El cost de ser mare: les dones amb fills cobren un 37% menys

Les diferències salarials entre homes i dones es disparen en cas de maternitat

Tenir fills és cosa de dos, però la mare és qui acaba pagant la factura més elevada. La maternitat explica bona part de les diferències salarials entre homes i dones, és el que s'ha anomenat "bretxa de gènere de maternitat".Quan una parella té fills, les dones acaben assumint una contrapartida laboral que es tradueix en una bretxa salarial de fins al 37% en el cas d'Espanya. En canvi, entre persones solteres i sense fills aquesta bretxa se situa en un 0,8%. En general, la bretxa salarial mitjana a Espanya és d'un 11,5% segons l'OCDE però supera el 23% segons la UGT. 

"Tenir fills augmenta els ingressos mensuals dels homes i produeix l'efecte contrari sobre les dones"

Ho recull l'últim informe de Funcas dins la sèrie 'Panorama social' a partir de dades que elabora periòdicament l' Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere, i arriba a la conclusió que "una de les principals causes de la bretxa salarial sembla estar directament relacionada amb la maternitat". En el conjunt de la Unió Europea, per exemple, la bretxa salarial entre les persones solteres és d'un 14%, mentre que augmenta fins a un 30% quan són homes i dones que viuen en parella i fins a un 38% entre homes i dones amb fills.  [Les dades es poden consultar en interactiu en aquesta base de dades]

És a dir, que, com apunta Ariane Aumaitre Balado, autora d'aquest article de l'informe, "tenir fills augmenta els ingressos mensuals dels homes, mentre que produeix l'efecte contrari sobre les dones". En el cas d'Espanya, la tendència és similar i fins i tot encara més acusada, perquè la bretxa salarial entre persones de diferent gènere solteres i sense fills és gairebé nul·la, del 0,8%, mentre que es dispara fins al 37% quan tenen fills. 

"Moltes dones busquen feines amb flexibilitat per compatibilitzar família i feina, cosa que provoca una segregació que concentra les dones als llocs de salaris més baixos"

La penalització de tenir fills

El cost de ser mare s'observa en els ingressos de cada persona però s'explica de diferents maneres. Si perceben menys ingressos és perquè les dones renuncien a part de la seva jornada laboral o a llocs de treball de més responsabilitat. Per això, malgrat que la taxa d'activitat femenina s'ha disparat els últims anys, la temporalitat, la parcialitat i, en definitiva, la precarietat laboral continuen tenint rostre femení. El mateix informe de Funcas demostra que les dones s'han incorporat amb força al mercat de treball: la seva taxa d'activitat ha passat de ser del 32% el 1987 al 53% el 2017 (de cinc milions de dones treballant a finals dels vuitanta, actualment en treballen més de 10 milions). 

Però això no suposa que s'hagin acabat les diferències sinó que la penalització ja no es nota en forma d'exclusió del món laboral sinó de bretxa salarial. "Moltes dones busquen feines amb prou flexibilitat per compatibilitzar família i feina, cosa que dona lloc a una segregació ocupacional que concentra les dones als llocs de salaris més baixos", constaten les economistes de la Universitat d'Alcalá Inmaculada Cebrián i Gloria Moreno, autores de l'apartat de l'informe centrat en la bretxa salarial.

Es comprova també veient els motius pels quals les persones justifiquen el fet de no tenir feina. Entre 25 i 29 anys, els homes creuen que és hora de formar-se més que de buscar feina, mentre que el 50% de les dones d'aquesta franja no ho fan per motius lligats a la família. En els homes, els motius canvien amb l'edat i passen a tenir a veure amb incapacitats o malalties, però en cap moment del seu cicle vital apareix amb prou rellevància el fet de tenir responsabilitats familiars o cuidar persones dependents. En el cas de les dones passa tot el contrari. 

Entre els homes en cap moment del seu cicle vital apareixen les responsabilitats familiars com a motiu per estar inactius

Una altra de les proves és que amb la recuperació econòmica la bretxa de gènere s'ha tornat a disparar. Des del 2016 la taxa de temporalitat és més alta per a les dones, mentre que durant la crisi es van igualar. Amb la parcialitat es dona un fenomen similar. El 17,7% dels homes i el 36,5% de les dones que tenen un contracte temporal treballen a temps parcial. 

 A tot això, cal afegir-hi una masculinització de les feines més ben remunerades i dels càrrecs de més responsabilitat. El percentatge de dones disminueix a mesura que s'avança en l'escala de poder i, en canvi, augmenta en sectors de feina com el relacionat amb les tasques de cura, els serveis o l'hostaleria. Tots aquests factors expliquen les diferències salarials entre homes i dones però, mentre que la majoria d'indicadors han millorat amb el temps, la dona continua sent la que acaba sent penalitzada laboralment quan té fills. 

Més continguts de