La crisi dispara un 37% l'embargament d'habitatges habituals

Després de cinc anys baixant, la crisi sanitària ha tornat a disparar l'embargament d'un habitatge d'ús habitual per l'impagament d'un crèdit, el que es coneix com a execució hipotecària. Ho ha fet en un 37,4% durant l'any passat, la pujada més alta des que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va començar a publicar la sèrie, l'any 2014. Només el quart trimestre es van dur a terme 3.018 d'aquestes execucions, un 67% més que el trimestre anterior i més del doble respecte al mateix període del 2019. El motiu d'aquest increment, segons el director d'estudis del portal immobiliari Pisos.com, Ferran Font, és l'acumulació durant l'any a causa de les mesures aprovades pel govern espanyol que van fer que no hi hagués cap execució durant el segon trimestre.

La part positiva de les xifres és que pel que fa al conjunt de finques, els embargaments es van reduir un 38,8% durant l'any passat respecte al 2019. Se'n van dur a terme 34.750, de les quals 33.156 eren urbanes i la resta rústiques.

L'INE recorda que la crisi sanitària ha fet que l'evolució del nombre d'inscripcions de certificacions per execucions hipotecàries fos diferent en funció de l'època de l'any. Segons aquest organisme, durant els mesos que va durar l'estat d'alarma iniciat al març l'atenció al públic en els registres de la propietat es va realitzar exclusivament via correu electrònic o per telèfon, fet que va fer baixar les inscripcions sobretot durant el segon trimestre. El descens va ser concretament del 64%.

Amb la desescalada i la denominada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, nova normalitat es va produir una recuperació del nombre de certificacions per execucions hipotecàries, de manera que el tercer trimestre es van disparar un 56,3% respecte al segon.

Si s'analitza la lletra petita de les dades, un 55% de les execucions iniciades són d'hipoteques que es van firmar en el pic de la bombolla immobiliària, entre el 2005 i el 2008, i just abans que esclatés la crisi bancària. Per comunitats autònomes València, Andalusia i Catalunya són, per aquest ordre, les que van registrar un nombre més elevat de certificacions, mentre que les que van tancar la classificació van ser Navarra, el País Basc i Extremadura.