Catalunya és la comunitat que lidera la creació d'impostos propis

MADRIDCatalunya és una de les comunitats autònomes que més fan valer la seva capacitat per crear impostos propis sobre elements que no grava l'Estat. El 2025 aquests tributs continuen aflorant i al conjunt de l'Estat ja n'hi ha 66 en marxa, mentre que el 2024 va tancar amb 54 impostos autonòmics propis. En el cas català, més enllà de la imposició mediambiental, on Catalunya no només lidera la recaptació d'ingressos sinó també la implementació de diferents figures fiscals, existeixen altres fets imposables sobre els quals s'han creat nous tributs que continuaran en vigor aquest 2025: les begudes ensucrades o actius no productius, els pisos turístics i els habitatges buits i les grans superfícies comercials.

Són els tres exemples en què Catalunya ha desplegat la seva capacitat tributària i lidera, així, la creació d'impostos propis, tal com es desprèn de l'últim Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral, publicat aquest dijous pel Registre d'Economistes Assessors Fiscals. De fet, en el cas dels pisos turístics, la Generalitat ha anunciat que doblarà la taxa turística i apujarà impostos als grans tenidors.

Segons el mateix informe, l'any 2023 (últimes dades disponibles) Catalunya va ingressar 833 milions pels seus impostos propis. D'aquests ingressos, un 61% provenien dels impostos mediambientals (509 milions), segons el mateix informe. En el sentit contrari se situa Madrid, que es manté com l'única comunitat autònoma que l'any 2023 no va ingressar res per impostos mediambientals, però tampoc per impostos propis.

Cal tenir en compte que tot i la creació d'aquestes figures, el seu impacte a les arques públiques és escàs si es compara amb els ingressos per aquells impostos cedits o compartits amb l'Estat, com ara l'IRPF o l'impost de patrimoni. De fet, els impostos propis del conjunt de les comunitats autònomes només van representar un 2,2% dels ingressos tributaris d'aquestes l'any 2022, segons dades dels economistes, que, de nou, s'han queixat de la disparitat: "Alguns es mantenen, d'altres es deroguen o es declaren inconstitucionals o deixen sense efectes l'impost, cosa que dificulta conèixer la realitat fiscal autonòmica", s'apunta a l'informe. Per exemple, els impostos ambientals són l'aposta clara de les comunitats aquest 2025 i territoris com l'Aragó o el País Valencià n'acaben d'aprovar de nous.

IRPF més alt

Aquestes desigualtats de les quals es queixen els economistes, però, també es constaten en grans figures fiscals com l'IRPF. Catalunya lidera un cop més la tributació més alta per aquest impost sobre les rendes d'entre 30.000 i 40.000 euros bruts a l'any. Així, un contribuent solter, sense fills i menor de 65 anys pagarà 5.038 euros o 9.686 euros a l'any en funció dels ingressos, segons l'informe dels Assessors Fiscals; mentre que al País Valencià les rendes més altes (a partir dels 110.000 euros) són les que més paguen per IRPF.

Sobre aquest impost, els economistes han destacat que davant la normalització dels preus, les comunitats que havien decidit deflactar la part autonòmica de l'impost i corregir l'efecte de la inflació ho deixaran de fer aquest 2025. A més, com en el cas dels impostos propis, també destaquen que "les comunitats han utilitzat a l'alça la seva capacitat normativa sobre l'IRPF, cosa que ha donat peu a desigualtats segons el lloc de residència".