20.000 catalans ingressen més que el milió de ciutadans amb menys renda

Barcelona19.656 catalans acumulaven ingressos per un import conjunt de 7.081milions d’euros el 2015. O, dit d’una altra manera, el 0,57% dels qui van fer la declaració de la renda fa dos anys acumulaven el 8,8% de la base imposable general -la que es fa servir per fixar el gravamen de l’impost de la renda- declarada aquell any a Catalunya, segons les dades de l’Agència Tributària estatal. La recessió està tancada i lluny, l’economia creix amb força i l’atur s’ha reduït, però els grans beneficiaris d’aquest nou escenari estan situats bàsicament en les franges altes d’ingressos, segons les dades d’Hisenda.

Cadascun dels 19.656 catalans afortunats van cobrar en un sol any més de 150.000 euros. Entre tots tenien més diners de la quantitat de què va disposar el departament d’Educació l’any passat (uns 5.500 milions) i, sobretot, molts més recursos que els 1,15milions de contribuents catalans (el 33%) amb menys ingressos, aquells que entre rendes i estalvis no podien declarar més de 12.000euros. Aquests ciutadans menys afavorits sumaven uns ingressos conjunts de 4.971 milions (6,12%). La diferència seria, però, més sagnant si s’hi incorporessin aquelles persones que tenien aquest nivell d’ingressos però que no van fer la declaració de la renda perquè, en estar sota el llindar dels 12.000euros, n’estaven exemptes. Segons les dades d’Hisenda, més d’1,5 milions de persones estarien en aquestes condicions.

“Aquestes dades són absolutament normals, perquè els salaris més baixos són els que més s’han reduït i això està en la base del problema”, afirma Joaquim Novella, professor d’economia de la Universitat de Barcelona, per explicar la distribució de rendes a Catalunya.

Desigualtats creixents

Fins aquí la foto fixa del 2015, que mostra un repartiment desigual de la riquesa. La imatge mòbil dels últims anys explica com aquesta bretxa va creixent, com augmenten els recursos en mans dels més rics i com es redueixen els que controlen les franges més baixes. És una confirmació més de l’augment de les desigualtats que mostra l’enquesta de condicions de vida de l’INE (amb l’índex de Gini creixent any rere any) i una prova més d’una de les conclusions de l’informe presentat la setmana passada per la Comissió Europea: Espanya destaca en el mapa de les desigualtats de la Unió Europea i està lluny dels nivells d’abans de la crisi. Hi ha creació d’ocupació, sí, però sobre unes bases salarials més baixes que abans de la doble recessió, on els salaris més freqüents són els del mileurisme malgrat que el salari mitjà sigui de 24.321 euros. Bé, en els cas dels homes, és més alt: 27.500 euros. Les dones només cobren de mitjana 21.000 euros. Una mostra que la desigualtat ataca des de diferents fronts.

La base imposable general dels 3,5 milions dels declarants del 2015 va superar els 80.000 milions d’euros, la xifra més alta en sis anys, però amb un repartiment dispar. Es va reduir entre aquells que cobraven fins a 30.000 euros i va augmentar en les franges de població amb ingressos superiors. I especialment entre els més rics. Els ingressos acumulats pels qui declaraven més de 150.000 euros creixien un 28%. Però la xifra és encara més alta, d’un 46%, si és tenen en compte només els qui ingressaven més de 600.000euros. Només eren 1.500persones, però declaraven 2.720 milions d’euros (més els recursos de què va disposar el departament de Treball). S’ha de tenir en compte que molts dels ingressos d’aquesta població queden fora dels còmputs tributaris de la renda.

La base dels impostos

En el cas dels qui tenen menys ingressos (entre zero i 12.000 euros), el volum de diners que van declarar va reduir-se en un 24%, si bé també es reduïa el nombre de liquidacions (un 4%).

Malgrat els extrems, els contribuents d’entre 12.000 i 60.000 euros són els més nombrosos i els que permeten sostenir l’estat del benestar, tenint l’impost de la renda com a referència. Van fer més de 2,1milions de declaracions de la renda, en què s’acumulaven 56.000milions d’euros. El grup més ampli, no obstant, és el dels qui van ingressar entre 12.000 i 30.000 euros, que va perdre 50.000 contribuents en l’últim any i 360milions d’euros d’ingressos (sobre 30.435 milions d’euros).