ENERGIA
Economia 10/02/2018

Les claus del pas al costat de Fainé

Controlarà les participades des de La Caixa i s’aparta de Gas Natural pel desembarcament dels fons

Albert Martín
4 min
Les claus  del pas al costat de Fainé

BarcelonaL’escena es va produir fa menys d’un any. Coincidint amb la junta general d’accionistes de Gas Natural, celebrada l’abril de l’any passat, un periodista va demanar a Isidre Fainé per la seva jubilació. La pregunta no va agradar al flamant president de la companyia, que portava només uns mesos al càrrec, i va desafiar el periodista a fer una cursa de 100 metres per la Diagonal. Va assegurar que seguiria al peu del canó “mentre Déu ho permetés”. El missatge va quedar clar: hi hauria Fainé per estona a Gas Natural.

És senzill imaginar el terratrèmol financer i empresarial que s’ha desencadenat aquesta setmana amb la notícia que Fainé abandonava la presidència executiva de la gasística i passava a un càrrec honorífic, i que deixava el seu lloc al delfí Francisco Reynés. En un comunicat, La Caixa va explicar que Fainé plegava “per coherència i per generositat” i per fer possible que l’executiu que aprovi el pla estratègic de la companyia fins al 2022 sigui també qui el dugui a terme. A més, recordava que havia accedit al càrrec a petició del fons GIP i coneixedor de la malaltia del seu predecessor, Salvador Gabarró.

Però el comunicat generava uns dubtes difícils de respondre. ¿El seu adeu suposa una de les escassíssimes derrotes viscudes per Fainé al llarg de la seva carrera? ¿Està fent un primer pas cap a la jubilació? ¿No és estrany que Reynés plegui precipitadament d’Abertis en plena opa, en una jugada que a nivell europeu poques vegades s’ha vist?

Algunes veus apunten que Fainé, pel seu tarannà i vocació, mai hauria renunciat voluntàriament a la presidència de la primera empresa catalana per facturació. El pas és simbòlic, però des de dimarts Fainé ja no és president de cap empresa de l’Íbex-35. I apunten una hipòtesi: GIP volia un executiu internacional i no volia Reynés, i Fainé l’ha imposat a costa d’oferir la seva pròpia cadira.

Les exigències dels fons

Les diverses veus financeres i empresarials consultades per l’ARA no coincideixen en la seva anàlisi i tampoc dissimulen el desconcert. “Un pas al costat de Fainé per generositat amb un subordinat [Reynés] és estrany”, afirmava una font, que com la resta de les que apareixen aquí demana anonimat.

Per entendre el moviment, però, cal veure el futur immediat de Gas Natural. Fonts coneixedores de la situació apunten com a crucial l’imminent desembarcament del fons CVC a l’empresa mitjançant la compra de la participació de Repsol. Amb aquesta operació, dos fons -GIP i CVC- controlarien el 40% de la companyia catalana, mentre que Criteria, el braç inversor de La Caixa, en té un 24%. Aquest gir en la propietat és decisiu. “I els fons ja sabem com actuen”, apunta una font empresarial.

Segons explica aquesta font, en el moviment de Fainé no s’ha de buscar una conseqüència, sinó l’anticipació a fets que han d’arribar. “Fainé és molt intel·ligent i ha vist cap on anirà Gas Natural -exposa-. Venen temps en què Gas Natural es governarà segons les indicacions dels fons: rendibilitat, dividend i curt termini”, explica.

“Fainé sap que el president de Gas Natural haurà de fer coses que ell mai no faria, perquè sempre ha gestionat pensant en el llarg termini -afegeixen aquestes veus-. La Caixa sempre ha sigut molt paternalista amb les seves inversions des dels temps de Vilarasau, que pensava en les empreses a 50 anys vista. Però amb Gas Natural això s’ha acabat; serà difícil influir-hi quan dos fons tenen el 40% de l’accionariat”.

És per això, conclouen, que Fainé ha fet el pas al costat, “per no cremar-se més”, i recorden que els resultats de l’empresa no són els millors i que en el seu breu mandat Fainé ja ha hagut de carregar el pes de qüestions tan doloroses com la mort d’una anciana a qui la companyia havia tallat la llum a Reus o la pèrdua del negoci a Colòmbia.

Un fet reforça aquesta teoria: l’elecció de Reynés com a nou primer executiu. El directiu ha destacat a Abertis per la seva capacitat de generar dividends i apujar el preu de l’acció. De fet, un dels grans beneficiaris de la seva gestió ha sigut CVC, que va sortir de la companyia el 2015 amb plusvàlues superiors als 400 milions. No és casual que CVC ultimi ara el seu aterratge a la gasista, com tampoc que el model de gestió de Reynés encaixi amb els fons molt més que el de Fainé.

Control a distància

Però que Fainé s’aparti de la presidència executiva de Gas Natural no implica que es prepari per a la jubilació. Fonts financeres han explicat a aquest diari que mantindrà la política actual d’exercir el control sobre les participades que li permet el fet de ser-ne el màxim accionista.

De fet, citen exemples d’aquest control remot. Fainé manté, cada matí, una reunió amb Gonzalo Gortázar, primer executiu de CaixaBank, per discutir les estratègies. I mentre ha sigut president de Gas Natural només ha anat a la seu de la companyia quan s’hi celebraven reunions del consell. Normalment treballava des del seu despatx de La Caixa. Citen, a més, una frase del mateix Fainé: “No entrem en la gestió de les participades, és feina del gestor. Però influïm en les estratègies i les decisions rellevants”.

Al sector recorden que Fainé és una figura de poder, que té la salut intacta i que els càrrecs que ostenta demostren com de lluny està de la jubilació: és president de La Caixa i de Criteria, vicepresident de Telefónica, president de la patronal de les antigues caixes i de l’agrupació europea del sector. A més, presideix la Confederació Espanyola de Directius i Executius i és conseller de les participades BEA, Suez i Inbursa. La conclusió és clara: “Pensar que es jubila és no conèixer Fainé. Té 75 anys i treballa 18 hores al dia; és un home de molta fe i creu que està imbuït de la responsabilitat de donar-ho tot fins a l’últim dia”.

stats