BarcelonaEn un món cada cop més inestable, la vicepresidenta primera i comissària de Competència de la Comissió Europea, Teresa Ribera, ho té clar: "Ens sacseja la sensació que l'ordre mundial trontolla, i que l'ús de l'energia i les matèries primeres i les dependències entre diferents potències es converteixen en arma geopolítica", ha assenyalat Ribera en la inauguració a Barcelona d'un simposi organitzat per la Fundació per a la Sostenibilitat Energètica i Ambiental (Funseam). Però no ha trigat a assenyalar el camí: "Hem de ser conscients del camí recorregut. El futur no està escrit, però no ens hem de deixar portar pel soroll i el pessimisme".
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Per a l'exvicepresidenta i ministra socialista, és clau la capacitat de reacció dels diferents estats membres, especialment amb el gran xoc que va viure Europa amb la invasió russa d'Ucraïna, que va posar en evidència la dependència energètica excessiva que es tenia, i la resposta que se li va donar de tallar l'aixeta. Si l'any 2022 el 45% del gas natural que consumia Europa procedia de Rússia, aquest consum s'ha reduït fins al 12% ara per ara.
No obstant això, de retruc, s'han multiplicat per quatre les importacions de gas natural liquat (GNL) als Estats Units. "Fins fa relativament poc el consideràvem relativament fiable, avui el veiem com un país rellevant amb qui mantenim relacions molt importants, que demostren fins a quin punt la millor resposta que pot durar a llarg termini és incrementar la nostra autonomia", ha defensat. "La dependència, vingui d'on vingui, continua sent dependència, i és desitjable que aquesta dependència no es converteixi en vulnerabilitat", ha remarcat.
En un ordre mundial que "no ha caigut, sinó que evoluciona", la vicepresidenta primera de la Comissió ha advocat per actualitzar de quina manera Europa es relaciona amb els seus socis. És aquí on ha aplaudit els recents acords amb el Mercosur i l'Índia. "Llancen un missatge clar: s'escull la cooperació enfront de l'aïllament, també la reducció de riscos, la creació d'oportunitats per a les nostres empreses i les del Mercosur i l'Índia, i la diversificació de les cadenes de subministrament", ha exposat.
"Europa ha escollit el seu camí, i és normal que pel camí trobi desafiaments", ha subratllat. En aquest sentit, ha fet valdre polítiques que vol desenvolupar l'actual executiu europeu, com l'IVA verd o les autopistes energètiques, entre les quals s'inclou la connexió elèctrica d'Espanya amb França a través dels Pirineus.
Una qüestió que ha compartit una altra de les ponents del simposi de la Funseam, la presidenta de Redeia, Beatriz Corredor. "Pel que fa a la interconnexió elèctrica, som més illa que Irlanda", ha alertat Corredor, que ha dit que "falta voluntat política" i ha demanat superar "les resistències nacionals" d'alguns països veïns. "Tot el que tingui a veure amb autonomia energètica té a veure amb la supervivència. La geopolítica és determinant en la competitivitat i la cohesió social", ha apuntat.
Endesa digitalitza les seves infraestructures elèctriques a Catalunya amb una inversió de 23 M€
La companyia elèctrica instal·la nous telecomandaments i crea bessons digitals
Endesa, a través de la seva filial de xarxes e-distribución, va executar l’any passat un pla per digitalitzar les seves infraestructures elèctriques a Catalunya, amb una inversió de prop de 23 milions d’euros. Aquesta digitalització s’ha aplicat fonamentalment als centres de transformació encarregats de convertir l’energia de mitjana a baixa tensió perquè arribi a tots els clients.
En aquest sentit, la companyia ha instal·lat més de 600 nous telecomandaments. Aquests dispositius permeten controlar i maniobrar la xarxa a distància, des del centre de control de la companyia. Aquesta característica fa que el temps de resposta sigui molt més ràpid en cas d'incidència. Segons Endesa, l’automatització permet reduir fins a un 20% el temps d’afectació als clients.
Endesa també ha instal·lat més de 2.406 dispositius a la xarxa per recollir informació, com els nivells de tensió, intensitat o temperatura dels centres de transformació de Catalunya. Una eina que permet millorar la gestió de les infraestructures, detectar anomalies com ara fraus, i reduir el temps de les reparacions.
Per acabar, les millores també s’han aplicat als quadres de baixa tensió dels centres de transformació. Durant l’últim exercici se n’han substituït un total de 1.071, i també s’han creat alguns bessons digitals per disposar d'una còpia exacta de la instal·lació en cas que la principal falli. Tots aquests treballs s’emmarquen dins del pla d’inversió d’Endesa a Catalunya, destinat a mesures de renovació, automatització, ampliació i millora de les xarxes de distribució elèctrica.
![Subestació elèctrica a Barcelona.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1500 1001"%3E%3C/svg%3E)
