El BCE torna a rebaixar els tipus però apunta a una pausa en les retallades

Brussel·lesSembla que la inflació està sota control i l'eurozona continua registrant un creixement econòmic gairebé anèmic. En aquest context, malgrat les noves amenaces aranzelàries de Donald Trump, el Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous rebaixar els tipus d'interès per setena vegada consecutiva i la vuitena en un any, tal com estava previst. Així doncs, l'organisme bancari presidit per Christine Lagarde ha reduït per una àmplia majoria els tipus d'interès en 0,25 punts percentuals, fins a situar el preu del diner al 2%.

Ara bé, Lagarde ha deixat intuir en la roda de premsa que és probable que el BCE faci una pausa en les retallades del preu del diner. En aquest sentit, la dirigent francesa ha assegurat que els tipus ara es troben "en una bona posició per afrontar les incerteses que vindran els pròxims mesos". "Gairebé hem conclòs un cicle de política monetària que volia fer front a una sèrie de sotracs", ha afegit la presidenta de l'organisme bancari fent referència a la pandèmia, la guerra d'Ucraïna i la crisi energètica i de preus.

L'increment o la reducció dels tipus d'interès és la principal eina de què disposa el BCE per intentar aplacar la inflació i, per això, davant de la crisi de preus que va viure la zona euro l'entitat bancària va decidir apujar-los de manera abrupta. Tanmateix, la taxa d'increment de preus ha anat disminuint de mica en mica, fins a situar-se al voltant de l'objectiu que marca el mateix BCE, el 2%.

De fet, les previsions econòmiques del mateix BCE publicades aquest dijous estimen que la zona euro ja assolirà enguany aquest objectiu i es quedarà just en el 2% d'inflació, tres dècimes menys del que havia pronosticat en un inici l'organisme bancari. Segons ha explicat Lagarde en roda de premsa, aquesta revisió a la baixa es deu a "una apreciació de l'euro" i a uns preus energètics "més baixos" del que havien previst. Pel que fa al 2026, la taxa de preus incrementaria fins a l'1,6%, i el 2027 registraria un petit repunt, fins a assolir una altra vegada el 2%. En canvi, la inflació subjacent –la que no té en compte els productes més volàtils, com els aliments frescos o els productes energètics– es mantindrà lleugerament per sobre. Aquest any serà del 2,4%, i de l'1,9% el 2026 i el 2027.

D'altra banda, el creixement del producte interior brut (PIB) dels països de la moneda única es mantindrà al voltant d'un punt percentual. Segons les projeccions del BCE, aquest any se situarà en el 0,9%, l'any que ve en l'1,1% i el 2027 en l'1,3%. En aquest sentit, Lagarde ha assegurat que el primer trimestre d'aquest 2025 ha sigut més "vigorós" del que s'esperava, sobretot per l'increment d'inversions públiques en defensa i rearmament. Ara bé, a final d'any les perspectives de creixement són "més dèbils" per les "pertubacions mundials" provocades per Trump i el règim de Vladímir Putin, si bé és un factor que considera que es pot veure compensat per "un augment de les rendes reals i un mercat de treball sòlid". "Això hauria de reforçar la capacitat de resistència de l'economia de la zona euro", ha afegit la presidenta del BCE.

En tot cas, Lagarde ha constatat que aquestes projeccions estan subjectes a la guerra comercial iniciada per la Casa Blanca i ha assegurat que depenen sobretot de com acabi el conflicte amb la UE. "Si es produeix una escalada de les tensions comercials, el creixement i la inflació se situarien per sota del previst. En canvi, si les tensions es resolen amb un resultat favorable, el creixement i, en un grau més baix, la inflació se situarien per sobre del previst", ha dit la dirigent francesa. Sigui com sigui, la senda de reducció dels tipus d'interès del BCE no s'ha vist interrompuda per la incertesa provocada per la guerra aranzelària iniciada per l'administració de Donald Trump.

Cal recordar que Trump ha doblat aquesta setmana els impostos d'importació que graven els productes d'acer i alumini, que han passat del 25% al 50%. A més, també ha amenaçat la Unió Europea amb incrementar-li les taxes de duanes sobre tots els productes fins al 50%. Tot i que en un primer moment havia assegurat que entrarien en vigor l'1 de juny, al cap de pocs dies ho va ajornar al 9 de juliol. Amb tot, les autoritats estatunidenques i les comunitàries continuen negociant per trobar una solució acordada a la guerra comercial iniciada per la Casa Blanca.

Tot i això, aquesta incertesa, sumada al fet que la inflació sembla estabilitzada al voltant de l'objectiu del 2%, fa pensar que el BCE donarà almenys una pausa a la seva via de reducció del preu del diner. En aquest sentit, a banda de les paraules de Lagarde, diversos analistes i experts del sector financer auguren que en la pròxima trobada del consell de govern del BCE del 24 de juliol es mantinguin els tipus d'interès en el 2%, ja que també farà pocs dies que s'haurà acabat la treva de la guerra comercial de la Unió Europea i els Estats Units.