El capital risc fa créixer les empreses 20 cops més de pressa

BarcelonaÉs la nova gasolina del món empresarial. En els últims anys, el capital risc s’ha convertit en una de les eines recurrents per a companyies joves amb projectes que necessiten finançament per poder créixer de pressa. Ara un estudi ha analitzat quin és l’impacte real del venture capital en les empreses que hi recorren i l’ha comparat amb més de 15.000 companyies de característiques similars que mai han accedit al capital risc. La conclusió és que les vendes de les primeres creixen 20 cops més ràpid que les vendes de les segones després de rebre una injecció de diners d’aquest tipus.

El catedràtic d’economia financera de la Universidad Complutense de Madrid José Martín Pellón és qui ha elaborat l’informe Valoració de l’impacte econòmic i social de les inversions de ‘venture capital’ realitzades entre el 2005 i el 2013, encarregat per la Fundació ICO amb la col·laboració de la patronal del sector Ascri i la consultora de negocis Axis. “Les empreses joves no tenen accés al sistema de finançament tradicional i sense una inversió així difícilment poden arribar a materialitzar la seva explosió”, apunta l’acadèmic. Segons l’estudi, més de 1.000 empreses amb fons de capital risc van aconseguir facturar de mitjana prop d’1,9 milions d’euros en el seu tercer any des de la inversió, en comparació amb els 89.000 euros anuals registrats a la mostra de companyies alienes al fenomen.

Aquest efecte també es va repetir en el cas de les plantilles. Mentre que les empreses sense inversió del venture capital amb prou feines van incorporar un treballador en els primers tres anys, les que sí que en van captar van contractar de mitjana nou empleats més. “Hi ha dues raons intrínsecament lligades: l’aportació de finançament i, sobretot, que l’inversor acostuma a donar valor afegit i acompanyament a l’empresa durant aquest primer període”, explica Martín. La diferència també es nota en el resultat net de l’empresa, encara que el catedràtic creu que és l’indicador menys rellevant, perquè els projectes que sedueixen el capital risc mantenen un ritme inversor alt i retarden el break-even.

L’any passat el volum total d’inversió del capital risc a Espanya es va situar al voltant dels 5.000 milions i no ha aturat el seu creixement en els últims anys. De fet, l’estudi apunta que aquesta via de finançament per a empreses ha resistit millor la crisi. Malgrat que el nombre d’operacions es va reduir, les companyies que havien rebut suport del capital risc abans que comencés la recessió van mantenir una plantilla més nombrosa i un nivell de vendes més elevat que la resta de la mostra. Concretament, les empreses en què el venture capital va invertir van registrar una facturació mitjana de 2,7 milions d’euros en comparació amb els 276.000 de l’altre grup.

Alta mortalitat

Malgrat que aquestes xifres han despertat l’interès per invertir en fons de venture capital, Martín també adverteix que aquests resultats positius “no són generalitzables a totes les empreses”. “És un percentatge molt petit el que funciona, no és la panacea que resol tots els problemes”, explica l’acadèmic. Així doncs, afirma que aquestes inversions poden ser molt rendibles, però que s’han de fer amb una estratègia de diversificació, ja que la ràtio de mortalitat de les companyies és força elevada. “De cada deu projectes, cinc moren, tres malviuen i potser només dos triomfen”, afegeix.

A més, l’èxit també arriba abans en aquells llocs on es construeix un ecosistema que ho afavoreix. En el conjunt d’Espanya, Catalunya és la comunitat autònoma on l’impacte del capital risc en les empreses en què inverteix és més evident, seguida del País Valencià. Durant el 2016, Catalunya va concentrar pràcticament una tercera part de les operacions, encara que Madrid va sumar un volum d’inversió superior.

LES CLAUS

1. Quin impacte té la inversió del capital risc en les empreses?

Segons l’estudi de la Fundació ICO elaborat pel catedràtic José Martín, les empreses que reben suport del capital risc creixen a un ritme superior que les que opten pel finançament tradicional. De mitjana, les primeres multipliquen per vint el volum de vendes de les segones. A més, mentre que unes contracten de mitjana nou persones més fins al tercer any de la inversió, les segones només incorporen un empleat.

2. Com s’explica aquest impuls?

L’estudi no entra en les variables qualitatives que expliquen la millora de resultats de les empreses que acudeixen al venture capital. No obstant això, Martín apunta que sovint aquest tipus d’inversions va acompanyat d’un assessorament a l’empresa, ja que les firmes també prenen una posició rellevant dins els consells de direcció de les companyies després d’invertir-hi. Tenir la seu en comunitats com Catalunya també és un factor favorable.

3. Quina ha sigut l’evolució del sector en els últims anys?

En l’ultima dècada, el capital risc s’ha ratificat com una font de finançament per a empreses alternativa a les entitats bancàries. Així, el nombre d’operacions registrades des del 2005 s’ha més que duplicat fins a 485 inversions durant el 2016. Pel que fa al volum d’inversió -que ja es concentra sobretot a les fases més madures de l’empresa-, pràcticament s’ha triplicat fins als 416 milions d’euros.