ENERGIA
Economia 09/11/2014

Endesa circula contra direcció

L’empresa que presideix Borja Prado es reclou a l’Estat mentre la competència busca negoci a fora

Xavier Grau
4 min
Francesco Starace, conseller delegat d’Enel, és l’artífex del buidatge d’Endesa.

Barcelona“Abans alemanya que catalana”. Aquesta màxima, mai pronunciada exactament amb aquestes paraules ni atribuïda oficialment a ningú, resumia l’oposició al fet que Gas Natural aconseguís el control d’Endesa per crear el que se’n va dir un “campió nacional”. L’operació va fracassar, bàsicament per la bel·ligerància política que es va trobar a Madrid, i cada companyia va seguir el seu camí. Ara aquests camins no són divergents només al mercat, sinó també en l’estratègia.

A l’Estat hi ha cinc grans elèctriques, que s’apleguen en una patronal anomenada Unesa. Aquestes companyies -Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, EDP i E.ON- s’han trobat que, a causa de la crisi, el consum energètic ha baixat al nivell de fa una dècada (vegeu quadre). A més, el dèficit de tarifa i els canvis regulatoris al mercat espanyol -les reformes del ministre José Manuel Soria- han impactat directament en els seus resultats.

La resposta de cadascuna davant la situació ha sigut diferent. L’alemanya E.ON ha decidit replegar-se. Amb un endeutament molt gran, vol centrar-se en la seva zona d’influència -Alemanya i el centre d’Europa- i ha posat els seus actius espanyols a la venda. EDP pràcticament no es mou. I Gas Natural Fenosa i Iberdrola han accelerat la internacionalització per intentar tenir la mínima dependència del mercat espanyol.

I, exactament al contrari del que es podria esperar, Endesa ha fet el camí invers. L’elèctrica que presideix Borja Prado és a tots els efectes una filial de la italiana Enel. I la propietat italiana li ha tret tot el suc possible. Amb els dividends més grans de la història d’Espanya, ha traspassat el negoci que tenia Endesa a l’Amèrica Llatina a una filial d’Enel. Ara Endesa, i així ho explica fins i tots als anuncis, se centrarà només en el mercat ibèric, bàsicament a Espanya. Els accionistes se’n han beneficiat amb una bona injecció de dividends. Però mentre Endesa es retira del mercat de l’Amèrica Llatina, els seus competidors augmenten les inversions a la zona. Com a exemple, l’opa que Gas Natural ha llançat sobre la xilena CGE i la inversió d’11,5 milions d’euros que ha anunciat per créixer a Mèxic.

“Creiem en Espanya i per això concentrarem aquí la nostra inversió i els nostres esforços”, va dir en l’última junta d’accionistes el president d’Endesa, Borja Prado. Va deixar molt clara quina és la nova vocació de la companyia: “Consolidar el seu lideratge com l’empresa integrada de producció, distribució i comercialització d’energia més gran de la Península”. El conseller delegat d’Endesa, José Bogas, va donar, per la seva banda, detalls de quin és el pla industrial de la companyia per als pròxims anys. Pensa invertir un 25% més fins al 2016, amb un total de 2.500 milions d’euros.

Negoci minvant a Espanya

Però queda clar que la crisi ha afectat, i molt, el mercat energètic espanyol. A la caiguda del consum s’hi han de sumar els impactes regulatoris. En els seus resultats, totes les elèctriques ho recullen.

Fins al setembre Endesa va tenir uns beneficis de 1.219 milions d’euros. D’aquests, 754 van ser generats a Espanya i i 464 a l’Amèrica Llatina -un benefici que ara deixarà de tenir-. El benefici a Espanya va caure un 27% i el de l’Amèrica Llatina un 9,9%. En el cas del benefici generat a l’Estat -que a partir d’ara serà el seu únic mercat- la mateixa companyia reconeix un impacte en els resultats de 114 milions d’euros pels canvis regulatoris.

La venda del negoci de l’Amèrica Llatina i els dividends no serà gratuït. Segons el fullet de l’opa d’Endesa, el patrimoni net de la societat dominant el 31 de desembre del 2013 era de 20.521 milions d’euros, i amb un deute net de 4.286 milions tenia un palanquejament del 16%. Ara, pagats els dividends i venut el negoci americà, el patrimoni net s’ha reduït a 8.992 milions, i amb un deute de 7.663 milions el palanquejament ha pujat al 85,2%.

Vendre aquí i invertir fora

Les altres elèctriques també ho han notat. Iberdrola va guanyar en els nou primers mesos de l’any 1.831 milions d’euros, una xifra que suposa un 19% menys que en el mateix període de l’any passat. La companyia que presideix Ignacio Sánchez Galán va notar especialment el canvi regulatori a Espanya, on té bastants actius de generació eòlica. El seu resultat brut operatiu a Espanya va baixar un 44% respecte als nou primers mesos de l’any passat. En la presentació dels resultats de l’any 2013, que es va fer al Regne Unit, el president de la companyia va explicar molt clarament que l’empresa aposta pels mercats estrangers. “Les inversions aniran destinades principalment als projectes energètics i països que tenen una regulació previsible i estable”, va dir Ignacio Sánchez Galán. Reuters, recentment, apuntava que Iberdrola busca compres als Estats Units i ha ordenat a diversos bancs d’inversió que busquin oportunitats.

Una cosa similar passa amb Gas Natural Fenosa. La companyia que presideix Salvador Gabarró va tancar els tres primers trimestres de l’any amb uns guanys de 1.239 milions d’euros, un 10,6% més, tot i que aquí hi inclou el benefici extraordinari per la venda de la filial de telecomunicacions. Sense aquest efecte hauria guanyat un 2,6% menys.

L’impacte de les noves mesures regulatòries a Espanya va suposar per a la companyia 151 milions. Ara Gas Natural Fenosa té un 42,7% del resultat operatiu a l’exterior, però amb l’opa sobre la xilena CGE la situació pot canviar fins a tenir a fora més de la meitat del seu benefici operatiu. L’opa sembla que va per bon camí: acabat el termini no s’ha presentat cap contraoferta i el 54% del capital ja ha pactat adherir-s’hi. Els directius de la catalana esperen que una gran part dels petits accionistes acceptin també l’oferta.

Un altre dels membres d’Unesa, EDP, té molt clar que el mercat espanyol no és a hores d’ara un bon lloc per invertir. El seu president, Eduardo Catroga, en unes declaracions recents, va dir que l’Estat és “un mal exemple” perquè aprova canvis regulatoris amb caràcter retroactiu. “¿Qui inverteix en un sector amb el risc que el govern alteri les regles de joc?”, es va preguntar. Catroga va posar un exemple concret. Els seus accionistes xinesos, de Three Gorges, que van adquirir més del 20% d’EDP, compren actius a Portugal, però no van prendre la mateixa decisió a Espanya per la inestabilitat regulatòria.

stats