Energia
Economia 15/07/2022

Espanya encarrila l'emmagatzematge de gas de cara a l'hivern

La Comissió Europea prepara un pla d'emergència per afrontar un possible tall del subministrament de gas rus

4 min
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen.

MADRIDEl proper no serà un hivern normal. És el mantra que des de fa setmanes plana sobre la Comissió Europea, que en les últimes setmanes ha vist com Rússia i la gasista Gazprom anava reduint el subministrament de gas al Vell Continent. Malgrat que els diferents estats membres han començat a buscar altres proveïdors, o reforçar els que ja tenien –com és el cas dels Estats Units–, Brussel·les té clar que el gest no és suficient per afrontar els mesos de fred en cas que Rússia tanqui l'aixeta del tot. De fet, la Comissió té marcada en vermell la data del 21 de juliol, quan el gasoducte Nord Stream 1 hauria de tornar a entrar en funcionament després de dies aturat per tasques de manteniment. És per això que l'executiu comunitari ha posat la lupa al nivell de combustible amb què compten els països.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L'objectiu marcat per Brussel·les és que els 18 països de la Unió Europea que compten amb magatzems subterranis de gas natural els tinguin al 80% al novembre. La cursa, però, no es presenta fàcil. Si Vladímir Putin posa punt final al subministrament de gas (de moment, ho ha fet només a alguns països), "no s'assoliria aquest nivell", assumeix la Comissió. Tot i la feina feta, si aquest escenari es compleix els nivells podrien quedar entre el 65% i el 71%.

Nivell d'existències als magatzems subterranis de gas a la UE
L'objectiu marcat per la UE és arribar al 80% abans del novembre

80%

Portugal

100

Polònia

97,0

Dinamarca

81,0

Suècia

79,0

Espanya

73,9

Rep. Txeca

73,0

França

69,0

Itàlia

65,8

Bèlgica

64,7

Alemanya

64,0

Eslovàquia

64,0

UE

62,9

Països Baixos

58,0

Àustria

48,8

Letònia

48,0

Romania

48,0

Hongria

44,8

Croàcia

40,0

Bulgària

39,0

80%

Portugal

100

Polònia

97,0

Dinamarca

81,0

Suècia

79,0

Espanya

73,9

Rep. Txeca

73,0

França

69,0

Itàlia

65,8

Bèlgica

64,7

Alemanya

64,0

Eslovàquia

64,0

UE

62,9

P. Baixos

58,0

Àustria

48,8

Letònia

48,0

Romania

48,0

Hongria

44,8

Croàcia

40,0

Bulgària

39,0

80%

Portugal

100

Polònia

97,0

Dinamarca

81,0

Suècia

79,0

Espanya

73,9

Rep. Txeca

73,0

França

69,0

Itàlia

65,8

Bèlgica

64,7

Alemanya

64,0

Eslovàquia

64,0

UE

62,9

P. Baixos

58,0

Àustria

48,8

Letònia

48,0

Romania

48,0

Hongria

44,8

Croàcia

40,0

Bulgària

39,0

De moment, només tres països superen el 80% (Dinamarca, Polònia i Portugal), segons les últimes dades actualitzades per Gas Infrastructure Europe aquest divendres a la tarda. A Suècia poc li falta (79%), mentre que Espanya (74%) i Txèquia (73%) els segueixen. De fet, en el cas espanyol fonts del sector asseguren que aquest nivell se superarà. Com explicava aquest diari , l'Estat està fent els deures i ho facilita el fet de tenir gran part de la capacitat de regasificació del conjunt de la Unió Europea (40%). Les sis plantes amb què compta l'Estat per regasificar gas natural liquat (GNL) han permès omplir a bon ritme els magatzems. Fa només una setmana estaven al 70%.

Al seu torn, a l'hora d'entendre els països que estan a la cua del rànquing cal tenir en compte que no tots tenen capacitat de regasificació, de manera que el gas natural que poden emmagatzemar és el que els arriba per tub. A Europa de l'Est el clar exemple és Bulgària. Tres quartes parts de la demanda de gas del país estava coberta per Rússia i ara arriba a l'hivern un nivell d'existències de gas natural als magatzems subterranis del 39%.

En cas que algun país entri en una situació d'emergència energètica, Brussel·les ja parla d'un "esperit solidari", segons es desprèn a l'esborrany del pla d'emergència al qual ha tingut accés l'ARA i que es publicarà dimecres que ve. Aquest pla vol garantir la "seguretat energètica" als diferents països en cas que es compleixin els pitjors pronòstics. Això vol dir que països amb més provisions, com pot ser el cas espanyol, hagin d'adoptar un paper de proveïdors.

Menys consum

Però més enllà d'omplir els dipòsits, l'executiu també posa el focus en la demanda. De fet, el pla porta per títol Estalviar gas per a un hivern segur. En aquest, la Comissió també hi ha recollit un conjunt de mesures que van des dels gestos més quotidians –com ara limitar l'aire condicionat i la calefacció a l'hivern– fins a consells i incentius perquè la indústria utilitzi altres fonts d'energia, segons es desprèn del document. Tot plegat ha de servir per reduir la demanda de gas a la Unió Europea i ajudar així a augmentar les reserves de gas dels estats i fer-ho de manera coordinada.

La Comissió vol limitar la temperatura en edificis públics, oficines i centres comercials. Així, es prohibirà tenir l'aire condicionat per sota dels 25 graus, mentre que a l'hivern la calefacció s'haurà de posar, com a molt, a 19 graus. En el seu document, la Comissió recorda que un terç del total del consum energètic surt dels organismes públics.

Pel que fa al sector privat, Brussel·les aposta pels incentius econòmics perquè les companyies busquin alternatives al gas, sobretot a la indústria i a la producció elèctrica. A més, també vol organitzar subhastes de capacitat perquè les indústries puguin vendre al mercat la seva energia sobrant.

Aquestes serien mesures prèvies a declarar una "emergència energètica". En cas que la Unió Europea arribi a aquest nivell, es podria limitar el subministrament de gas a alguns sectors i clients. "S'haurà de donar prioritat als sectors i a les cadenes de valor d'importància clau i crítica, que, si interrompen [la seva activitat per falta de gas], podrien repercutir negativament en la seguretat, l'alimentació i la salut", apunta l'esborrany.

Per què cal fer-ho ja? En cas que Rússia decidís tallar ara a l'estiu el gas, els països no haurien pogut arribar al nivell de reserves necessàries (la intenció és que al novembre les existències d'aquest combustible estiguin al 80%). És per això que no només és important "omplir" els dipòsits, sinó també buidar-los tan poc com sigui possible. "Actuar ara pot reduir fins a un terç l'impacte d'una sobrevinguda interrupció del subministrament".

Amb tot, Espanya no només té un dels nivells d'existències de gas més alts del conjunt de la Unió Europea, sinó que també està enllestint un pla de contingència. De fet, aquesta setmana el govern espanyol ha mantingut reunions amb el sector energètic per encarrilar les propostes per augmentar l'estalvi energètic, la substitució del gas per l'electrificació i de quina manera es pot ser "solidari" amb altres països europeus.

stats