Economia Banca 01/04/2023

Deutsche Bank: Trump, Epstein i quinze anys d'escàndols

Els fantasmes del passat del banc més gran d'Alemanya el tornen a posar en el punt de mira dels inversors

4 min
La seu del Deutsche Bank, la primera entitat bancària alemanya, a Frankfurt / DEUTSCHE BANK

Brussel·lesSemblava que Deutsche Bank, per fi, havia tornat a la tranquil·litat. L’entitat alemanya va assolir l’any passat els seus millors resultats en quinze anys –va obtenir 5.025 milions d’euros de beneficis nets–, i el curs anterior ja n’havia registrat 1.940 més. El seu conseller delegat, Christian Sewing, va celebrar que, després de molts anys de protagonitzar males notícies, les bones xifres “demostren” que el banc havia completat la “transformació amb èxit” i que ja era altra vegada equilibrat i rendible.  

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Ara bé, les turbulències bancàries originades per la caiguda de tres bancs als Estats Units i el posterior col·lapse de Credit Suisse han tornat a posar en dubte la seva solidesa. Per què? Pels dubtes sobre la seva exposició a l'entitat suïssa, però també perquè el mercat té memòria i no ha oblidat el reguitzell de grans errors i escàndols que no ha deixat de protagonitzar des de la crisi financera del 2008. Resseguim els punts més destacats d’aquesta trajectòria erràtica i plena de sancions històriques que fa que ara Deutsche Bank torni a estar en el punt de mira dels inversors.

Un dels culpables de la crisi financera del 2008

Deutsche Bank va ser un dels bancs que a escala mundial van comprar hipoteques mal garantides de compradors d’habitatges dels Estats Units. Així, no van assegurar-se que aquests contractes hipotecaris fossin fiables i van passar per alt els indicis que els ingressos de molts prestataris s'havien exagerat o falsificat. Quan la bombolla immobiliària va esclatar i els hipotecats van començar a deixar de pagar els préstecs, la cotització dels títols hipotecaris va caure en picat. 

A causa d’aquesta mala pràctica, que va ser el detonant de la crisi financera del 2008, Deutsche Bank va ser condemnat per la justícia dels Estats Units a una multa de 14.000 milions d’euros, una xifra que podria haver portat l’entitat germànica a la ruïna. Finalment, però, va aconseguir rebaixar-la fins als 6.896 milions i va poder assumir-ne el cost sense ajudes públiques.

Blanqueig de diners russos

Mentre estava negociant amb les autoritats judicials estatunidenques la rebaixa de la multa, el 2015 va sortir a la llum que des del 2011 Deutsche Bank permetia el blanqueig de diners d’origen rus a través de transaccions d’accions que es produïen a la seva entitat. Per aquest escàndol va haver de pagar una sanció de 588 milions d’euros a la justícia estatunidenca i va deixar de fer operacions de banca d’inversió a Rússia. Ara bé, el mateix any, l’entitat germànica va haver de pagar més multes milionàries per haver contribuït a activitats econòmiques de països que estaven sotmesos a sancions financeres dels Estats Units, com Rússia, Síria, Líbia o el Sudan. 

Després d’això, segons va informar el New York Times, els dirigents del Deutsche Bank haurien detectat transaccions sospitoses del gendre i mà dreta de Donald Trump, Jared Kushner, a Rússia i no ho van notificar a les autoritats competents. De fet, treballadors de l’entitat germànica van denunciar a la premsa que els seus superiors els havien intentat silenciar i que van ser instats (o obligats) a fer els ulls grossos. Ara bé, no només l’entorn de Trump va fer negocis amb l’entitat, sinó que ell mateix hi devia 300 milions just abans de convertir-se en president. És a dir, Deutsche Bank va ser el creditor més important de Trump durant la campanya electoral que el va portar a la Casa Blanca.

Manipulació dels tipus d’interès

També el 2015 –l’any següent l’entitat tocaria fons– els supervisors financers dels Estats Units i del Regne Unit van arribar a un pacte conjunt amb Deutsche Bank perquè pagués una multa de 2.500 milions de dòlars, una quantitat rècord, per haver manipulat durant quatre anys els tipus d’interès que es fan servir com a referència en les hipoteques i altres tipus de préstecs. Per aquest mateix motiu, ja havia pagat 750 milions d’euros per una altra investigació que havia tirat endavant la Unió Europea.

Així, Deutsche Bank finalment va admetre que havia conspirat amb altres entitats bancàries a escala mundial per establir, per exemple, el preu de l’Euríbor, que és el tipus d’interès a la zona euro dels préstecs entre bancs i al qual es referencien la majoria d'hipoteques. La segona multa més elevada per aquesta conspiració entre grans entitats va recaure sobre la suïssa UBS (uns 1.500 milions de dòlars), precisament l’entitat que va comprar ara fa dues setmanes Credit Suisse. També hi estaven implicats Barclays, Citigroup, JPMorgan Chase i, entre d’altres, Royal Bank of Scotland. En total, van haver de pagar uns 6.500 milions d’euros de sanció.

Esquitxat en el cas Epstein

Un dels últims episodis de Deutsche Bank que va tenir ressò mediàtic, més que no pas financer, va ser el fet d’acceptar Jeffrey Epstein –financer multimilionari condemnat per delictes d'agressió sexual a menors– com a client el 2013 tot i que, segons la mateixa entitat, coneixia els seus “terribles antecedents penals” i que efectués “retirades d’efectiu de manera habitual i sospitosa”. Part d’aquests diners, es va demostrar més tard, estaven relacionats amb els pagaments a menors per sotmetre'ls a abusos. “Acceptar Jeffrey Epstein com a client va ser un greu error”, va admetre l’entitat a través d’un comunicat després que les autoritats financeres de Nova York li imposessin una multa de 150 milions de dòlars.

Els fantasmes del passat reapareixen

Tot i que els inversors ara han ensumat sang i l'han tornat a posar en la diana, aquesta vegada el banc més gran d'Alemanya –i insígnia del país– no ha protagonitzat cap nou escàndol. Més enllà dels dubtes que hi pugui haver sobre si té el balanç contaminat amb productes financers relacionats amb Credit Suisse, el professor d’empresa de la Universitat de Barcelona (UB) Emili Vizuete apunta que el motiu principal de la seva caiguda és principalment “el passat recent que arrossega”, que s’allunya molt de la gestió exemplar que Alemanya mira d'atribuir a tot el que porta el seu segell. “El mercat està especulant i està buscant una nova víctima per guanyar-hi diners”, resumeix l’expert.

El problema seria –explica Vizuete– que els clients entressin en pànic i acudissin massivament a retirar els seus estalvis i descapitalitzessin el banc en poques hores. El professor de la UB recorda que Deutsche Bank, a diferència de Credit Suisse, és un banc sistèmic que “no deixaran caure” i remarca que Lehman Brothers va ser "un cas excepcional que és molt complicat que es repeteixi". Per tant, creu que arribats al pitjor dels escenaris el rescatarien o, entre altres opcions, el trossejarien –el Deutsche Bank és tan gros que hi ha molt pocs bancs que el puguin adquirir– i seria comprat per diferents entitats.

stats