Macroeconomia
Economia 09/01/2022

Espanya, un dels països més exposats a la crisi de Turquia

Les vendes d'armament i la presència del BBVA marquen les relacions econòmiques entre els dos països

4 min
Exposició dels bancs a Turquia, per països

BarcelonaEspanya és un dels països més exposats a la crisi que afecta l'economia de Turquia. El país presidit per Recep Tayyip Erdogan està patint una important pujada de la inflació que està augmentant el cost de la vida de la població. Una de les causes d'aquesta pujada és la depreciació de la moneda nacional, la lira, que només al mes de novembre va perdre un 30% del seu valor.

L'evolució de la lira turca als mercats de divises és un dels maldecaps principals per al govern d'Erdogan. Com es pot veure al gràfic adjunt, la moneda ha perdut en poc més d'una dècada més del 85% del seu valor en comparació amb l'euro, una evolució similar a la registrada amb el tipus de canvi de les principals monedes del món, com el dòlar o el ien. Això té un impacte en dues direccions en el comerç exterior turc. Per una banda, les exportacions de les empreses turques s'abarateixen, ja que als estrangers cada vegada els és més barat comprar lires, però, per l'altra, si els turcs volen importar productes estrangers, els sortirà tot molt més car, ja que hauran de canviar a un preu més elevat la seva moneda per obtenir euros o dòlars.

El segon fenomen, l'encariment de les importacions, és una de les raons darrere de la forta pujada de preus registrada al país, on aquest any el govern espera que sigui d'aproximadament un 20% anual. Per comparació, els preus creixeran a la zona euro un 2,6%, segons les previsions del Banc Central Europeu. La rebaixa d'un punt, del 16% al 15%, dels tipus d'interès anunciada pel banc central turc al novembre per reactivar l'activitat econòmica en plena pandèmia pot provocar encara més inflació al país.

La reducció de tipus aprovada del regulador monetari i la possibilitat que es repeteixi en un futur pròxim "han conduït a un deteriorament de la confiança domèstica que s'ha reflectit en una acusada depreciació de la lira turca", indica un informe de l'agència de qualificació nord-americana Fitch, que va rebaixar la perspectiva del ràting del deute públic turc d'estable a negatiu. "Turquia ha entrat en aquest nou període d'estrès en una posició vulnerable", rebla el document.

El sector bancari espanyol és qui més pot notar les conseqüències d'aquest deteriorament de l'economia, marcat sobretot per la pèrdua de valor de la moneda. La banca espanyola és, amb molta diferència, la més exposada a actius turcs, amb prop de 63.000 milions d'euros. El gruix de l'exposició l'acumula el BBVA, que té en Turquia el seu tercer mercat –el primer és Mèxic i el segon Espanya–, on va facturar 563 milions d'euros l'exercici 2020, un 14% del total del grup.

L'entitat d'origen basc ha intentat aprofitar la feblesa de la lira per aconseguir el control del 100% de Garanti, una de les seves filials al país, però alhora pot patir pel que fa als ingressos i beneficis a Turquia, tant perquè l'economia no es troba en un bon moment com perquè els negocis que té al país, com és lògic, es duen a terme en lires, que perden valor dia rere dia. Arran de l'anunci del BBVA, els tres eurodiputats de Junts –Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín– van enviar una pregunta escrita al Banc Central Europeu sobre els riscos que suposa l'operació i l'exposició al mercat turc per a l'entitat i el conjunt de la banca espanyola.

Navantia, l'altra gran exposada

Espanya és un dels estats de la Unió Europea que manté una relació més estreta amb Turquia. Tots dos països són socis de l'OTAN, la qual cosa facilita la cooperació entre governs en matèria de defensa. De fet, la venda d'armament és un dels focus econòmics principals de discussió –i acord– cada vegada que Erdogan s'ha reunit amb presidents del govern espanyol, tant Mariano Rajoy abans com ara Pedro Sánchez. El 2018 Rajoy va afegir una clàusula de confidencialitat a les vendes de material bèl·lic a Turquia.

La gran beneficiada dels últims acords hispano-turcs de venda d'armament ha sigut l'empresa Navantia. La naviliera pública espanyola va crear el 2015 un consorci amb la turca Sedef per a la construcció del portaaeronaus lleuger TCG Anadolu, que s'incorporarà a les forces navals turques el 2022 i que està dissenyat a partir del Juan Carlos I, el vaixell més gran de l'armada espanyola. Aquest projecte, que incloïa la possibilitat de fer un segon vaixell, té un cost d'uns 275 milions d'euros.

En aquest sentit, l'acord del 2015 es va notar en el comerç armamentístic entre els dos estats. Abans d'aquella data les vendes de material bèl·lic espanyol a Turquia estranyament superaven els 100 milions d'euros –amb l'excepció del 2012, quan van ser de quasi 503 milions–, però a partir d'aleshores es van disparar. Entre el 2015 i el 2020, la indústria de defensa espanyola hi ha exportat més de 4.175 milions d'euros, la qual cosa ha convertit el país euroasiàtic en un dels seus principals mercats, segons dades del ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. Un deteriorament de la lira i de l'economia turca podrien reduir aquestes xifres.

A més, també cal tenir en compte que aquestes vendes d'armament han costat a Espanya les protestes de dos socis de la UE, Grècia i Xipre, que mantenen una llarga relació d'hostilitat amb Ankara pel control del mar Egeu –l'any passat va escalar fins a fregar el conflicte armat– i l'ocupació turca del nord de Xipre des del 1974. Fins al punt que al mes de juny el govern d'Atenes va comunicar a Navantia que quedava exclosa d'un concurs públic per valor de 5.000 milions d'euros per construir fragates per a la marina hel·lènica, mentre mantenia en el procés de selecció les altres sis companyies –totes estrangeres– que s'hi havien presentat.

stats