Frenada en sec de l'economia catalana
El PIB augmenta un 0,1% en el primer trimestre de l'any amb el turisme com a motor de creixement
BarcelonaL'economia catalana va frenar sobtadament el seu creixement durant els primers tres mesos del 2022. El producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de Catalunya es va mantenir gairebé pla entre el gener i el març després de diversos mesos seguits de recuperació l'any passat, segons dades provisionals publicades aquest divendres per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat.
Concretament, el primer trimestre es va tancar amb un creixement del 0,1% respecte al quart trimestre del 2021, tot i que en comparació amb els primers tres mesos de l'any passat l'economia va créixer un 6,4%. La comparació interanual, però, no és gaire indicativa en aquest cas, explica Josep Lladós, professor d'economia de la UOC i membre del Col·legi d'Economistes de Catalunya, perquè un any enrere estàvem en una forta caiguda enmig d'una de les onades de la pandèmia.
D'acord amb l'Idescat, la recuperació del turisme ha sigut el principal motor de creixement des de principi d'any. Tot i això, Lladós alerta que el moment actual, i així ho demostren les dades, "és de desacceleració".
Malgrat això, l'activitat del sector serveis –que engloba el turisme i molts altres àmbits– es va mantenir totalment plana respecte al trimestre anterior, i la indústria va ser la que més va créixer, amb un 0,7%. Per contra, tant l'agricultura com la construcció van patir contraccions de l'1,9% i del 3,1%, respectivament.
Des del punt de vista interanual, els serveis van tancar els tres primers mesos un 8,9% per sobre que un any abans, mentre que la indústria només va augmentar un 0,4%, i la construcció, un 1,7%. El sector primari va ser el més perjudicat durant bona part del 2021 i va caure un 4% entre el primer trimestre d'aquest any i el mateix període de l'any anterior.
Les dades ofertes per l'institut estadístic català són només un avançament. Les xifres definitives per al primer trimestre es coneixeran el 10 de juny. Per a Lladós, "el més preocupant és la desacceleració de la indústria". Un sector que, segons explica aquest expert, és el que està patint més l'encariment de l'energia i de les primeres matèries, així com els colls d'ampolla en les cadenes de subministrament. La nota de conjuntura del departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat ho reconeix. "En el primer trimestre, l'augment dels costos de producció (en particular l'energia) ha seguit afectant el sector i el valor afegit brut (VAB) industrial ha desaccelerat el seu ritme", indica.
Malgrat tot, hi ha diferències en el sector industrial. Els més castigats són el de l'automòbil i material de transport, per la manca de subministraments i els colls d'ampolla, i els subsectors més intensius en consum energètic; mentre que altres branques industrials, com la de materials i equips elèctrics, la fabricació de maquinària i equips mecànics, mostren una evolució més favorable.
A més, Lladós indica que hi ha altres indicadors més recents que indiquen una frenada de l'activitat industrial, com la caiguda de les comandes. "Hi ha problemes per mantenir la recuperació", assegura aquest economista, perquè una de les variables que ha mantingut el PIB aquest trimestre ha sigut la inversió, que "es basa en les expectatives dels empresaris, però si el consum es debilita, i així ho mostren els últims indicadors, la inversió també baixarà".
També mostren símptomes de desacceleració les exportacions, un altre dels puntals que va suportar el creixement durant l'any passat, indica Lladós. Una caiguda del consum, un decreixement de la inversió i un alentiment de les vendes podrien provocar en els pròxims mesos una frenada encara més gran de la recuperació de l'economia després del sotrac de la pandèmia. Per a Josep Lladós, hi hauria una possibilitat de mantenir la inversió amb els fons europeus Next Generation, que fins ara han arribat amb comptagotes.
El professor Lladós assenyala que la desacceleració de l'economia "té més intensitat a Catalunya que al conjunt d'Espanya". Això, diu, ja es va veure en l'última enquesta de població activa (EPA) corresponent al primer trimestre d'aquest any, que mostrava una destrucció neta d'ocupació a Catalunya. A més, aquest expert alerta de l'impacte que pot tenir l'alta inflació, que pot contraure el consum i, per tant, alentir el creixement. Per això, considera "important" que es tanqui "un pacte de rendes plurianual" que freni la caiguda del poder adquisitiu.
Desacceleració general
Les xifres segueixen la línia del PIB espanyol, que entre el gener i el març va augmentar un 0,3%, lluny de les xifres dels trimestres anteriors. Tot aquest alentiment, que també afecta molts altres països europeus, es deu a l'allargament dels problemes d'abastiment i logística a la indústria, així com a la incertesa i l'encariment de l'energia fruit de la invasió russa d'Ucraïna. També hi va tenir un paper l'impacte de la variant òmicron del covid en les primeres setmanes d'aquest any.
L'increment dels costos energètics s'està traduint en un augment de preus generalitzat que ha arribat finalment als béns de consum. És per això que les xifres d'inflació són les més altes en dècades tant a Catalunya i el conjunt d'Espanya com arreu del continent.
