La biotecnològica catalana Venvirotech tanca una ronda d'11,2 milions d'euros
L'empresa transforma els residus d'empreses com Nestlé, Calidad Pascual i BonArea en bioplàstics
BarcelonaLa biotecnològica catalana Venvirotech acaba de tancar una de les operacions més importants del sector a Espanya des de principi d’any. L'empresa ha captat 11,2 milions d'euros que destinarà a acabar d'industrialitzar projectes que té en fase pilot, a ultimar detalls de la proposta comercial que farà aviat al mercat i a seguir invertint en recerca i desenvolupament. Els diners provenen sobretot d'un inversor industrial que prefereix mantenir-se en l'anonimat, però també de sis petits inversors i dels dos socis que ja estaven al capital social de la start-up, la família Gassó (GAES) i l'empresa logística Giribets 2000.
La companyia, fundada per Patricia Aymà, Noelia Márquez i Jordi Margarit, es dedica a convertir residus orgànics en bioplàstics a les mateixes fàbriques on es produeixen. Ho fa de moment en fase pilot a la planta de cafè que Nestlé té a Girona, i aviat començarà a treballar també amb Calidad Pascual i amb BonArea, companyies amb les quals ja han tancat acords per convertir-se en el seu gestor de residus oficial un cop acabats els pilots.
"La gestió de residus tradicional implica traslladar els residus i pagar el cost de fer-ho. Amb nosaltres aquest transport desapareix, i això normalment és el 70% del cost", expliquen Aymà, Márquez i Margarit. Tot i la reducció d'aquest import, l'empresa segueix guanyant diners amb el seu servei, als quals se suma la venda del bioplàstic resultant als fabricants que el convertiran en un producte.
Bioplàstics d'ús mèdic
Venvirotech treballa amb un tipus de bacteris que acumulen bioplàstics al seu interior de manera natural. La seva proposta és muntar a les fàbriques de les companyies una petita planta on tractar aquests bacteris perquè generin com més bioplàstics millor i després extreure'ls nets a les seves instal·lacions a Santa Perpètua de Mogoda. La idea és que aquest plàstic acabi en mans d'empreses que es dediquin a transformar-lo i facin productes sobretot per al sector sanitari. Ara bé, una de les opcions que estudien és encarregar-se també d'aquesta part del procés.
El que sí que tenen clar és que s'orientaran sobretot a generar plàstics d'ús mèdic, des de pròtesis fins a recobriments de medicaments, per exemple. Primer perquè una de les propietats del seu material és que el cos humà no el rebutja, i segon perquè és un sector en què no es notaria tant la diferència de preu entre treballar amb plàstic de petroli o plàstic orgànic.
