El BBVA recorre davant el Suprem les condicions del govern espanyol a l'opa sobre el Sabadell

MadridEl BBVA ha decidit recórrer al Tribunal Suprem les condicions que el govern espanyol ha imposat a l'opa hostil sobre el Banc Sabadell, tal com ha avançat El Español i confirmen fonts del BBVA a l'ARA. D'aquesta manera, l'entitat financera materialitza l'advertència que havia llençat contra l'executiu de Pedro Sánchez quan va decidir aprovar condicions addicionals a les aprovades amb anterioritat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i vinculades a l'interès general.

En concret, el consell de ministres va acordar imposar al BBVA mantenir el Banc Sabadell per separat durant tres anys, amb la possibilitat d'ampliar-ho dos anys més, és a dir, durant un total de cinc anys. Això vol dir que durant aquest termini de temps el BBVA no pot fusionar-se amb el Sabadell. En cas que l'opa prosperi, doncs, el BBVA només podrà adquirir el banc vallesà com una filial, cosa que impacta directament en les sinergies o l'estalvi de costos de l'operació (uns 850 milions d'euros durant tres anys), com el mateix BBVA ha reconegut.

"Aquesta via [judicial] per descomptat que sempre existeix", va arribar a afirmar el president del BBVA, Carlos Torres, a principis de juny, quan encara no es coneixia la decisió de l'executiu espanyol però s'intuïa que mouria fitxa pel rebuig públic que sempre ha mostrat a l'opa. Quan Pedro Sánchez va posar les seves cartes damunt la taula, el BBVA es va reafirmar en la idea que no descartava cap resposta, tampoc la judicial: "És el nostre deure tenir totes les alternatives i possibilitats [obertes] dins d'aquesta anàlisi [de les condicions del govern espanyol]", va afirmar el director general del BBVA a Espanya, Peio Belausteguigoitia.

Fonts del banc bilbaí asseguren a l'ARA que la decisió d'obrir la via judicial "no interfereix" en el procés de l'opa, que s'encamina cap al seu desenllaç: està previst que el període d'acceptació de l'opa (la votació dels accionistes del Banc Sabadell) comenci al setembre, un cop la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aprovi el fullet de l'opa. De fet, aquesta setmana el BBVA s'ha reafirmat en la seva voluntat de continuar amb l'operació, tot i els entrebancs d'aquestes últimes setmanes: des de les condicions addicionals del govern espanyol fins a la venda per part del Sabadell de la seva filial britànica TSB i el repartiment d'un dividend extraordinari. Per tot plegat, el mateix BBVA havia recordat que podia fer-se enrere.

Interpretacions diferents

El BBVA sempre ha mostrat malestar amb la idea que el govern espanyol pogués interferir en l'opa. Quan aquest va decidir aprovar les condicions addicionals, l'entitat bancària ja va explicar que no estava d'acord amb la interpretació que feia l'executiu espanyol de la Llei de Defensa de la Competència de l'any 2007, la norma que ha permès al govern pronunciar-se sobre l'operació.

La Llei de Defensa de la Competència estableix que quan una opa arriba a fase 2, com és el cas de l'opa hostil al Banc Sabadell, el ministeri d'Economia pot elevar el dictamen final de la CNMC al consell de ministres. Si el govern espanyol considera que l'operació afecta l'interès general, pot dir-hi la seva. El pronunciament, però, només es pot basar en aquesta raó: l'interès general.

El BBVA, però, interpreta que aquesta llei només permet al govern la possibilitat de mantenir les condicions de Competència o suavitzar-les, però no endurir-les, com ha passat en el cas del Sabadell. A més, considera que les condicions acordades amb la CNMC "van més enllà" de la competència i cobreixen, també, l'interès general.

El redactat de la norma, però, és obert, com ha reconegut la mateixa CNMC: "La llei ens ajuda poc perquè no ens diu si el govern pot imposar més o menys condicions. No diu res", reflexionava la presidenta de l'organisme, Cani Fernández, el juny passat. Fernández, però, indicava que es "complia amb l'esperit de la llei" quan la decisió del govern espanyol es basava en l'impacte en l'interès general, i no en la competència, matèria sobre la qual només es pot pronunciar la CNMC. En el cas de l'opa al Sabadell, l'executiu de Pedro Sánchez va considerar que sí que hi ha un impacte en l'interès general, i per això va decidir endurir les condicions. Una decisió que no té precedents.

Fonts del ministeri d'Economia defensen que el govern ha actuat "en tot moment" en línia amb la normativa espanyola i recorden que la decisió del consell de ministres té l'aval de l'Advocacia de l'Estat i es va prendre "respectant la participació de totes les institucions involucrades i les seves competències". "En qualsevol cas, respectem la decisió del BBVA", indiquen des de la cartera que pilota Carlos Cuerpo.

Sigui com sigui, amb la decisió del BBVA l'opa fa el salt als tribunals espanyols. Aquí, no només serà clau la interpretació que faci el Tribunal Suprem de la Llei de Defensa de la Competència, sinó també què entén per interès general. Com ha explicat l'ARA, la interpretació que en fa el Suprem és oberta: "un concepte jurídic indeterminat".

Mentrestant, el govern espanyol també té un front obert a Brussel·les. L'executiu comunitari ha obert un procediment d'infracció contra Espanya perquè dubta sobre si la Llei de Defensa de la Competència contravé el dret de la Unió Europea. Brussel·les considera que el dictamen de Competència era suficient i prou exhaustiu. En tot cas, l'executiu comunitari no pretén amb aquesta decisió intervenir directament en l'operació de la Moncloa, sinó obligar Espanya a reformar la seva legislació.