Brussel·les descarta mesures comunes immediates per abaixar la factura de la llum

Brussel·lesLa Comissió Europea no té noves solucions per fer baixar de manera urgent el preu de l'electricitat a Europa. Malgrat les peticions de governs com l'espanyol, Brussel·les ha presentat aquest dimecres una guia de mesures que els governs poden emprendre a escala estatal, una mena de caixa d'eines que, en realitat, bona part dels governs europeus ja han implementat. A curt termini, l'executiu comunitari se centra en esquemes de suport per a col·lectius vulnerables, retallades d’impostos com ara l'IVA o autoritzar endarreriments de pagaments temporals. És a mitjà termini que la Comissió acull propostes com l'espanyola de crear una reserva de gas estratègica que permetria evitar xocs com el produït aquest any en un futur, però no resol el problema present.

Encara hi ha una altra proposta espanyola que la Comissió Europea s'avé a "explorar", però també a mitjà termini. Es tracta d'una compra conjunta de gas, inspirada en la compra conjunta de vacunes que ha fet l'executiu comunitari durant la pandèmia i en realitat vinculada a la creació de la reserva estratègica. Però, en aquest sentit, fonts europees reconeixen que encara que es fes de manera urgent i immediata, una compra conjunta de gas ara mateix estaria subjecte als preus actuals de mercat i, per tant, seguiria sortint cara. A més, segons ha explicat la comissària d'Energia, Kadri Simson, la compra seria voluntària, tot i que encara queden mesos per saber si s'arriba a concretar. En resum, doncs, Espanya ha aconseguit situar el problema al centre del debat europeu, però Brussel·les no té solucions immediates, sinó tot el contrari. L'executiu comunitari manté que les úniques institucions amb possibilitats de mitigar l'augment de preus de manera immediata són els governs.

Espanya creu que les propostes no estan a l'alçada

D'aquí que la vicepresidenta tercera del govern i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, hagi reaccionat amb certa frustració: "Les propostes no aborden l'excepcionalitat de la situació", ha reblat, que al mateix temps creu que "és una pena que Europa no estigui a l'alçada de les circumstàncies" per aturar aquesta escalada de preus i demana anar més enllà per deslligar el preu del gas del preu de l'electricitat majorista.

El que sí que fa Brussel·les és marcar el camí que poden emprendre aquells governs que vulguin o que encara no ho hagin fet. La prioritat, diu, és aplicar mesures "focalitzades", que puguin mitigar ràpidament l'impacte d'un problema que considera temporal. "Les mesures haurien de ser fàcilment ajustables a la primavera, quan s'espera que la situació s'estabilitzi", diu Brussel·les, que insisteix que cal continuar invertint en energies verdes i netes perquè són la veritable solució a llarg termini. Segons fonts comunitàries, ja són una vintena els països europeus que han emprès (o preveuen emprendre) mesures immediates com les que enumera aquest dimecres l'executiu, per això el més important de l'anunci d'aquest dimecres és el debat de fons que incorpora. Tot plegat, però, demostra poques ganes a Brussel·les d'abordar una reforma profunda del mercat elèctric europeu tal com demana Espanya principalment perquè la UE està convençuda que és un problema temporal que es resoldrà quan desapareguin els factors "temporals" que el provoquen. A les institucions, però, s'admet que el preu de la llum l'any que ve serà per descomptat més car que el 2020, quan va ser excepcionalment baix.

La dependència del gas

L'encariment dels preus de la llum ha posat en relleu el problema de dependència energètica d'Europa, que importa més d'un 90% del gas i un 97% del petroli que necessita per a l'electricitat que consumeix, malgrat que cada cop l'estigui reduint més en el seu mix. D'aquí que Espanya pugui anotar-se una petita victòria diplomàtica a l'haver sigut capaç d'introduir la idea de crear una reserva energètica de gas, però una derrota a l'hora de reclamar mesures europees urgents i immediates. Brussel·les treballarà i concretarà com s'aplicaria la compra conjunta de gas a la pràctica de cara al desembre, quan presentarà un nou paquet de mesures energètiques, però no hi ha més concrecions. Els líders ho discutiran la setmana que ve en cimera.

Però no només és aquest el debat que s'ha obert amb aquesta crisi energètica. El preu de la llum està disparat a tot Europa, i per això governs com el francès han decidit emprendre mesures més radicals i tenen demandes encara més contundents, com la de desvincular directament el preu del gas del preu de la llum al mercat europeu majorista, que tampoc ha sigut escoltada per ara a Brussel·les.. A més, França ha recuperat la seva aposta per l'energia nuclear per rebaixar el problema. El paper de la nuclear en la transició cap a la descarbonització de l'economia europea és una qüestió espinosa que reobre un debat europeu, perquè, per exemple, Alemanya opta per un enfocament absolutament diferent.

El mercat d'emissions de carboni

L'altra gran qüestió és el mercat de drets d'emissions de carboni (ETS), un mecanisme europeu que posa un preu a les emissions de CO₂ que generen, per exemple, les elèctriques. Brussel·les defensa aferrissadament aquest mecanisme: assegura que ha permès reduir un 43% les emissions des del 2005 i per això preveu encara ampliar el sistema de cara al 2026 per incloure-hi també les emissions del transport i els edificis per tal de caminar cap a la neutralitat climàtica el 2050. Espanya també s'ha queixat, però, del fet que aquests ETS siguin considerats un instrument inversor i permeti especular-hi, cosa que augmenta els preus. Brussel·les inclou dins la llista de mesures que les autoritats supervisores nacionals vigilin aquests possibles usos especulatius dels ETS, però insisteix que el sistema funciona i que, de fet, suposa només un 9% de l'augment de la factura final de la llum.