El dèficit elèctric català, camí d'agreujar-se

BarcelonaCatalunya consumeix més energia elèctrica que la que genera cada any. El 2024, el consum elèctric al Principat va ser de 44,1 TWh, mentre que la producció va ser de 37,4 TWh, de manera que el dèficit es va situar en el 15,19%. Aquest patró es repeteix. Segons un estudi de la consultora PwC, entre el 2020 i el 2023 el dèficit mitjà entre la demanda elèctrica i la producció va ser del 8,5%, prop de la meitat del registrat l'any passat. La situació, a més, no apunta a una millora, perquè s’hi sumen tres factors que hi juguen en contra: l’economia cada cop s’electrifica més, la principal font de generació elèctrica a Catalunya (les nuclears) té un calendari de tancament a la vista, i les renovables es desenvolupen a un ritme inferior al que s'havia previst.

L’informe que ha fet PwC augura que aquest dèficit podria augmentar els pròxims anys. “El tancament nuclear convertirà Catalunya en un territori altament dependent energèticament. En el pitjor dels casos, en què el desenvolupament renovable es mantingui al ritme dels últims deu anys, Catalunya no podria cobrir ni el 40% de la seva demanda amb generació pròpia, una situació que empitjoraria en cas de considerar augments de la demanda, bé per l’electrificació de la indústria existent, bé per l’atracció de noves activitats com nova indústria, producció d’hidrogen, centres de dades, emmagatzematge, etcètera”, sentencia aquest estudi.

L’informe de Red Eléctrica sobre el sistema elèctric espanyol del 2024 palesa una millora de la producció renovable a Catalunya. La generació d’electricitat renovable va assolir els 7.160 GWh, amb un increment superior al 18% en comparació amb l’any anterior. Les renovables van aportar poc més del 19% de tota l’electricitat produïda a Catalunya. Però, tot i la millora, aquesta aportació queda lluny de la dels tres grups nuclears que hi ha a Catalunya, que va ser superior al 59% del total. Una diferència substancial amb el mix del conjunt de l'Estat, on les renovables van aportar un 56,8% de tota la producció elèctrica.

Les dades de Red Eléctrica mostren una millora de Catalunya en renovables. Un 19% de l’electricitat a Catalunya va tenir un origen renovable el 2024, però només va ser un 4,8% de l’energia verda de tot l’Estat. Per fer-se’n una idea, a Castella i Lleó les renovables van aportar un 93% de l’electricitat generada, a l’Aragó un 89% i a Galícia un 85%. I Catalunya està molt lluny dels objectius: segons Óscar Barrero, soci responsable d’energia de PwC, per arribar als objectius del 2030 de la prospectiva energètica (PROENCAT, el full de ruta de la Generalitat per a la descarbonització) Catalunya hauria de multiplicar per set la seva potència renovable. "És difícil assolir el salt del PROENCAT", diu Barrero.

L'expert remarca que actualment Catalunya ja ha d'importar d'altres territoris aproximadament un 7% de l'electricitat. Però si no s'assoleixen els objectius i, a més, entre el 2030 i el 2035 es tanquen les tres centrals nuclears, tal com està previst, només hi haurà dues opcions: o tornar a les energies fòssils cremant gas a les centrals de cicle combinat, amb la qual cosa augmentaran les emissions, o reforçar les xarxes per portar electricitat d'altres punts de l'Estat, com l'Aragó.

Però de moment, les propostes que s'han plantejat de noves línies de molt alta tensió no han rebut llum verda, com és el cas de la que proposava Forestalia per portar des de la província de Terol fins a Begues energia des de l'Aragó. Una font del sector destaca que, encara que Red Eléctrica es proposés desdoblar les línies actuals, "això tampoc es fa d'un dia per l'altre" i no solucionaria el problema de congestió de la xarxa. A aquest factor se suma el fet que Espanya s'ha convertit en exportador d'electricitat i que la interconnexió amb França passa precisament per Catalunya, cosa que contribuiria a saturar encara més la xarxa.

Poc emmagatzematge

Juntament amb les limitacions de la xarxa, hi ha un altre aspecte clau per garantir el subministrament, especialment a mesura que les renovables tinguin més pes en la generació: l'emmagatzematge. Aquí els deures també estan per fer. Hi ha dos tipus d'emmagatzematge bàsic per a l'electricitat: les centrals de bombeig i les bateries. A tancament del 2024, Catalunya disposava d'una capacitat d'emmagatzematge amb bateries de 0 MW, mentre que en el cas de les centrals de bombeig era de 534 MW. L'objectiu per al 2030 que marca el PROENCAT és arribar a 200 MW de bateries i 2.034 MW de centrals de bombeig. En aquest segon cas, assolir en cinc anys l'objectiu és bastant difícil, ja que la tramitació d'aquest tipus de centrals i la seva construcció requereix un termini bastant llarg.

Les implicacions del dèficit de generació són clares. "Els cicles combinats [de gas] seran necessaris, hi hagi nuclears o no", diu Óscar Barrero, que recorda que l'any passat, amb algun reactor nuclear desconnectat per recàrrega o parada no prevista i els cicles combinats funcionant, 600 MW d'indústries es van haver de desconnectar de la xarxa.