Crisi energètica
Economia  /  Energia 09/09/2022

Acord energètic de mínims de la UE, que pacta només limitar els beneficis a les elèctriques

Els Vint-i-set ajornen l'establiment d'un topall al gas rus

3 min
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, aquest matí

Brussel·lesL'hivern s'acosta i, tant Brussel·les com els estats membre de la Unió Europea, tenen molta pressa per aprovar un pla de xoc energètic. Però a la reunió extraordinària dels Vint-i-set celebrada aquest divendres a Brussel·les només s'ha arribat a un acord de mínims: limitar els beneficis que les companyies obtenen en cobrar al mateix preu l'energia generada amb gas que la que prové de les renovables i la nuclear, molt més barates de produir; reduir de manera coordinada el consum energètic, i, finalment, ajudar les distribuïdores elèctriques amb liquiditat perquè puguin fer front a la volatilitat del mercat energètic.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Els Vint-i-set també coincideixen en la voluntat de limitar el preu del gas. Ara bé, no han acordat cap mesura concreta. Una de les moltes iniciatives que la Comissió Europea ha estudiat i ha filtrat als mitjans és la de posar un topall al gas rus, però això no compta amb el vistiplau de tots els països. Concretament, la vicepresidenta tercera i ministre de Transició Energètica, Teresa Ribera, ha dit que l'únic país que s'hi oposa frontalment és Hongria i que, per aquest motiu, avui no s'ha pogut acordar. Tot i això, ahir mateix fonts comunitàries també asseguraven als mitjans que la iniciativa estava "molt verda" i que només hi havia "cinc estats de la Unió Europa que hi donin suport".

De fet, malgrat que dimecres la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va afirmar que la Unió Europea ja no tem les amenaces del Kremlin de tallar el subministrament de gas a Europa i que els Vint-i-set estan preparats per passar l'hivern sense els combustibles fòssils russos, els estats membres més dependents del gas rus, com Alemanya, fins ara s'han mostrat més aviat reticents a tirar endavant aquesta restricció contra Moscou. De moment, els Vint-i-set han aconseguit reduir del 40% al 9% el gas rus importat per gasoducte i de mitjana tenen les reserves al 82%, gairebé el doble que fa justament un any. 

A part del topall al preu del gas rus, a la reunió també s'ha posat sobre la taula la possibilitat de limitar el preu de tot el gas que arriba per gasoducte a la Unió Europea, que bàsicament seria el que prové de Noruega i d'Algèria.

L'índex de referència

Fa dies que Brussel·les i els estats membres estudien actuar sobre el TTF, l’índex dels Països Baixos que serveix de referència per marcar el preu del gas a Europa i que s’ha disparat des que Moscou va començar a reduir el subministrament. Per aquest motiu, alguns estats consideren que hauria de ser més transparent i s'hauria de sotmetre a una supervisió financera que eviti maniobres especulatives. Com a alternativa, alguns estats també plantegen crear directament un mercat de referència europeu paral·lel o vincular de manera temporal el TTF a l’índex asiàtic, el JKM.

Segons fonts diplomàtiques, la fixació d'un preu estàndard o l'increment del nombre de drets d'emissió disponibles al mercat (valien 87,13 euros la tona de CO₂ aquest agost, quan un any enrere eren 56,53 euros) també "és un debat que està sobre la taula, però que encara ha de madurar". Tot i que hi ha països que hi insisteixen, com Polònia, n'hi ha molts que s'hi resisteixen perquè xoca directament amb els seus plans verds i de transició energètica.

El que s'ha perdut pel camí

L'allau de documents tècnics de la Unió Europea que han sortit a la llum assenyalaven detalls que, de moment, no compten amb prou unanimitat entre els estats membres. Ribera, per exemple, ha criticat que el límit del preu de 200 euros per megawatt hora a l'electricitat generada per energia renovable, nuclear i hidràulica és massa alt. Tampoc han coincidit sobre exactament quin ha de ser el percentatge de reducció de consum. Brussel·les proposava, segons els esborranys filtrats, abaixar un 10% la demanda en general i un 5% la demanda en les hores punta respecte a fa cinc anys. Cada país seria l'encarregat de decidir quines són les hores punta i quines no, però entre un 10% i un 15% del temps d'un dia haurà d'estar classificat com a "moment pic".

Els tràmits que ha de passar l'acord

Després de l'acord a què s'ha arribat avui, el pas següent és que la Comissió Europea presenti —segurament dimarts vinent— la proposta legislativa que haurà de comptar amb el vistiplau del Consell. Fonts comunitàries creuen que es tornaria a reunir de manera extraordinària a finals de setembre, just abans del discurs de l'Estat de la Unió de dimecres que farà Von der Leyen a Estrasburg. Finalment, també hauria de passar pel Parlament, però tot apunta que Brussel·les mirarà de trobar la manera jurídica de saltar-se aquest últim tràmit per aprovar el pla de xoc energètic com més aviat millor.

L'estat espanyol i francès acorden avaluar la viabilitat del Midcat

Després que el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, negués de manera molt contundent que el gasoducte Midcat pugui significar una solució a la crisi energètica que viu Europa, avui la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, ha anunciat en declaracions als mitjans a Brussel·les que l’estat espanyol i el francès han pactat que experts comunitaris i nacionals n’estudiïn la viabilitat i determinin si pot ser un projecte clau de cara a l’hivern del 2023-24. Ribera també ha assegurat que a la reunió d’aquest divendres dels ministres d’energia dels Vint-i-set ha aconseguit parlar del Midcat amb diferents homòlegs seus i, concretament, amb la francesa, Agnès Pannier-Runacher. Fonts diplomàtiques ja havien avançat que aprofitaria la trobada per fer pressió.

stats