El BBVA preveu tirar endavant l'opa al Sabadell si obté un mínim del 30%

L'entitat d'origen basc obté autorització del regulador borsari dels EUA per alinear els terminis de l'operació amb els de la legislació espanyola

El president del BBVA, Carlos Torres, en un curs de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo, el 23 de juny.
05/09/2025
4 min

BarcelonaL'opa del BBVA al Sabadell es comença a moure una altra vegada. L'entitat presidida per Carlos Torres preveu la possibilitat de renunciar a la condició de quedar-se amb un mínim del 50,01% (49,3% si no es té compte l'autocartera) si aconsegueix com a mínim el 30% dels drets de vot.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Així ho ha comunicat al regulador borsari dels EUA, la SEC, que li ha permès "alinear els terminis previstos a les legislacions que regulen el règim de les ofertes públiques de valors als dos països", és a dir als EUA i a Espanya, segons una comunicació de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) a última hora de la nit.

La condició suposa que, en cas d'aconseguir el 30% i menys del 50%, el BBVA haurà de llançar una opa obligatòriament per la resta del capital i, en principi, hauria de ser en efectiu. I això, que complicaria encara més una operació envoltada de polèmica des que es va anunciar fa gairebé un any i mig, hauria de ser un màxim d'un mes després d'haver acabat el període d'acceptació de l'opa.

El fullet de l'oferta, que el BBVA remetrà ben aviat a la CNMV perquè l'aprovi i es posi en marxa el període d'acceptació per part dels accionistes, informarà que el banc d'origen basc pot renunciar a la condició d'acceptació mínima. També descriurà el procediment per renunciar a aquesta condició segons la legislació espanyola i analitzarà detalladament el possible impacte de la renúncia a aquesta condició, segons el BBVA.

Oposició política i econòmica

Aquesta opa va suposar un veritable terratrèmol des del primer dia. Durant aquest temps, l'operació, donada a conèixer només tres dies abans de les eleccions autonòmiques a Catalunya, ha provocat l'oposició del consell d'administració del Sabadell, però també del govern espanyol i de la Generalitat, així com d'una bona part del món econòmic i empresarial català.

Tot i les adversitats, el BBVA ja havia anunciat que continuava endavant amb el seu projecte tant després que el govern espanyol posés limitacions a l'operació com després que els accionistes del Sabadell avalessin en massa a principis d'agost la venda de la filial britànica TSB al Banco Santander.

A més, el BBVA va optar per recórrer davant del Tribunal Suprem les condicions del govern espanyol, concretades en la prohibició d'una fusió de les dues entitats durant tres anys, que poden arribar a ser cinc, limitació establerta després que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) avalés l'operació. L'executiu de Pedro Sánchez va convocar fins i tot una consulta pública per conèixer l'opinió sobre una possible fusió dels dos bancs i com podria afectar els interessos generals.

L'entitat d'origen basc, que ja va intentar una operació similar el 2020 i va fracassar perquè no es van posar d'acord en el preu i el repartiment de poder, ha hagut d'ajustar en tres ocasions la seva oferta als dividends que el Sabadell ha anat distribuint als seus accionistes. L'última vegada va ser la setmana passada, quan el banc presidit per Josep Oliu va repartir 370 milions d'euros als accionistes, a raó de 0,07 euros per títol (0,0567 euros nets, un cop descomptada la retenció d'Hisenda). Aquesta mesura també ha estat comunicada a la SEC, que l'ha autoritzada.

El dividend de la setmana passada forma part dels 6.300 milions que el Sabadell té previst distribuir tant en efectiu com a través de la recompra d'accions entre el 2025 i el 2027, les dates del seu nou pla estratègic. S'hi inclou un dividend extraordinari de 2.500 milions d'euros per la venda de TSB (50 cèntims per acció) –ratificada massivament pels accionistes a principis d'agost– i que es distribuirà a principis del 2026.

El BBVA es va imposar com a llindar per superar l'opa sobrepassar el 50,01% (49,3% si no es té en compte l'autocartera), un requisit que ara estaria disposat a evitar. La clau per a l'èxit de l'operació està en mans dels inversors institucionals.

BlackRock al capdavant

BlackRock, que aquesta setmana ha superat el 7% del capital i també és el primer accionista del BBVA, s'ha consolidat com a primer titular individual de títols del Sabadell. L'entitat té al voltant de 200.000 petits accionistes, molts dels quals són alhora clients, que tenen a les seves mans més del 50% del capital. El motiu pel qual es diu que pot ser una votació ajustada és perquè els accionistes minoritaris no veuen amb bons ulls l'opa. Aquesta és l'opinió que han expressat entitats com l'Associació d'Accionistes Minoritaris del Banc Sabadell, que presideix Jordi Casas.

Hi ha un factor important que decanta de moment la balança en favor d'aquells que estan en contra de l'opa. La raó és que des del gener passat, el preu de l'oferta del BBVA està per sota de la cotització del Sabadell al mercat. A conseqüència d'aquest fet, als accionistes del Sabadell els sortiria actualment més a compte vendre els seus títols directament al mercat que acudir a l'opa. Això fa que la majoria d'analistes esperin que l'entitat d'origen basc millori la seva oferta, cosa que la cúpula d'aquest banc ha negat en diferents ocasions. El BBVA té opcions de poder millorar-la fins cinc dies abans d'acabar el període d'acceptació de l'opa.

BlackRock, amb el 7,022%, se situa per davant de l'asseguradora Zurich (4,700%), l'inversor i empresari mexicà David Martínez (3,495%, que majoritàriament controla a través de Fintech Europe), Dimensional Fund (2,873%), UBS (2,811%), Norges Bank (2,177%), Goldman Sachs (1,490%), Vanguard (1,338%), Amundi (1,271%), DWS (1,212%), Qube (1,021%) i JP Morgan Chase (1,009%).

stats