El Govern regula per primer cop les comunitats energètiques

BarcelonaEl Govern ha donat llum verda aquest dimarts al nou decret de renovables, que pretén potenciar les energies verdes i l'emmagatzematge i que per primer cop regula les comunitats energètiques. El decret, en una primera versió, es va aprovar al mes de juny, però no va rebre l'aval parlamentari ies va retirar abans de la convalidació. Ara, però, l'executiu que presideix Salvador Illa sembla que podrà tirar-lo endavant després de pactar el contingut amb ERC i comuns.

Per a la portaveu del Govern, la consellera Sílvia Paneque, l'objectiu del nou decret és "augmentar la resiliència" del sistema energètic de Catalunya i "impulsar l'ús de les energies renovables". A diferència de la normativa anterior el text no inclou la consideració d'interès públic superior de totes les instal·lacions generadores d'energia renovable.

Segons el Govern, aquest decret incorpora diferents mesures per incrementar la participació de la ciutadania en el sistema elèctric. Així, regula per primera vegada la figura de les comunitats energètiques, és a dir, les comunitats de persones que s’uneixen per generar i gestionar la seva pròpia energia i serveis energètics. En aquest sentit, es crea un registre d’aquestes entitats, i també es regula la participació dels ens locals en aquestes comunitats, i se les dota de més autonomia.

El decret llei avança en la simplificació administrativa, ja que els llargs terminis de tramitació és un dels principals frens al desenvolupament de les renovables. Així, per exemple, es permet la transmissió d’autoritzacions administratives de projectes no posats en servei, per minimitzar les renúncies de promotors –fins ara això es podia fer en altres llocs d'Espanya però no a Catalunya–. També s’incrementa fins als 500 kW la potència mínima necessària per requerir l’autorització administrativa a un projecte de generació eòlica o fotovoltaica, i s’agilitza la tramitació per millorar o repotenciar la infraestructura de transport i de distribució d’electricitat.

Un dels principals problemes amb què han topat les renovables a Catalunya és l'oposició del territori. El nou decret pretén millorar l’encaix dels projectes d’energies renovables en el territori on s’instal·len. La norma preveu la creació de taules de diàleg social a cada vegueria, i s’estableixen millores en els procediments de participació local, per incentivar la participació ciutadana i augmentar la informació disponible per part de les persones.

Al decret també s’articulen mesures per minimitzar l’impacte de les instal·lacions energètiques en l’entorn. Així, es restringeix la instal·lació d’energies renovables en sòls de regadiu a les ja aprovades o en desenvolupament, i també es preveu la possibilitat d’instal·lar línies elèctriques en espais propers a la xarxa viària. La norma també regula la figura de les pèrgoles solars.

Bateries i apagades

En el decret original i en el que ara s'ha pactat es regula per primera vegada la instal·lació de bateries, que redueixen el risc d’apagada al sistema elèctric i contribueixen a la ràpida recuperació del subministrament. Per això, el decret llei defineix la tramitació urbanística i energètica que hauran de seguir aquestes instal·lacions, n’aclareix el marc normatiu i les dota de més seguretat jurídica.

D’aquesta manera, les empreses desenvolupadores dels projectes, els ajuntaments i la ciutadania disposaran d’una regulació que vol esvair qualsevol dubte respecte de com cal tramitar aquesta mena d'instal·lacions i que en permetrà accelerar la implementació amb plenes garanties per a tots els actors implicats. Actualment hi ha a Catalunya 134 projectes d'emmagatzematge mitjançant bateries en tramitació de competència de la Generalitat, dels quals 125 són de bateries independents (stand-alone) i 9 són projectes de bateries hibridats amb instal·lacions renovables, que sumen 1.096,79 MW.