Consellers delegats cada cop més estranys
El que ja era una feina impossible és ara més difícil que mai per la irrupció de les habilitats ‘soft’
Els consellers delegats famosos acostumaven a tenir sobrenoms que feien virtut del seu mal caràcter i tracte brutal. Els noms Al Motoserra i Jack Neutró semblaven més de lluitadors que no pas de directius encamisats. Aquesta mena de sobrenoms grinyolarien avui. La inclusió i l’empatia són ara el que importa: tindríem, per exemple, Tim l’Orella i el Simpàtic Satya. Però que els directors generals semblin més normals no vol dir que ho siguin.
El camí cap al cim corporatiu no ha canviat. Requereix que les persones competeixin entre elles durant un període de temps prolongat. Exigeix proves d’èxit financer i operatiu. Utilitza la perspectiva dels diners, molts, com a palanca per incentivar les persones ambicioses. I selecciona entre trets ben coneguts: capacitat de treballar de valent, impaciència, confiança en un mateix i extraversió. Si prefereixes quedar-te a veure [el concurs televisiu sobre pastisseria] The Great British Bake Off que sortir de vins i restaurants amb el client, el càrrec no és per a tu.
Un estudi de Steve Kaplan, de la Universitat de Chicago, i de Morten Sorensen, de la Tuck School of Business, analitza les valoracions fetes per ghSMART, una empresa de consultoria, de més de 2.600 candidats a directius. Els aspirants a una plaça de conseller delegat són ben reconeixibles: tenen puntuacions més extremes de mitjana i destaquen en el que els acadèmics anomenen “capacitat general”.
També es diferencien dels altres executius en els detalls. Allà on els aspirants a directors financers són més analítics i se centren en els decimals, els aspirants a consellers delegats puntuen més en carisma, a l’hora d’aconseguir que les coses es facin, i en pensament estratègic. Aquests trets també segueixen un patró. Mitjançant el seguiment de les futures carreres dels candidats, els acadèmics han descobert que les persones que sol·licitaven una posició diferent però que tenien característiques de director general tenien més probabilitats d’acabar sent-ho.
No obstant, les empreses busquen avui dia més que una personalitat tipus. Kaplan i Sorensen assenyalen que els candidats a director general amb millors habilitats interpersonals tenen més probabilitats de ser contractats. Una altra investigació d’acadèmics de l’Imperial College de Londres, la Universitat Cornell i la Universitat de Harvard analitza les llarguíssimes descripcions dels llocs de treball que fan les empreses quan treballen amb els headhunters. Les habilitats cognitives, el coneixement operatiu i el coneixement financer són requisits previs per a l’èxit. Però durant les dues últimes dècades aquestes descripcions han posat cada cop més èmfasi en les habilitats socials: la capacitat dels caps de coordinar-se i comunicar-se amb gent diferent.
Per què es valoren ara aquestes habilitats soft? La resposta, segons Stephen Hansen, de l’Imperial College, la trobem en l’augment dels treballadors tecnològics. Les empreses depenen cada cop més de desenvolupadors, científics de dades i caps de sistema. Els consellers delegats no diran a aquesta mena de treballadors què han de fer; la seva feina és assegurar-se que entenguin els objectius de l’empresa i sàpiguen treballar junts. Les habilitats socials compten més quan els caps necessiten persuadir tant com instruir.
El narcisisme com a factor
Una enquesta d’Edelman apunta que la majoria de clients i empleats prenen decisions sobre què comprar i on treballar en funció de les seves creences. Els consellers delegats han de calmar els polítics, respondre als activistes i frenar les crisis a les xarxes socials. Hi ajuda que el cap es presenti com un membre de la societat que sap relacionar-se, no com un malparit volcànic.
Un altre estudi, fet per la Stanford Graduate School of Business, va enquestar 182 directius sobre la personalitat dels seus consellers delegats. Les respostes suggereixen que fins a un 18% dels caps són considerats narcisistes pels membres de les seves juntes, una taxa potser tres vegades superior a la de la població americana. Els investigadors apunten que les empreses amb consellers delegats narcisistes solen tenir puntuacions més altes pel seu govern corporatiu i les seves polítiques ambientals i socials. Quina millor manera té un egòlatra per semblar empàtic que salvar el planeta?
El que exigim als consellers delegats és una barreja cada cop més estranya. Sigueu més talentosos que ningú a l’empresa, però no els digueu què han de fer. Aixafeu la competència mentre despreneu empatia. Escolteu amb carisma. Sigueu agradablement agressius. Els consellers delegats sempre han estat especials. El truc ara és que no han de mostrar-ho.
