Economia 14/05/2021

Fitxar a la feina no acaba amb les hores extres no pagades

Les hores extres no remunerades només baixen un 0,03% des de l’entrada en vigor del registre horari

3 min
Hores extres anuals no pagades a Espanya

“S’han de complir les jornades laborals, perquè el temps parcial és temps parcial i les hores extres són hores extres". Aquesta va ser l’advertència que l’exministra de Treball, Magdalena Valerio, va enviar a les empreses el primer dia d’entrada en vigor del conegut com a registre horari, el 13 de maig del 2019, després de renyar el sector empresarial perquè no s’havia pres seriosament la posada en marxa de la normativa.

El registre de la jornada laboral era la mesura estrella impulsada per l’antecessora de Yolanda Díaz, però, dos anys després del seu tret de sortida, les dades demostren que les empreses continuen veient-ho com una burocràcia si es té en compte que el seu objectiu principal, acabar amb les hores extres no pagades, ha fracassat.

Segons dades l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els dos anys anteriors a l’aplicació de la mesura (del segon trimestre del 2017 al primer trimestre del 2019) els assalariats espanyols van fer 284.254.000 hores extres anuals no pagades, i els dos anys que porta en vigor la normativa (del segon trimestre del 2019 al primer trimestre del 2021) la xifra és de 284.167.200 hores, tot i l’impacte de la crisi provocada pel covid. Dit d’una altra manera, la reducció d’aquesta borsa d’hores des de l’entrada de la nova llei ha sigut d’un insignificant 0,03%. I la pandèmia, lluny de reduir aquesta xifra, l’ha incrementat, ja que el segon any de registre s’han fet gairebé 2,4 milions d’hores extres no pagades més que el primer.

“Tenint en compte les dades, la mesura està sent un fracàs, perquè s’ha imposat una nova càrrega a l’empresa i, a canvi, no s’estan obtenint els resultats esperats”, diu el jurista especialitzat en l’àmbit laboral de Lefebvre Robert Gutiérrez. L’altra dada que crida l’atenció és que la diferència entre les hores extres no pagades i les que sí que ho estan és mínima. De les que s’han fet setmanalment durant el primer trimestre d’aquest any (les últimes dades disponibles), un 54,6% van ser remunerades, mentre que la resta no.

Per al jurista, el fracàs del registre de la jornada laboral es deu bàsicament a tres motius: la picaresca de molts empresaris, que obliguen els seus treballadors a marcar vuit hores encara que en facin més; el fet que el mateix empleat registri només les hores que indica el seu contracte per no tenir conflictes amb les empreses, i que "molts cops el mateix treballador s’oblida de fitxar i acaba posant les vuit hores diàries”, especifica.

12,8 milions en multes

Tot i la contundència de les xifres, des del ministeri de Treball es fa una valoració positiva de la mesura. “El control del temps de treball i les hores extraordinàries és un dels objectius prioritaris de la Inspecció de Treball”, insisteixen portaveus de la cartera que ara dirigeix Yolanda Díaz. En aquest sentit, especifiquen que des de l’entrada en vigor del registre s’han fet gairebé 19.000 inspeccions i s’han posat sancions per un import total de 12,8 milions d’euros.

Pel que fa a Catalunya, segons dades d’Inspecció de Treball s’han emès en aquests dos anys 1.548 sancions per incompliment del registre horari (de les quals 319 s’han posat aquest 2021). Aquestes sancions han suposat gairebé 3,5 milions d’euros.

Així doncs, tenint en compte el balanç d’aquests dos anys ¿es pot dir que el registre horari és útil? “Si l’empresa és seriosa i ho fa correctament, és una mesura molt vàlida per comprovar que la seva plantilla només treballa les hores que fixa el conveni”, explica l’advocat laboralista. Ara bé –afegeix–, hi ha moltes companyies que s’ho prenen com “una burocràcia més” i no li donen importància. “Passa exactament el mateix amb les mesures de prevenció de riscos laborals”, deixa clar.

stats