El BCE es vol guardar una bala a la recambra contra Trump

Brussel·lesEl Banc Central Europeu (BCE) vol evitar fer cap pas en fals i pretén guardar-se una bala a la recambra davant d'una potencial guerra comercial de la Unió Europea amb els Estats Units. La presidenta de l'entitat bancària, Christine Lagarde, ha constatat en més d'una ocasió la "incertesa" que suposa Donald Trump a la Casa Blanca per a l'economia de la zona euro i, en ple conflicte aranzelari, el més probable és que el consell de govern del BCE no toqui els tipus d'interès en la trobada que mantindrà aquest dijous, segons preveuen els experts i els mercats.

Lagarde ja va suggerir en l'última roda de premsa del consell de govern que les retallades del preu del diner s'aturarien –almenys de forma temporal–, i serà la primera vegada que descarta retallar-los en tot aquest 2025. De fet, l'entitat bancària fa set vegades consecutives que rebaixa els tipus d'interès, fins a situar-los al 2%.

Els motius que sustenten aquesta decisió són sobretot dos: la inflació ja està sota control (al voltant del 2%) i el BCE vol tenir marge de maniobra davant d'un potencial esclat de la guerra comercial entre els Estats Units i la UE. Trump va allargar la treva parcial al club europeu i ha ajornat una suposada decisió definitiva fins a l'1 d'agost. En cas que no s'arribi a un acord, Washington amenaça amb aplicar un 30% de taxes d'importació als productes europeus, un gravamen que els líders europeus ja han avisat que a la pràctica significaria la fi del comerç entre les dues potències.

Cal recordar que els tipus d'interès són la principal eina de què disposa el BCE per intentar frenar l'augment de preus –si els apuja, com en plena crisi inflacionista– o per impulsar l'economia –si els abaixa, com en moments de recessió–. Per tant, en els pitjors dels escenaris, Lagarde encara tindria la possibilitat de reaccionar i disminuir més la taxa dels tipus d'interès per mirar d'alleugerir les conseqüències d'una guerra comercial amb els Estats Units i estimular l'activitat econòmica.

Tal com va apuntar Lagarde en l'última roda de premsa del consell de govern del BCE, "si es produeix una escalada de les tensions comercials, el creixement i la inflació se situarien per sota del previst; i, en canvi, si les tensions es resolen amb un resultat favorable, el creixement i, en un grau més baix, la inflació se situarien per sobre del previst". D'aquesta manera, el més probable és que, si hi ha acord entre Brussel·les i Washington, el BCE es decanti per unes polítiques més estrictes; però si Trump acaba aplicant el 30% dels aranzels, optaria per continuar retallant els tipus.

El BCE fa aquestes projeccions perquè la UE té superàvit comercial amb els Estats Units i, per tant, el més lògic és que un increment dels aranzels per part de la Casa Blanca sobretot freni l'economia de la zona euro. En canvi, la conseqüència més probable d'aquest conflicte aranzelari per als estatunidencs és un increment de preus.

La inflació al 2%

L'objectiu principal de l'increment dels tipus d'interès del BCE era apaivagar la crisi de preus que va patir la zona euro. En poc més d'un any, l'organisme bancari va apujar el preu del diner de manera abrupta, fins que ara fa dos estius va arribar al 4,5%. Tanmateix, a mesura que la tendència inflacionista s'ha anat frenant, també ha abaixat el preu del diner. De fet, ara ja es troba al voltant del 2%, que és la fita que es va imposar la mateixa institució comunitària.

Segons les previsions econòmiques del BCE, la zona euro ja assolirà enguany aquest objectiu i es quedarà just en el 2% d'inflació. Pel que fa al 2026, la taxa de preus incrementaria fins a un 1,6%, i el 2027 registraria un petit repunt, fins a assolir una altra vegada el 2%. En canvi, la inflació subjacent –la que no té en compte els productes més volàtils, com els aliments frescos o els productes energètics– es mantindrà lleugerament per sobre. Enguany, en el 2,4%, i en l'1,9% el 2026 i el 2027. D'altra banda, el BCE preveu que el creixement del producte interior brut (PIB) dels països de la moneda única es mantindrà modest i se situarà al voltant d'un punt percentual: el 2025 en el 0,9%, el curs que ve en l'1,1% i el 2027 en l'1,3%.