La crisi dels preus
Economia  /  Comptes públics 13/11/2022

La venda de bons del BCE encarirà el deute públic

L’organisme es prepara per reduir els seus actius amb l’objectiu de frenar la inflació

4 min
Christine Lagarde, presidenta del BCE, en una imatge d'arxiu.

BarcelonaEl Banc Central Europeu prepara la venda esglaonada dels més de 3,4 bilions d’euros de títols de deute –sobretot públic–, una mesura que busca reduir l’escalada de preus que afecta les butxaques de les famílies del Vell Continent. No obstant això, aquesta mesura també pot suposar un encariment dels costos que paguen els governs dels estats per endeutar-se i finançar, així, els programes de despesa i reducció d’impostos que han engegat per frenar els costos de l’energia.

Adquisicions mensuals d’actius del BCE
En milions d'euros

En un acte a Berlín, el vicepresident del BCE, Luis de Guindos, va confirmar que l’organisme monetari començarà a vendre títols de deute a partir del gener del 2023, alhora que mantindrà les pujades dels tipus d’interès, que tenen el mateix objectiu que les vendes de bons.

La compra massiva de bons és una eina habitual dels bancs centrals per abocar més diners a l’economia: compren bons als bancs i així aquests tenen més liquiditat per donar préstecs als clients. Per tant, quan el banc central vengui els bons que ha acumulat durant anys, es produirà l’efecte contrari: la quantitat de diners a l’economia es reduirà.

El fet que hi hagi més diners a l’economia fomenta l’activitat, ja que empreses i ciutadans gasten més. Això, però, provoca que la demanda de béns i serveis sigui més alta, per la qual cosa els preus pugen. En canvi, si la quantitat de diners disminueix, l’economia s’alenteix i els preus cauen.

En el context actual, amb una inflació –el ritme de pujades de preus de consum– al nivell més alt dels últims quaranta anys, el BCE busca justament frenar l’alça del cost de la vida, per la qual cosa va aturar les compres de deute el juny passat i ara prepara les primeres vendes.

L’adquisició massiva de deute –sobretot públic– per part del BCE va ser un tabú a la institució durant molts anys, i no va ser fins al 2014 que es va posar en funcionament, amb Mario Draghi com a president. La seva successora, Christine Lagarde, va mantenir aquesta política i va reactivar les compres el novembre del 2019 davant la desacceleració de l’activitat a la zona euro. Amb el covid, el BCE va incrementar les adquisicions encara més amb un programa especial.

Acumulació d’actius al balanç del BCE
En bilions d'euros

El BCE compra sobretot títols de deute dels estats membres, que sumen el 78% dels 3,4 bilions d’euros en actius que acumulava al seu balanç l’octubre passat. La resta d’actius són deute corporatiu, bons garantits (una classe de títols emès pels bancs) i valors amb garantia real (o ABS, de l’anglès asset-backed securities), un tipus molt comú de derivats financers.

Més car que els governs s'endeutin

El retorn al mercat de tota aquesta quantitat de títols pot suposar una retirada de liquiditat molt important, però alhora posarà pressió sobre els costos del deute públic. Als governs com l’espanyol, doncs, els resultarà “més car endeutar-se”, explica el catedràtic d'economia Xavier Freixas, en un moment en què estan dedicant molts esforços fiscals a atenuar les pujades de preus, sobretot de carburants, llum i gas. Segons dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), la meitat de la inflació del mes de juliol a la zona euro era provocada per l’encariment de l’energia, mentre que una quarta part es devia al preu dels aliments (molt dependents del preu dels carburants).

Per exemple, l’executiu espanyol ha destinat més de 9.000 milions d’euros addicionals a mesures com la reducció de l’IVA de l’electricitat o la rebaixa de 20 cèntims per litre de la gasolina, però molts altres països apliquen polítiques similars.

El fet que el BCE aboqui al mercat bons sobirans per valor de milers de milions d’euros farà que l’interès del deute dels estats pugi. Als governs, doncs, els costarà més demanar diners prestats als mercats per finançar aquest tipus de polítiques.

Les mesures contra la inflació són les últimes en matèria fiscal que han aprovat els governs nacionals després de dos anys de pandèmia, durant els quals els estímuls de l’economia han fet créixer de manera molt significativa el deute públic i fins i tot va obligar Brussel·les a suspendre les normes de contenció de la despesa pública. Programes de suport com els ERTO, ajudes directes a empreses i l’increment de la despesa sanitària per la pandèmia han fet que el deute de l’estat espanyol passi del 98% al 118% del producte interior brut (PIB, l’indicador que mesura la mida d’una economia), una tendència que s’ha repetit a la resta de la zona euro. 

Freixas considera “molt important reduir els costos a les empreses”, ja que així podran posteriorment rebaixar preus i reduir la pressió inflacionista, però creu que les mesures dirigides a les famílies –com la reducció de l'IVA al rebut de la llum– poden tenir un efecte contrari al desitjat. "No em queda clar que siguin antiinflacionistes", apunta, perquè permeten als ciutadans tenir més diners per gastar en béns de consum, augmentant així la demanda i, per extensió, els preus.

stats