Economia 14/07/2016

Brussel·les posa la publicitat de Google sota sospita

Brussel·les investiga un possible abús de posició dominant en el servei d'anuncis, que se suma als casos oberts per Android i Google Shopping

Esther Herrera
3 min
La publicitat de Google, sota l'atenta mirada de Brussel·les

Brussel·lesBrussel·les ha tornat a posar sota la seva lupa un nou presumpte cas d’abús de posició dominant per part de Google. La Comissió Europea ha obert aquest dijous un nou paquet de càrrecs contra l’empresa tecnològica, el tercer en un any. Aquesta vegada, Brussel·les creu que l’empresa ha utilitzat la seva condició de gegant tecnològic per reduir la presència de les competidores en publicitat 'online'. Fa dos anys, la Comissió ja va amenaçar amb una multa per males pràctiques en el seu servei de publicitat, però finalment va decidir no fer-ho després que la companyia prometés rectificar.

Brussel·les ha obert avui dos càrrecs, un de nou sobre l’ús que fa de la lliure competència en la publicitat, i una ampliació de les acusacions obertes l’any passat sobre els serveis de comparatives de preus.

En el primer cas, Brussel·les denuncia que l’empresa abusa de la seva posició en la coneguda com a publicitat contextual, aquella que apareix en determinades pàgines web segons el seu contingut o les cerques que l’usuari ha fet amb el buscador (per exemple, si es busca en un blog de viatges, apareixen anuncis relacionats). Amb aquest sistema, Google s’emporta el gran volum dels seus beneficis.

La multinacional, gràcies a la seva plataforma AdSense, controla el 80% del mercat de la publicitat contextual. Segons les sospites de la comissària de Competència, Magrethe Vestager, Google “protegeix la seva posició dominant en la publicitat contextual” i impedeix als seus rivals poder accedir a aquest sector i desenvolupar-se.

Segons Vestager, l’abús de la seva posició recau en la relació que Google estableix amb els seus clients (anomenats socis directes), com per exemple diaris, botigues 'online' o operadors de telecomunicacions. A aquests clients, l’empresa els exigeix exclusivitat, fet que impedeix als seus competidors tenir visibilitat en la mateixa pàgina. També demana que els seus anuncis tinguin una posició privilegiada i obliga que les empreses consultin primer Google perquè els autoritzi a publicar anuncis de rivals. “Una posició dominant no és contrària a les normes comunitàries”, va dir Vestager. “Ser gran no és un problema, però és il·legal abusar d’aquesta posició per restringir la competència”.

Ara, l’empresa té 10 setmanes per defensar la seva postura. “Creiem que les nostres innovacions i millores en els productes incrementen les opcions que tenen els consumidors europeus i promouen la competitivitat”, es va limitar a dir la companyia ahir en un comunicat.

Brussel·les no té un termini per decidir el resultat final dels càrrecs, però, si es confirmen les acusacions, la sanció pot ser milionària, equivalent al 10% de la seva facturació mundial, uns 6.700 milions d’euros si s’agafen els resultats del 2015.

Tres investigacions en un any

Amb aquest nou cas, ja són tres els càrrecs oberts contra Google en poc més d’un any. El primer, sobre Google Shopping, va ser obert el 2010, per l’antecessor de Vestager, l’espanyol Joaquín Almunia, tot i que no hi va haver acusació formal fins l’any passat. El segon cas està relacionat amb el sistema operatiu Android, obert a l'abril, i en què se sospita que la companyia obliga els operatius mòbils a afegir les seves aplicacions per defecte a tots els dispositius. I finalment, aquest últim.

Vestager pren el relleu a Almunia en el càstig a Silicon Valley

Vestager ha defensat que encara no s’hagi tancat cap dels plecs d’acusacions, però creu que si bé “la velocitat és essencial” prefereix també que hi hagi “qualitat”, ja que creu que les acusacions contra una empresa com Google han de ser suficientment fortes com per argumentar-les davant del Tribunal de Justícia.

A més, el cas obert el 2010 sobre Google Shopping s'ha reforçat aquest dijous. Segons la comissària, hi ha noves proves que reforcen que l’empresa afavoreix de forma sistemàtica el servei de comparació de preus enfront de les seves competidores.

La multinacional va enviar una carta amb les seves al·legacions el passat agost, però no ha convençut Brussel·les. En la missiva demanaven que els serveis de comparació de preus no s’han de considerar de forma aïllada, sinó que són plataformes de venda, com Amazon o Ebay. Però la Comissió creu que són mercats diferents en què Google “margina la competència”. A més, Brussel·les creu que la multinacional desvia artificialment els serveis de comparatives de preus de les seves competidores, i així els usuaris no tenen altra opció que usar Google Shopping. Segons la CE, els internautes no veuen “els resultats més pertinents” de la seva cerca, sinó que Google obliga que vegin “el que ells volen”.

Els problemes per a Google no s’acaben aquí. L’empresa seguirà en el punt de mira de Brussel·les, ja que tenen guardades en un calaix diverses denúncies més, com la dels editors de premsa i proveïdors d’imatges, que lamenten que la multinacional no respecta els drets d’autor, una queixa històrica de França, que vol que s’inclogui en la revisió de la normativa sobre 'copyright'.

stats