COMERÇ
Economia 16/06/2018

Els EUA i la Xina allarguen la guerra comercial

L’administració Trump va anunciar que imposarà aranzels per valor de 43.000 milions d’euros

Ana Swanson
3 min
El president de la Xina, Xi Jinping, i el president dels Estats Units, Donald Trump, durant una trobada al mes de març.

WashingtonL’administració Trump ha anunciat que tirarà endavant la imposició d’aranzels del 25% als productes xinesos per valor de 50.000 milions de dòlars (vora 43.000 milions d’euros). Aquesta mesura es pren com una represàlia contra Pequín i agreuja la guerra comercial entre les dues economies més potents del món.

La decisió d’imposar aquest càstig per part de la Casa Blanca és l’últim gir d’un govern que ha dubtat entre prendre una posició ferma davant les pràctiques comercials xineses i declarar que la guerra comercial estava en standby. La resolució arriba després que Trump fes esclatar conflictes comercials en diversos fronts: l’aplicació d’aranzels sobre el metall provinent tant de països aliats com adversaris i la discussió que manté amb el Canadà i Mèxic sobre el futur del Tractat de Lliure Comerç a l’Amèrica del Nord en són alguns exemples.

La primera ronda d’aranzels, que entrarà en vigència el 6 de juliol, afectarà un cúmul de productes valorats en 34.000 milions de dòlars (més de 29.000 milions d’euros), tal com va informar l’oficina del Representant Comercial dels Estats Units. Els 16.000 milions de dòlars restants (13.780 milions d’euros) hauran de passar una revisió més exhaustiva, tenint en compte fins i tot l’opinió pública, va afirmar la mateixa institució.

En una declaració, Trump va dir que els intercanvis comercials entre els països havia sigut “molt injust durant molt de temps” i que els Estats Units buscarien aranzels addicionals en cas que la Xina prengués represàlies.

Els aranzels estatunidencs afectaran un total de 1.102 categories de productes xinesos, una llista que essencialment se centra en sectors industrials que estan lligats al pla Made in China 2025, un pla de Pequín per dominar sectors de l’alta tecnologia com l’aeroespacial, l’automobilístic, la maquinària industrial i la robòtica, va afirmar l’administració Trump. Per contra, als béns que els consumidors americans compren de manera habitual no se’ls aplicarà cap gravamen. La Casa Blanca afirma que aquestes mesures són necessàries per restaurar les relacions comercials amb la Xina, un país al qual acusen d’aprofitar-se de les regles del joc de l’economia i de destruir milions de llocs de treball de ciutadans americans.

Però el pronòstic d’una guerra comercial entre les dues economies ha despertat la preocupació de les empreses -moltes de les quals depenen de l’accés al mercat xinès-, així com la dels inversors o els grups de consumidors. Els economistes diuen que els aranzels augmentaran els preus de molts productes que es troben en botigues minoristes. A més, diverses companyies americanes depenen de la Xina, on compren components que després utilitzen per fabricar productes als Estats Units. Això podria frenar el creixement econòmic del país, que s’ha vist afectat per les últimes retallades a nivell fiscal.

Les tensions entre els dos països, a més, podrien escalar en les pròximes setmanes. Els Estats Units ja treballen en un pla per restringir les inversions xineses al país i imposar limitacions més estrictes que s’anunciaran el 30 de juny.

La Xina posa fi als acords comercials

La Xina va anunciar ahir que respondrà a les amenaces dels Estats Units “amb la mateixa intensitat” que el país nord-americà i va declarar que els acords comercials prèviament negociats queden invalidats. El govern xinès va fer públic aquest anunci a través d’un comunicat just després de conèixer la decisió de la Casa Blanca d’imposar aranzels del 25% a productes xinesos. En nombroses ocasions, la Xina ha declarat que “no està disposada a mantenir una guerra comercial”, però argumenta que el país “no té cap més opció que oposar-se a aquest comportament miop dels Estats Units i que farà mal a les dues parts”. En una trobada prèvia el mes de maig, els dos governs havien acordat deixar “en suspens” el conflicte.

stats