Cop de Jaume Guardiola en la cursa del Cercle d’Economia

Les primeres eleccions al Cercle d’Economia (els puristes diuen que d’eleccions n’hi ha hagut sempre, però sense pluralitat de candidats) han viscut el seu primer moment clau. Un dels dos candidats, Jaume Guardiola, ha fet un cop sobre la taula al triplicar –pràcticament– les firmes que ha aportat la seva rival, Rosa Cañadas.

Els estatuts del Cercle estableixen que els candidats a president només han de tenir el suport de 50 socis per poder-se presentar. Un objectiu fàcilment assolible per a la majoria de persones que hagin ocupat una cadira a la junta de l’entitat. En absència de resultats històrics que permetin anticipar com voten els socis del Cercle (i a falta, per descomptat, d’enquestes electorals), el volum de signatures que aporti cada candidat permet mesurar la seva força.

Aquest dimarts la mesa electoral –que presideix Salvador Alemany– ha fet el recompte definitiu: Guardiola ha rebut l’aval de 588 socis (va aportar-ne 601, però 13 d'aquestes signatures han estat invalidades), mentre que Cañadas s’ha quedat en 216 (no se sap quantes n’havia presentat perquè el seu equip va preferir no dir-ho).

Un cop més, el fet que aquestes siguin les primeres eleccions dificulta extreure'n conclusions. Ara bé, tenint en compte que al Cercle hi ha uns 1.200 socis, és evident que hi ha grans diferències en el punt de partida dels dos candidats: un ha aportat les firmes del 49% dels socis i l’altra, del 18%. I això assumint que el dia de les eleccions, el 12 de juliol, tots els socis votessin. Els vells coneixedors de la casa donen per fet que la participació serà elevada, però creuen que podria rondar les 700 o 800 persones. Si realment fos així i haguéssim de fer cas del que indiquen les firmes presentades, les eleccions ja podrien estar dades i beneïdes.

També és cert que les firmes no són excloents, de manera que un mateix soci pot haver signat les butlletes de tots dos candidats. En tot cas, si això ha passat, a qui més debilita és a qui té menys signatures.

Per tot plegat, a la candidatura de Guardiola es respira confiança, mentre que a la de Cañadas es limiten a dir que la recollida de signatures “pot ser un indicador de confiança, però no de vot”. I que el que importa és votar.