Les comunitats aporten 1.366 milions de superàvit als comptes de l'Estat fins a l'agost

Si no fos pels interessos del deute, l'administració central hauria obtingut superàvit fins al setembre

Els ajuntaments ja no són els únics que generen superàvit. L'estricte control al qual es va sotmetre els comptes de les administracions locals i també de les autonomies ha permès que fins a l'agost el conjunt de les comunitats autònomes registrin un superàvit de 1.366 milions d'euros als comptes de l'estat espanyol, l'equivalent a un 0,12% del PIB. Al mateix temps, però, l'administració central continua representant la major part del dèficit espanyol, amb un 1,83% del PIB, mentre que el sistema de Seguretat Social tampoc no aconsegueix reduir el forat significativament i, fins a l'agost, el maté en el 0,7% del PIB. 

Segons les dades de comptabilitat nacional fetes públiques aquest dimarts pel ministeri d'Hisenda, entre gener i agost i excloent els ajuntaments i corporacions locals (que fa anys que aporten superàvit), el dèficit públic d'Espanya es va situar en el 2,34% del PIB. D'aquest tant per cent, dues terceres parts corresonen a l'administració central. Això sí, el desviament és un 27,6% inferior al del mateix període de l'any anterior, quan se situava al 3,37% del PIB. 

Les comunitats salven el dèficit

Per comunitats, ja són només sis les que registren dèficit: Aragó, Cantàbria, Castella-la Manxa, Extremadura, Madrid i Múrcia. Les que n'arrosseguen més són Múrcia (-188 milions d'euros) i Madrid (-161 milions). Per contra, entre les comunitats amb més superàvit hi ha les Illes Canàries, Andalusia i les Illes Balears, amb superàvits superios als 300 milions d'euros. Catalunya tenia fins a l'agost un superàvit de 160 milions d'euros, mentre que en el mateix període de l'any anterior tenia un dèficit de 380 milions. 

El pes dels interessos del deute

Fins al setembre, el dèficit de l'adminsitració central va ser de l'1,46% del PIB, un desviament que ve provocat principalment per les despeses que l'administració espanyola arrossega en interessos del deute (cal recordar que són la segona partida dels pressupostos després de les pensions). Així, tal com explica el ministeri d'Hisenda en el seu comunicat, si s'exclouen els interessos del deute, l'Estat tindria un superàvit primari del 0,22% de PIB.