Economia  /  Empresa Catalana 14/02/2022

Les 'start-ups' catalanes ja donen tanta feina com la Seat. I ara què?

Els tres reptes pendents: més capital local, més valor afegit i més descentralització

4 min
Una imatge del saló d'emprenedoria 4YFN que se celebra junt amb el Mobile World Congress.

BarcelonaSi fa deu o quinze anys ens haguessin dit que estaríem així hauríem firmat amb els ulls tancats: les start-ups catalanes ja donen feina a 19.300 persones, segons l’últim recompte de la Generalitat. Això és una quarta part més que els 15.034 empleats de Seat, la primera empresa catalana per nombre de treballadors. Evidentment, són magnituds incomparables: Seat és una única empresa (amb multitud de proveïdors que donen feina a moltes altres persones) mentre que les start-ups són un eixam de gairebé 2.000 empreses en molts sectors diferents, des de la salut a l’alimentació passant pels esports o els videojocs. Però la dada revela que Catalunya ha aconseguit un grup d’empreses que es retroalimenta. Un ecosistema, en diuen al sector. I reconegut com un dels millors d'Europa, segons els diversos barems que recopila Startup Heatmap Europe. Això és el que volíem, i ho tenim. O almenys ens hi anem acostant.

No calen triomfalismes, perquè no tot pot ser bonic. L’ecosistema de start-ups local té algunes carències, deixant de banda la proliferació de venedors de fum i personatges que fan de la reinvenció un mantra buit de contingut mentre no tenen inconvenients per anar deixant treballadors a l’estacada. Però això no és exclusiu de l’ecosistema local i en podem trobar a molts altres llocs.

Un cop creada aquesta base d’empreses innovadores, hi ha diversos reptes. El primer és tenir més capital català donant suport al sector. Per continuar la comparació amb Seat, un dels hàndicaps de la indústria catalana és que en gran part té el capital i el centre de decisió lluny de Catalunya. I això col·loca les filials catalanes en una situació molt fràgil cada vegada que s’ha de decidir on invertir, o quines divisions tancar quan arriba una crisi. Això mateix ens pot passar amb les start-ups.

Les fortunes locals acostumen a preferir inversions més conservadores, com per exemple en immobiliari (una tendència és fer residències d'estudiants). En canvi, “tenir més capital català donant suport a les start-ups ajudaria a fer que alguna es quedés aquí”, reconeix Lluís Juncà, director general d’Innovació i Emprenedoria del Govern. Avui, molts dels unicorns (start-ups valorades en més de 1.000 milions de dòlars) que han nascut a Catalunya tenen la seu a fora, sigui per raons fiscals o per d'altres.

El segon gran repte, i potser més important, és que els projectes empresarials nascuts a casa nostra aportin més valor afegit. “Com més base científica i tecnològica, millor”, confirma Juncà, a qui li agradaria veure més start-ups treballant amb materials avançats o blockchain que no només amb big data, que és com s’anomena al processament de grans volums de dades per ajudar en la presa de decisions. “Avui dia tothom ja fa big data, fins i tot s’utilitza per vendre hamburgueses i saber si se’n venen més de formatge o d’una altra cosa”, diu per justificar que això ja és un atribut cada cop menys diferencial. 

D’empreses que aportin més valor afegit també n’hi ha, encara que no siguin majoritàries. Per exemple, Factorial (que ha desenvolupat un programari de gestió de recursos humans), Red Points (amb una tecnologia pròpia per combatre la pirateria i les falsificacions) o Peptomyc (dedicada al tractament del càncer). N'hi ha d'altres.

Descentralització

A banda d’aquests dos, hi ha un tercer repte que potser no és tan ambiciós com els altres, però que és igualment important, que és descentralitzar l’activitat emprenedora. Gairebé el 70% de les 1.871 start-ups catalanes estan localitzades al Barcelonès, o el 88% si ampliem el focus a l’àrea metropolitana. Al Gironès n’hi ha 28 (un 1,5%), igual que al Segrià. I al Tarragonès, 19 (només un 1% del total), com si tots aquests no fossin territoris on hi ha una intensa activitat empresarial. La moda emprenedora encara no hi ha arribat, i potser la Generalitat hauria de trobar-hi alguna solució.

Protagonistes

1.
Naturgy pot provocar canvis al podi català
Francisco Reynés, president executiu de Naturgy, la Catalana de Gas que esdevé més global / NATURGY

L’escissió de Naturgy en dues companyies li podria fer perdre el lideratge que històricament ostenta com a empresa amb més facturació de Catalunya, tot i que ja no té la seu social a casa nostra i cada cop té més pes a Madrid i menys a Barcelona. Fins que no es vegi al detall com serà l’escissió no se sabrà segur, però l'empresa que dirigeix Francisco Reynés va ingressar 22.000 milions l’any passat i CaixaBank 10.597 milions. Seat també podria quedar en primer lloc: els seus comptes del 2021 encara no els sabem, però el 2020 va facturar 9.198 milions.

2.
Bon Preu presentarà els resultats anuals
Joan Font, president del grup Bon Preu

A poc a poc l’empresa catalana perd la por a mostrar-se en públic. L’última prova és el grup de supermercats Bon Preu, que ha decidit que començarà a presentar els resultats anuals amb una trobada amb els mitjans de comunicació, segons ens arriba. Serà d'aquí a unes setmanes i la intenció és repetir-ho cada any. Bon Preu, presidida per Joan Font, va facturar més de 1.600 milions el 2020, gairebé quatre cops més que el 2007.

3.
‘Pelotazo’ d’Abac amb la venda de Pronokal
Oriol Pinya, conseller delegat d'Abac Capital.

Abac Capital s’ha venut Pronokal, famós fabricant català de productes dietètics. Abac (un fons de capital risc dirigit per Oriol Pinya) havia comprat Pronokal fa menys de cinc anys per uns 50 milions d’euros, i ara se l’ha venut per 100 milions a Nestlé. Duplicar el valor en un lustre, d’això se’n diu un pelotazo. Clar que les operacions del capital risc no sempre poden ser igual d’exitoses. L’experiència d’Abac a Figueras Seating no va ser tan reeixida.

Tens una pista? Escriu-me a alexfont@ara.cat

stats