La recuperació postcovid
Economia 19/10/2021

El BBVA rebaixa fins al 5,2% el creixement de l'economia espanyola aquest 2021

La previsió del PIB del servei d'estudis de l'entitat bancària és 1,3 punts inferior a la de fa tres mesos

3 min
1. El sector de la construcció és dels que més va patir durant la Gran Recessió i nombroses promocions, com la de la imatge de la ciutat de Girona, es van quedar a mig construir.   2. En l’actual pandèmia el sector serveis, entre els quals els comerços, és dels més castigats.

MadridEl primer en rebaixar l'optimisme sobre el creixement econòmic d'Espanya aquest any va ser l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A l'entitat s'hi van sumar organismes supervisors com el Banc d'Espanya, que demanava "cautela", i ara s'hi afegeix el servei d'estudis del BBVA, que rebaixa fins al 5,2% el creixement del PIB espanyol per a aquest 2021 (1,3 punts menys del previst inicialment) i fins al 5,5% el creixement econòmic del 2022 (1,5 punts menys). Així ho ha detallat el responsable d'anàlisi econòmica del banc, Rafael Doménech, durant la presentació de l'informe Situació a Espanya aquest dimarts.

Entre els principals motius que han portat el BBVA a rebaixar les seves previsions hi ha la reducció a la meitat del creixement al segon trimestre per part de l'INE i la "inesperada" caiguda de la productivitat laboral, així com l'endarreriment de la posada en marxa dels fons europeus antipandèmia: per ara el govern espanyol n'ha rebut 9.000 milions i es preveu que 10.000 milions més arribin abans d'acabar l'any, en total 19.034 milions . L'informe també destaca que la contribució del sector exterior al creixement de l'economia ha estat "més negativa" del que s'esperava.

Ara bé, des del BBVA també apunten que malgrat la revisió a la baixa la "recuperació continua" i així es tradueix en la "fortalesa que mostra la despesa de les llars", és a dir, el consum privat, dels pocs indicadors que el servei d'estudis de l'entitat bancària revisen a l'alça (per al segon trimestre d'aquest any l'estimava en un 3% i, finalment, el situa en el 4,4%). "[Per al consum privat] serà clau que les incerteses que ara planen sobre el comportament de l'activitat es vagin resolent", apunta l'informe. Precisament, davant aquestes incerteses el BBVA ha apuntat a la "necessitat d'una política monetària expansiva", i més quan el dèficit públic "està millorant". De fet, les expectatives del BBVA en aquest sentit són més optimistes que les del govern espanyol i preveu que el dèficit se situï en un 7% del PIB, "menys de l'esperat a començaments del 2021", recull l'informe.

Desajust global de les cadenes de valor

El banc, però, no només ha rebaixat el creixement econòmic d'Espanya, sinó que també ha apuntat a una "recuperació global més baixa" del que es preveia i aquí hi ha entrat en joc "l'alteració de les cadenes de producció i la creació d'alguns colls d'ampolla ", segons ha apuntat el director del servei d'estudis del BBVA, Jorge Sicilia. "Hem pecat d'optimistes pensant que la readaptació de l'increment de la demanda amb la necessitat d'equació dels processos de producció aniria més de pressa del previst", ha dit Sicilia. L'economista ha apuntat que no es preveu que aquest desajust perduri més enllà del 2022, però els seus efectes "tindran impactes en el creixement econòmic del 2022".

Però la volatilitat de la crisi del coronavirus ha complicat l'elaboració de prediccions a curt i llarg termini. L'escenari actual de desajust a la cadena de valor "hauria de solucionar-se l'any que ve", ha apuntat Sicilia, malgrat que en un gest de prudència ha reconegut que "podrien equivocar-se perquè s'hi ajunten molts elements", i ha destacat el desajust entre demanda i oferta de llocs de treball, en especial als Estats Units, on alguns sectors no estan reincorporant els treballadors necessaris per cobrir la demanda, cosa que "distorsiona" la cadena de valor, ha apuntat l'economista. Sobre les tendències que es poden desprendre d'aquest context actual, Sicilia ha assenyalat que pot implicar "inversions en alguns llocs nous i desinversions en d'altres" a canvi de tenir els centres de producció més a prop de la demanda. Segons Sicilia, això podria portar a un canvi en la tendència dels últims anys a la deslocalització per part de les grans multinacionals de parts de la cadena de producció a països emergents.

stats