran de la pandèmia. I la mesura ha tingut lloc només sis dies després que el regulador anunciés que no en prendria una d'aquesta mena i que per combatre una inflació que s'acosta al 10% continuaria apujant els tipus d'interès.

Políticament, la pressió sobre el govern és enorme. Aquest dijous al matí alguns mitjans britànics asseguren que un rellevant grup de diputats conservadors estan demanant el cap de Kwarteng a la premier Truss. Però és improbable que quan encara no fa ni un més que el govern va assumir les seves funcions es produeixi un relleu a la cartera del Tresor.

stats