Economia 20/07/2021

Els bancs defugen fer front als avals per por a la justícia

La creixent politització dels tribunals ha estès la percepció que el fons que proposava Economia no passaria el filtre

3 min
Les seus de CaixaBank i el Banc Sabadell a Barcelona.

Barcelona“S’està fent política a cop de sentència”. Amb aquesta contundència explica una font financera per què cap banc està signant un aval que aturaria el procés d’embargament a 34 responsables polítics catalans. L’argumentari es repeteix entre els diferents bancs: “Hi ha dubtes sobre la validesa jurídica de l’operació”, diuen, en referència al fet que la mateixa Generalitat, que apareix en el cas com a perjudicada, sigui qui presenta les garanties de cara al fet que els bancs puguin donar els avals. 

El que és cert és que cap entitat ha volgut donar fins a aquest dimarts un aval per fer front a les fiances de 5,4 milions d’euros imposades pel Tribunal de Comptes i que poden derivar en l’embargament de béns dels expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell, entre d’altres.

Una veu del sector explica que hi ha un factor que juga a favor dels encausats, que és la rebuda favorable al fons ideat per la conselleria d’Economia per evitar els embargaments que va donar el PSOE. El mateix Salvador Illa, líder dels socialistes catalans, va afirmar públicament que creia que la fórmula “s’ajustava a la legalitat”. “Però –afegeix aquesta veu– allà també hi ha el PP, Ciutadans i Vox, i amb les sentències que estem veient, amb coses com l’estat d’alarma, el fons ens genera molts dubtes”. 

Els bancs entenen que encara que un dictamen considerés que el contraaval públic per poder avalar les finances és legal, “la decisió seria recurrible”. “I si hi ha recurs, automàticament el Banc Central Europeu t’obliga a provisionar els diners, a anotar-los com a pèrdua”, explica una veu del sector. “I si finalment consideren que és il·legal, com a banc ens quedem penjats, ens quedem sense garanties”. Aquesta possibilitat és especialment difícil d’assumir pels bancs en un moment de rendibilitats sota mínims, preus de l’acció a la baixa i conflictes laborals pels ERO oberts. 

El debat reputacional, en segon terme

Les tres entitats financeres amb seu operativa a Catalunya (CaixaBank, Banc Sabadell i Caixa d’Enginyers) han atès l’ARA per explicar la seva posició. Malgrat que tots puntualitzen que no parlen d’operacions concretes, fonts pròximes a CaixaBank explicaven que el risc legal els ha fet declinar l’operació. Pel que fa al Sabadell, parlaven en la mateixa línia. Fonts de la cooperativa Caixa d’Enginyers evitaven comentar la qüestió en cap sentit. 

Rere la incomoditat amb què viuen els bancs les qüestions relacionades amb el Procés hi ha una realitat palmària: CaixaBank i el Sabadell tenen fora de Catalunya aproximadament dos terços dels seus clients i saben que s’exposen a possibles boicots. Malgrat això, les fonts financeres consultades asseguren que “en aquesta ocasió” els riscos reputacionals no s’han valorat. “No hi hem arribat. Hauria sigut un problema, però ens hem quedat en el problema legal”, diuen fonts pròximes al Sabadell. 

El precedent de Rato

Aquestes veus recorden que el banc que presideix Josep Oliu és en aquest sentit “més llançat i agressiu i fa negoci sempre que no hi hagi risc jurídic, perquè mira menys el tema reputacional”. Com a exemple, citaven el fet que el 2014 van concedir un aval a Rodrigo Rato perquè pogués fer front a la fiança que li va imposar el jutge en el cas de les targetes black, pel qual acabaria complint pena de presó. En aquell cas, un cosí de Rato va ser el contraavalista.

Els dubtes jurídics dels bancs, doncs, han sigut decisius. I són dubtes similars als que s’han viscut en els últims dies a la conselleria d’Economia. La decisió de no permetre que l’ICF faci l’aval ha vingut motivada per la percepció que des de determinats àmbits de la dreta espanyola s’actuaria legalment contra els funcionaris. 

stats