La recuperació postcovid
Economia 26/08/2021

El BCE constata que els problemes de subministrament frenen la producció industrial

Els membres del consell de govern discrepen sobre la nova orientació de la política de la institució

ARA
3 min
Detall de la seu del BCE a Frankfurt, a Alemanya.

BarcelonaEl Banc Central Europeu observa una caiguda de la producció industrial a les tres principals economies de la zona de l'euro –Alemanya, França i Itàlia– provocada pels retards en les entregues de subministraments i per l'escassetat de xips.

En les actes de la reunió de política monetària del 22 de juliol, publicades aquest dijous, el BCE considera que el creixement del conjunt de països de l'eurozona es podria veure entorpit si s'intensifica de nou la pandèmia "a causa de la propagació de variants del virus més agressives o colls d'ampolla en el subministrament més persistents". Ara bé, l'economia també podria créixer més si la població gasta més ràpidament del que s'havia anticipat l'excés d'estalvi acumulat durant la pandèmia.

"En general, les limitacions en el subministrament van continuar restringint la producció en alguns sectors. La intensificació dels problemes en la cadena de subministrament global s'estava tornant evident", van considerar els membres del consell de govern en la reunió. L'exemple més notori és l'escassetat de microxips, que ha afectat especialment la indústria de l'automòbil . En aquest sentit, la manca de subministraments ha provocat un creixement dels preus de béns de consum generalitzat a tot el món, un fet que els bancs centrals ja preveien i que és conseqüència d'una reactivació de l'activitat econòmica generalitzada després de mesos amb l'economia mundial a mig gas.

Malgrat la pujada de preus a Europa, en la roda de premsa posterior a la reunió, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va reiterar que l'organisme monetari no té previst retirar els estímuls a l'economia, ja que considera la inflació momentània, i en canvi creu que cal mantenir el suport al creixement econòmic mentre l'activitat i el mercat laboral no tornin als nivells d'abans de l'esclat de la pandèmia.

Els membres del consell de govern de la institució van opinar que "l'activitat econòmica global i el comerç havien millorat tot i que la quarta onada de coronavirus es propaga pel món". Alguns assistents també van expressar la seva preocupació per "la situació de les economies emergents, on les campanyes de vacunació estaven molt menys avançades", segons les actes. A més, el comerç depèn de l'evolució de la pandèmia i per això les perspectives per al comerç global són "molt incertes".

Discrepàncies sobre l'orientació de la política

Les actes també mostren que en la reunió del mes passat no hi va haver consens al consell de govern sobre quina havia de ser l'orientació de la política monetària de l'entitat. Justament al juliol es va començar a aplicar la nova estratègia del BCE, que introdueix més flexibilitat en el control de la inflació, de manera que ara l'organisme pot mantenir durant un període de temps les pujades de preus per damunt del 2% per compensar els períodes en què la inflació ha augmentat a nivells per sota, de manera que la barrera del 2% passa a ser un objectiu a llarg termini.

Segons les actes, una "àmplia majoria" dels banquers centrals presents a la reunió van donar suport a la proposta de la nova orientació a futur, ja que van considerar que era adequada i flexible. No obstant això, "diversos membres" van mantenir les seves reserves a causa de la "possibilitat i persistència implícites" de l'excés d'inflació. Tradicionalment, els representants dels països del centre d'Europa, amb Alemanya i els Països Baixos al capdavant, han estat els més contraris a flexibilitzar la política del BCE.

stats