FINANCES PÚBLIQUES

Les comunitats autònomes, ofegades per la inacció de l’Estat

El vicepresident Pere Aragonès explica aquest dimecres al Parlament les mesures per contenir la despesa

“Ofec financer”. Així va definir la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, la situació de la Generalitat. El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, l’havia quantificat uns dies abans: 1.300 milions d’euros. Aragonès explicarà aquest dimecres al Parlament la situació dels comptes públics i les mesures que ha pres per evitar problemes, unes mesures que es resumeixen en el decret aprovat pel Govern a començament d’aquest mes que comporta un avançament del tancament de la caixa i demanar a les empreses i ens públics de la Generalitat una retallada de les seves despeses del voltant del 6%.

La situació, però, no és problemàtica només per a Catalunya. Afecta totes les comunitats, tinguin o no pressupostos, perquè els ingressos que han tingut fins ara durant el 2019 no es corresponen amb el que havien previst -i en molts casos pressupostat-. Les causes són dues: la no liquidació de l’ajustament de l’IVA per la reforma que va fer Cristóbal Montoro quan era ministre d’Hisenda i la no actualització de les bestretes que reben les comunitats pel model de finançament.

La quantitat no és petita. Les comunitats calculen que aquestes dues circumstàncies han fet disminuir els seus ingressos en uns 7.000 milions d’euros. Segons els comptes del Govern, la diferència entre les bestretes del model de finançament que es van anunciar al juliol i la quantitat realment percebuda per la Generalitat és d’uns 875 milions, a la qual s’hi hauria de sumar el deute per la reforma de l’IVA, que l’executiu català calcula en més de 400 milions d’euros.

El tancament de la caixa, segons ha explicat el mateix vicepresident Aragonès, es tradueix en prioritzar la despesa d’aquí a finals d’any. No es veuran afectades les partides dedicades a nòmines, proveïdors, retorn del que queda de la paga extra als funcionaris i les polítiques socials: salut, educació, habitatge, programes socials i programes de seguretat, salvament i incendis.

Aquesta mesura es pren cada any per evitar desviaments en el dèficit, però molt més tard, normalment al novembre, tot i que algun any, com el passat, va ser a l’octubre. Però és inèdit a Catalunya fer-ho a l’agost. A l’Estat, el ministre Cristóbal Montoro sí que ho havia fet un cop a l’estiu per aconseguir complir amb l’objectiu de dèficit.

“Si no es prenen aquestes mesures es podria arribar a una situació de tensions de tresoreria, a disparar el dèficit i a nous retards en els pagaments”, reconeixen fonts del departament d’Economia, una situació que a la conselleria que lidera Pere Aragonès no li interessa. L’any passat va aconseguir complir amb el dèficit, el deute i la regla de despesa, un pas important per poder tornar a sortir als mercats a captar recursos en un moment en què els tipus d’interès del deute estan en mínims.

No complir amb aquestes exigències podria portar un altre cop a dependre del fons de liquidat autonòmica (FLA) per finançar-se i, per tant, a dependre més de l’Estat per endeutar-se, a més d’aprofundir en el control de la despesa per part de l’executiu de Madrid. De fet, el govern de l’Estat continua amb el control de les finances de la Generalitat -malgrat haver complert els objectius de deute i dèficit-, cosa que el Govern atribueix a motius polítics, però tornar al FLA seria tornar a caure en un control més estricte de les finances per part de l’Estat.

L’ofec financer no és exclusiu de Catalunya. Les comunitats han alertat del problema. Extremadura, governada pels socialistes, ha quantificat la seva disminució d’ingressos en 200 milions. A Galícia, governada pel PP, li falten 530 milions que té pressupostats. I a Cantàbria, el carismàtic Miguel Ángel Revilla ja ha anunciat retallades perquè deixarà d’ingressar 135 milions d’euros.

Catalunya no té pressupostos i funciona amb pròrroga. Però, fins i tot sense comptes, les despeses han augmentat més de 800 milions per compromisos com ara la pujada del sou dels funcionaris (decretada per l’Estat), el retorn d’una part de la paga extra del 2013, els sous i la seguretat social dels nous docents, la renda garantida, la dependència i altres partides. Per això es va aprovar un suplement de crèdit, per tenir cobertura legal per a aquestes despeses. Però es comptava amb uns ingressos (l’actualització de la bestreta) que, de moment, no han arribat.

Les dues cares de Montero

La ministra d’Hisenda ha assegurat que el problema és que un govern en funcions no pot augmentar les bestretes del model de finançament i ha indicat que, quan el govern deixi d’estar en funcions i sigui plenament efectiu, aprovarà un decret llei per fer aquests pagaments a les comunitats. El problema és que si no hi ha govern a Espanya i es va a noves eleccions el 10 de novembre els diners no arribarien durant aquest exercici.

L’opinió de la ministra era diferent quan exercia com a consellera d’Hisenda de la Junta d’Andalusia. Llavors, a començaments del 2018, a Espanya governava el PP amb els pressupostos prorrogats i l’ara ministra defensava que la bestreta es podia actualitzar amb un decret llei. Argumentava que la llei orgànica de finançament de les comunitats (Lofca) i la Constitució estableixen que les comunitats tenen dret a rebre el que els correspon per la recaptació.

Més continguts de