Les ciutats mitjanes es debaten entre el ‘model Girona’ i el ‘model Reus’

BarcelonaMentre el centre de Barcelona aglutina una gran part de l’oferta comercial i de lleure, ¿passa el mateix en altres ciutats catalanes? La resposta varia segons cada població, però en general la tendència del comerç es mou cap a la concentració als centres, sobretot de certs tipus d’establiments més dedicats a l’oci o a la cultura.

El model actual és “concentrar el comerç en zones premium ”, assegura Rosa Marín, tècnica de comerç de la Cambra de Comerç de Barcelona. “I més que s’hi concentrarà”, afegeix. Així doncs, a cada ciutat hi ha carrers més exclusius, sovint a prop entre si, on hi ha una alta densitat comercial, amb preus dels locals molt elevats i amb una ocupació molt alta, sovint amb grans cadenes multinacionals. Els exemples clars en el cas de Barcelona serien el passeig de Gràcia i el Portal de l’Àngel.

En ciutats més petites el patró es repeteix. Encara que una capital de comarca catalana pot ser fàcilment més petita en extensió i menys poblada que un districte -o fins i tot que algun barri- de Barcelona, la concentració comercial és un fenomen que no hi entén de mides i es produeix a tot arreu.

Un estudi d’Eixos sobre la ciutat de Girona analitza aquest canvi de model i la migració comercial cap al centre de la ciutat. Ara bé, igual que a Barcelona aquesta concentració no afecta tot el comerç, sinó el comerç de lleure i cultura i el d’equipaments personals. Altres tipus de sectors, per exemple l’equipament per a la llar o els serveis bàsics, es mantenen repartits arreu de la geografia del municipi.

Al mapa adjunt es pot observar com, en només set anys, entre el 2012 i el 2019, els establiments de lleure i cultura s’han mudat cada cop més cap al Barri Vell i la part nord de l’Eixample (al nord de la ciutat, a la part superior del mapa adjunt). Aquesta és, doncs, la nova zona premium, mentre que set anys enrere aquests tipus de locals estaven més repartits amb l’epicentre a l’Eixample i cap a l’est de la ciutat, a la zona de Sant Narcís.

Pel que fa a comerços dedicats a equipaments de la persona, com per exemple roba, sabates i electrònica personal, han seguit el mateix camí cap al centre. En canvi, igual que a la capital catalana, els serveis, l’alimentació quotidiana i les botigues d’equipament per a la llar es mantenen més estesos pel conjunt del municipi, tot i que, en aquest últim cas, l’estudi també detecta una certa tendència a la concentració.

Reus i el nou centre comercial

Aquesta tendència a concentrar-se als centres es repeteix no només a la capital del Gironès, sinó també en una gran part dels municipis mitjans de Catalunya. Tarragona, Lleida i Terrassa serien alguns exemples clars de zones revitalitzades gràcies a la concentració d’una activitat comercial basada en el lleure, la cultura i la restauració.

No obstant això, en alguns municipis s’està produint el camí invers per culpa de la instal·lació de grans centres comercials a la perifèria dels municipis. Un exemple recent seria la ciutat de Reus, el principal pol comercial del Camp de Tarragona, que concentra els seus eixos de botigues al casc antic.

Tot i les reticències d’una part de la població i d’una majoria dels comerciants locals, l’Ajuntament va autoritzar l’obertura d’un centre comercial -en funcionament des del 2015- a l’àrea nord del municipi, al costat del recinte firal. “El centre comercial fa que la demanda es divideixi”, indica Isabel Mariscal, consultora del sector del retail i professora de l’escola de comerç Escodi, de Terrassa.

Amb l’arribada del centre, el flux de clients dels comerços del casc antic reusenc es va reduir, perquè les grans marques hi van tancar els establiments i en van obrir de nous en un centre comercial que per potenciar l’afluència de gent els ofereix lloguers molt més baixos, sobretot durant els primers mesos, explica Mariscal.

Com que són multinacionals, aquestes cadenes poden aguantar les botigues amb el centre a mig rendiment, però les empreses de comerç més petites no resisteixen. Això ha comportat una més gran rotació de comerços al centre i que augmenti el percentatge de locals buits, perquè els preus triguen a ajustar-se a la nova situació. D’altres municipis, com Vilanova i la Geltrú, podrien experimentar processos semblants amb l’obertura de nous centres comercials.