Economia 06/03/2022

Catalunya demana a l’Estat 2.000 milions de fons europeus per a 12 projectes clau

La gestió de l’aigua, amb inversions en dessalinitzadores, s'enduria una quarta part del total

3 min
Jaume Giro i Pere Aragonès, en una imatge d'arxiu.

El ministeri d’Economia ja ha rebut la llista de projectes emblemàtics que cada comunitat autònoma demana prioritzar de cara als Next Generation, els fons especials que la Unió Europea injectarà als països per reformar les seves economies i adaptar-les al segle XXI. En el cas de Catalunya, segons ha pogut saber l’ARA, els projectes presentats per la Generalitat estan valorats en 2.089 milions d’euros i s'agrupen en tres blocs: un de tecnològic, un de mediambiental i un d’infraestructures transformadores.

Arran de l’allau de peticions que rebia de les comunitats autònomes per accedir als fons europeus, la ministra d’Economia, Nadia Calviño, va demanar que aquestes seleccionessin els "dos o tres" més importants. La Generalitat ha optat per no fer-ho exactament així, sinó que ha presentat tres blocs, dins els quals hi ha una dotzena de projectes.

Els projectes que demana la Generalitat
Volum de fons europeus en milions d’euros

556 M€

2.089

M€

BLOC MEDIAMBIENTAL

860 M€

BLOC INFRAESTRUCTURES

TRANSFORMADORES

673 M€

BLOC TECNOLÒGIC

528

Racionalització de l’ús de l’aigua

254

Bioeconomia circular dels purins

Descarbonització de l’economia

(gestió de residus, renovables, cicle de l’aigua)

248

216

Mobilitat del futur: cotxe intel·ligent i autònom

180

Disseny i prototip d’un nou xip europeu

138

Transformació digital de la indústria

120

Fons de reactivació per invertir en empreses

116

Innovació audiovisual i del videojoc

80

‘Urban tech hubs’ (espais i serveis per a ‘start-ups’)

60

Teràpies emergents i medicina personalitzada

55

Nova economia de l’espai (nanosatèl·lits)

54

Proteïna alternativa (investigació alimentària)

40

Computació i telecomunicacions quàntiques

860 M€

BLOC INFRAESTRUCTURES

TRANSFORMADORES

673 M€

BLOC TECNOLÒGIC

556 M€

BLOC MEDIAMBIENTAL

Racionalització de l’ús de l’aigua

528

Bioeconomia circular dels purins

254

Descarbonització de l’economia (residus, renovables, ...)

248

Mobilitat del futur: cotxe intel·ligent i autònom

216

Disseny i prototip d’un nou xip europeu

180

Transformació digital de la indústria

138

Fons de reactivació per invertir en empreses

120

Innovació audiovisual i del videojoc

116

‘Urban tech hubs’ (espais i serveis per a ‘start-ups’)

80

Teràpies emergents i medicina personalitzada

60

Nova economia de l’espai (nanosatèl·lits)

55

Proteïna alternativa (investigació alimentària)

54

Computació i telecomunicacions quàntiques

40

860 M€

BLOC INFRAESTRUCTURES

TRANSFORMADORES

673 M€

BLOC TECNOLÒGIC

556 M€

BLOC MEDIAMBIENTAL

Racionalització de l’ús de l’aigua

528

Bioeconomia circular dels purins

254

Descarbonització de l’economia (residus, renovables, ...)

248

Mobilitat del futur: cotxe intel·ligent i autònom

216

Disseny i prototip d’un nou xip europeu

180

Transformació digital de la indústria

138

Fons de reactivació per invertir en empreses

120

Innovació audiovisual i del videojoc

116

‘Urban tech hubs’ (espais i serveis per a ‘start-ups’)

80

Teràpies emergents i medicina personalitzada

60

Nova economia de l’espai (nanosatèl·lits)

55

Proteïna alternativa (investigació alimentària)

54

Computació i telecomunicacions quàntiques

40

L’import que demana Catalunya és només un 4,5% dels gairebé 47.000 milions que Espanya rebrà dels Next Generation d’aquí al 2026. Tot i això, la major part dels diners (44.000 milions) s’han de repartir entre aquest any i el vinent.

Quan es va saber que Europa activava els fons Next Generation, Catalunya va ser molt ràpida presentant una llista de projectes: en va posar 27 sobre la taula, per valor de 41.000 milions . La nova proposta de la Generalitat, amb 12 projectes, és una selecció dels que considera més estratègics.

Amb la documentació ja presentada, el ministeri d’Economia explica que "està estudiant la manera d'articular" tots els plans rebuts "perquè no hi hagi solapaments" i es pugui "maximitzar l’esforç" inversor. A més, s’està mirant "quin encaix" té cada projecte en els objectius fixats al pla de recuperació postcovid.

Aquests són els projectes que ha presentat la Generalitat:

Primer bloc: infraestructures transformadores

D’entre els tres blocs que la Generalitat ha escollit per agrupar les seves propostes, el de més volum inversor és el de les infraestructures transformadores, amb 860 milions d’euros. I dins aquest bloc, el de més import és el de la racionalització de l’ús de l’aigua (528 milions, una quarta part del total demanat a l’Estat).

Aquest projecte conté tres actuacions: la modernització dels regadius, la millora de la xarxa d’abastiment d’aigua a Barcelona i més instal·lacions de dessalinització d’aigua alimentades amb energies renovables.

En aquest apartat d’infraestructures transformadores s'inclouen dues idees més: mobilitat del futur (impuls al cotxe elèctric i desenvolupament de noves eines per al vehicle autònom, 216 milions) i innovació audiovisual i del videojoc (amb el hub audiovisual a les tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs, 116 milions d’euros).

Segon bloc: tecnologia

Per a aquest apartat es preveu una inversió de 673 milions d’euros repartits en set projectes. El més important per volum de diners és la creació d’un nou xip europeu (180 milions). Amb la pandèmia s’ha produït un desabastiment de xips per a la indústria –una part dels quals es fan a l’Àsia– i Europa vol guanyar sobirania en aquest àmbit . L’objectiu del Govern és que Barcelona sigui "el nucli del disseny i prototip del xip europeu i de tots els seus derivats".

També s’hi inclouen diners per a la transformació digital de la indústria (138 milions), un nou fons d’inversió per invertir en empreses amb "gran potencial de creixement i impacte" (120 milions) i la creació de hubs tecnològics que ofereixen espais i serveis a les start-ups (80 milions), entre més.

Tercer bloc: medi ambient

Tot i que per valor global aquest bloc és el de menys import, dos dels projectes que inclou estan entre els tres que més inversió rebrien. En concret, un s'orienta a la gestió dels purins (per millorar-ne la gestió i per generar-hi energia, 248 milions). I l’altre a la descarbonització de l’economia (per exemple, millorant la gestió dels residus o impulsant les energies renovables, 254 milions). Queda un tercer projecte dedicat a la proteïna alternativa (ajudes perquè la indústria càrnia es reorienti cap a productes "més sostenibles", 54 milions).

stats