Economia 25/07/2021

Els estancs comencen a fer gestions pròpies d'un banc: ja s'hi pot pagar el rebut de la llum

Aquest moviment permet a les entitats bancàries reduir costos i tancar oficines sense deixar clients abandonats

3 min
Un estanc a la Ronda de Sant Pau de Barcelona: és una de les 13.000 expenedories de tabac d'Espanya que ja pot fer determinades gestions bancàries.

BarcelonaQuan s'acabi l’any, Espanya tindrà unes 3.000 oficines bancàries menys de les que tenia quan va començar el 2021. És la retallada que sumen els quatre grans bancs espanyols: l'un rere l’altre han anunciat els últims mesos mesures d’aquest estil per respondre a la seva particular crisi de baixos tipus d’interès i excedent d’oficines un cop fusionats. La xarxa bancària ja era abans de la pandèmia la meitat de gran que fa una dècada (una reducció que, per cert, encapçalava Catalunya), amb els lògics problemes per als clients, i la crisi del covid ho ha acabat d’accelerar tot. Tant la retallada com la recerca de solucions per fer sostenible el sistema: convertir els estancs en versions molt primàries d’un banc. 

Logista Payments, la filial de serveis de pagament de la distribuïdora Logista, va arribar a principis d’any a un acord amb Endesa perquè els seus rebuts es poguessin pagar als estancs, i ja té la proposta desplegada en 2.500 expenedories de tot Espanya. Nickel, una fintech francesa propietat del gegant bancari BNP Paribas, també ha instal·lat en uns 550 punts de venda de tabac o loteria (60 a Catalunya) el seu sistema per fer transferències, domiciliar rebuts i fins i tot fer ingressos i reintegraments a través del TPV de l’estanquer. En aquest últim cas, abans cal obrir un compte bancari, però fins i tot aquesta gestió es pot fer des de l’estanc. 

“Per molt que la banca estigui plegant veles, no hi deixa d’haver una petita porció d’usuaris que continuen necessitant una interacció humana: per recollir un reemborsament, per exemple”, justifica Santiago Simón, professor del departament d’economia, finances i comptabilitat d’Esade. Aquesta mena de necessitats impliquen, en termes pràctics, tenir una oficina oberta i un mínim d'un treballador. I això mentre les noves competidores, les empreses tecnològiques que ofereixen serveis financers i l’opció de realitzar operacions bancàries sense necessitat de tenir una gran estructura, forcen a abaixar progressivament els costos del negoci. 

“Per això la banca està sortint de municipis cada cop més grans”, contextualitza Simón. I per això, també, que el repte sigui trobar la manera de permeabilitzar el terreny i arribar als llocs on ja no és rendible posar-hi una oficina. Per a ell, acostar-se als estancs és una manera molt simple de fer que tothom hi guanyi: “Espanya té 13.000 estancs, que són negocis molt controlats: si se’ls permet fer certa operativa bancària, hi guanyen un extra, el consumidor té una pseudooficina prop de casa i el banc té el client content sense haver de tenir una oficina oberta per quatre dies”. 

El client hi surt guanyant també perquè la comissió per fer la gestió és un pèl més baixa. Però ni tan sols això suposa un problema per al banc, perquè s'allibera d’haver de tenir una persona contractada i una oficina oberta per a gestions molt puntuals. Logista cobra 70 cèntims addicionals a l’import de la factura elèctrica que es pagui. I Nickel, una comissió anual de vint euros per fer tota l'operativa que ofereix. 

Una proposta sense resistències

Com anticipava el docent d’Esade, els estancs han rebut la notícia amb els braços oberts. La Unió d’Estanquers de Barcelona assegurava en la circular informativa de la proposta de Logista que el sistema ajudarà a diversificar el negoci i, si bé no de manera gaire pronunciada, a “incrementar els ingressos en aquest temps en què el tabac està cada cop més amenaçat”. Fins i tot preveuen l’opció de poder cobrar multes i impostos o taxes de caràcter municipal, autonòmic o estatal. 

Simón no ho té del tot clar: veu aquest sistema més aviat com una solució temporal fins que tothom es traslladi a l'operativa digital. Però per com respon el Comissionat per al Mercat de Tabac (organisme que depèn del ministeri d'Hisenda i que regula el sector), la idea no sembla impossible. L'entitat diu a l'ARA que valora positivament la solució, sobretot perquè dona valor a una xarxa que "pot ser molt útil per prestar altres serveis". O, en aquest cas, com diu l'expert, ser l'escut que doni un respir als bancs.

Les empreses darrera el canvi
  • Nickel, l’eina del BNP per seguir controlant les petites gestions Nickel és una 'fintech' francesa que va comprar el banc BNP Paribas l’any 2017 i que ja opera amb aquest model als estancs de França. Ara, l’empresa ha començat la seva ofensiva per créixer a Espanya, on ja hi té uns 5.000 clients i uns 550 punts de venda, dels quals uns 60 són a Catalunya. Segons explica a l’ARA el conseller delegat a Espanya de la companyia, Javier Ramírez, Nickel opera aquí com a sucursal d’un banc estranger. L’operativa és fàcil. Qualsevol pot anar a un estanc adherit i obrir un compte bancari com qualsevol altre –és a dir, identificat amb el seu IBAN– i que estarà vinculat a una targeta Master Card de dèbit que rebrà el client posteriorment. A partir de llavors pot fer transferències i domiciliar rebuts, i amb el TPV que tenen els estancs, fer ingressos o reintegraments.
  • Logista Payments, la solució per pagar els rebuts de la llum als estancs Logista Payments és la filial de la companyia distribuidora Logista, que a principis d’any va tancar un acord amb Endesa per a què els clients de la companyia elèctrica poguessin pagar els seus rebuts als estancs. Ho poden fer només a aquests establiments, en efectiu i pagant un sobrecost de 70 cèntims. L’estanquer s’en quedaria uns 50 cèntims, de cada operació. Hi ha almenys 2.500 expenedories de tabac a tot Espanya en què el sistema ja funciona, i l’objectiu, que aquesta empresa de pagaments explicat a l’ARA, és assolir acords de col·laboració amb altres companyies d’altres sectors (fins i tot amb el sector públic) per ampliar l’oferta de serveis. La idea és possibilitar als estancs oferir una solució que des de fa un any ja s’estila a França, on ja es pot pagar als estancs determinats serveis públics.
stats