El BCE creu que la caiguda de preus serà pitjor del previst inicialment

BarcelonaMal inici d’any per a l’economia europea. Primer han sigut els creixents dubtes sobre Grècia i ara la confirmació d’una debilitat estructural en els preus, que es va traduir al desembre en un descens del 0,2%, la primera caiguda de la inflació en cinc anys. Fins ara els descensos de preus s’havien limitat als països de la perifèria, com Espanya o la mateixa Grècia, que fa prop de dos anys que està en franca deflació. Però la debilitat dels preus ja és un fenomen de tot Europa. I el que és pitjor, el BCE disposa d’informes interns -que no han sigut publicats- que indiquen que l’evolució dels preus serà pitjor del que s’havia previst fins ara, segons ha pogut saber l’ARA de fonts del banc que han tingut accés als estudis.

Això explicaria que en les últimes setmanes la cúpula del BCE hagi apujat el to de veu. El president de l’ens, Mario Draghi, va deixar entreveure divendres que el banc podria iniciar la compra massiva de deute públic aquest mateix mes. Aquesta és una de les últimes grans bales que li queden al BCE (a dins de la llei) per intentar reanimar l’economia i, en últim terme, fer créixer els preus fins a l’entorn del 2%, que és el que el banc està obligat a fer, segons estableix el seu mandat, pactat el 2003.

El fet que aquests informes del BCE no s’hagin publicat pot respondre a la voluntat de no empitjorar les expectatives de la població. La deflació (és a dir, una caiguda sostinguda i generalitzada dels preus) té dos grans efectes. Un és purament psicològic: com que els ciutadans saben que els preus seguiran caient, posposen les compres i, per tant, deixen de consumir i l’economia es paralitza. Aquesta és una possibilitat que el mateix Draghi ha assenyalat i, per tant, el BCE ha sigut sempre molt curós de no parlar obertament de deflació, si bé el seu president ha reconegut que “és un risc que cal eliminar”. El segon efecte de la deflació és que els països amb molt deute han de fer un esforç més gran per tornar aquest deute. Tenint en compte que la gran majoria d’estats europeus estan sobreendeutats, aquest problema els afectaria de ple. Hi ha economistes que dubten que la deflació sigui un problema greu (llegiu el bitllet de Miquel Puig en aquesta pàgina), però d’altres alerten que és un cercle viciós del qual costa molt escapar. “Els economistes sabem manejar una situació inflacionista bastant bé, però som inútils a l’hora de resoldre una deflació”, avisa el catedràtic José García Montalvo.

Atonia generalitzada

El descens del preu de l’energia (arrossegat especialment per la caiguda del petroli) explica bona part de la caiguda de preus del desembre a l’eurozona. Segons les dades avançades ahir per Eurostat, els preus energètics van baixar un 6,3% respecte a un any enrere, una caiguda que més que duplica la del novembre. Ara bé, la debilitat de la inflació s’estén a la majoria d’àrees de l’economia: el menjar, l’alcohol i el tabac es van estancar en el 0%, igual que els productes industrials no vinculats a l’energia. Només els serveis van créixer (ho van fer un 1,2%).

L’últim cop que els preus van baixar va ser el 2009, en la primera etapa de la crisi. Però va ser una fuetada puntual: hi va haver una caiguda sobtada i una recuperació igual de veloç, si bé la inflació no va tornar a créixer amb la mateixa força que abans de la crisi.

Cinc anys després la situació és diferent. Veient el gràfic que il·lustra aquesta pàgina s’observa com el descens de preus és una tendència constant dels últims tres anys i que, per tant, no respon a una sotragada com la de l’inici de la crisi. Els informes del BCE reforcen la tesi que es tracta d’una tendència que es mantindrà en els pròxims mesos i anys.

De fet, tot indica que l’energia seguirà empenyent els preus cap avall. Ahir el petroli Brent va baixar dels 50 dòlars per primer cop des del 2009, tot i que després es va recuperar lleugerament, fins als 51 dòlars. En qualsevol cas, diversos analistes creuen que el cru seguirà baixant. El banc nord-americà Merrill Lynch va predir que el barril de Brent baixarà de 40 dòlars perquè la demanda s’està estancant mentre països com Rússia n’augmenten la producció. La pressió deflacionista, per tant, previsiblement es mantindrà en aquest àmbit.

No tot és necessàriament negatiu: la rebaixa de preus de l’energia serà més que benvinguda pels consumidors, que ara veuen com se’ls ha abaratit omplir el dipòsit dels seus vehicles. I també per les empreses que, després de les retallades de sous que han aplicat, en els últims mesos es queixaven amb força dels elevats costos energètics que pagaven. Ara bé, la pregunta és si l’eurozona està preparada per a la deflació, un escenari que no ha viscut mai.