Espanya obre la caixa dels trons de l'energia a Europa

Els Vint-i-set debaten fragmentats sobre la crisi energètica, sense pactar mesures urgents

2 min
El president espanyol, Pedro Sánchez, amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel.

Brussel·lesEspanya ha obert la caixa dels trons del debat sobre l'energia a Europa. El govern de Pedro Sánchez ha pressionat durant setmanes per convertir l'escalada de preus de la llum en un debat europeu i ha acabat provocant una intensa discussió sobre una qüestió amb moltes arestes, que van des del sistema de fixació de preus fins a les reserves de gas. El text de conclusions ha costat hores de tancar malgra tque ni tan sols inclou mesures concretes, però sí que fixa el nivell de compromís polític de la UE a l'hora d'abordar l'escalada de preus. I des de França fins a la República Txeca, els diversos estats hi volen dir la seva.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

"Hi ha moltes visions; uns volen abordar mesures estructurals, d'altres creuen que el sistema funciona bé, uns altres aprofiten per col·locar l'energia nuclear", explicava una font diplomàtica quan la discussió encara no s'havia tancat. Sánchez ja arribava a Brussel·les resignat a tornar sense mesures d'urgència: "Per descomptat que ens agradaria anar més de pressa, però a la UE els passos es fan a un ritme menys intens del que desitjaríem; continuarem treballant perquè puguem trobar solucions més enllà de les que proposem en el pla nacional". Fins ara, la Comissió Europea s'ha limitat a llistar les mesures que es poden prendre a escala nacional per mitigar l'impacte de l'escalada de preus a les llars i empreses, i a obrir-se a "explorar" a mitjà i llarg termini algunes de les propostes espanyoles com ara la compra de gas conjunta o la reserva estratègica de gas.

Alguns països com els nòrdics i també Alemanya estan amb la Comissió Europea: creuen que el mercat funciona, que el problema és temporal i que no cal tocar l'estructura del mercat. Per exemple, la cancellera Angela Merkel ha demanat a la resta de líders que la seva reacció sigui "prudent" davant l'augment de preus i no prendre mesures que, en últim terme, puguin desmantellar el mercat energètic europeu: "No hauríem d'eliminar completament el mercat; tot el contrari, hem d'impulsar-lo i, després, si és necessari, implementar mesures socials". Mentre Espanya troba clarament insuficient el document que va publicar fa una setmana la Comissió Europea en què recull les mesures que es poden emprendre a escala nacional, Merkel el va qualificar de "molt bo".

Així doncs, el debat es va encallar perquè hi ha una profunda divisió d'opinions tant pel que fa al diagnòstic del problema com a l'exposició de solucions o en la seva profunditat. La Moncloa assegura que el simple fet d'aconseguir que s'obri el debat ja és una victòria, però el cert és que Sánchez no ha arrancat a Brussel·les més predisposició a activar les mesures. Sí que ha aconseguit un compromís de tornar a abordar la qüestió al desembre i referències temporals més concretes sobre la necessitat d'anar més ràpid.

Sense que hi hagi mesures immediates d'Europa, el debat que s'ha obert és de fons. França, Itàlia i Grècia són favorables a abordar mesures com la reserva comuna de gas, però París, per exemple, ha aprofitat per recuperar el debat sobre el paper de l'energia nuclear en la transició verda, i altres governs com el polonès o el txec també van aprofitar per carregar contra polítiques verdes i el mercat de drets d'emissions en ple Green Deal, que finalment Brussel·les s'avé mirar més a fons.

stats