La ganga dels edificis públics

Barcelona“El pla de venda d’edificis, amb la motivació, que no podem negar ni ho vam fer mai, d’ingressar diners i finançar despeses en anys molt difícils, ens va deixar en una implantació residencial de la Generalitat a lloguer”. Així expliquen Albert Carreras, Andreu Mas-Colell i Ivan Planas en el llibre 'Turbulències i tribulacions' la política que van posar en marxa quan estaven al departament d’Economia en l’últim govern d’Artur Mas. Vendre la casa i anar de lloguer. Així es va fer entre el 2011 i el 2014, però especialment l’últim d’aquests exercicis. En els últims anys, amb gairebé tots els edificis possibles venuts, la política s’ha aturat.

Com que era una època de crisi, algú va aprofitar per comprar edificis de la Generalitat a preus d’ocasió. El sector immobiliari estava enfonsat. Malgrat que el conjunt de totes les vendes fetes en el període dona un balanç positiu de 92,2 milions en diferència entre el preu d’adquisició i el preu de venda, fins a 14 edificis es van vendre a un preu inferior al que havien costat. Així es desprèn de l’informe elaborat per la Sindicatura de Comptes publicat aquesta setmana. Cert és que no es van vendre immobles per sota del preu de taxació d’aquell moment, però sí per sota del preu al qual els havia adquirit la Generalitat, especialment l’any 2014. I l’asseguradora Zurich (que va traslladar la seu de la seva filial espanyola de Barcelona a Madrid després del referèndum de l’1-O) va aprofitar el moment. En la subhasta, Zurich es va endur un dels principals lots, l’any 2014, amb sis edificis adquirits per un preu inferior al que havia pagat la Generalitat per la seva adquisició. En total, una diferència de 65 milions d’euros.

No va ser l’únic cas. També l’any 2014 Mercury Capital va comprar l’edifici de l’antiga conselleria de Medi Ambient (Diagonal 523-525) per 16,4 milions. L’edifici havia costat a la Generalitat l’any 2003 més de 25,4 milions d’euros. És a dir, es va vendre per 8,8 milions d’euros menys del que havia costat. El cas és especialment paradigmàtic. Mercury Capital va comprar a un bon preu, i l’edifici ja ha tornat a canviar de mans. La socimi Colonial va comunicar a finals de juliol que destinarà 37 milions a aquest edifici (entre la compra i la rehabilitació).

Però ja l’any 2012 es va produir una operació de venda d’un edifici per sota el seu preu d’adquisició. Va ser l’immoble de Josep Tarradellas on hi ha la conselleria de Territori i Sostenibilitat. La va comprar Zurich per 52 milions d’euros, vuit milions menys del que li havia costat a la Generalitat.

La direcció general de Patrimoni defensa les vendes durant els anys de la crisi. Hi ha casos d’edificis que es van comprar abans de l’esclat de la bombolla, quan els preus eren molt alts, i, evidentment, quan es van vendre les condicions de mercat eren unes altres. A més, cap edifici es va vendre per sota del preu de taxació, és a dir, el valor en aquell moment. Qui va ser director general de Patrimoni en aquella època, Salvador Estapé, consultat per l’ARA, diu que s’ha de veure quin moment vivien aleshores les finances de la Generalitat. “Es van prioritzar els ingressos per sobre de fer més retallades”, explica.

La Sindicatura també incideix en el seu informe que amb la venda dels immobles, però quedant com a llogaters, es creaven uns compromisos de lloguers futurs. Segons la Sindicatura, 698 milions de fluxos negatius fins al 2034 si es tenen en compte els ingressos rebuts per la venda dels immobles (552 milions) i els lloguers futurs compromesos (787 milions) i el cost de redimir censos (191,5 milions), menys l’estalvi en pagaments de censos (239 milions).

Aquest últim aspecte no es menor. “Molts dels edificis estaven hipotecats amb el pagament de censos molt elevats”, explica Estapé. De fet, els comptes de Patrimoni rebaixen a 144 milions el cost de la venda i posterior arrendament dels edificis, “i en cap cas els 698 milions” d’euros que diu la Sindicatura. La direcció de Patrimoni creu que s’ha de descomptar l’IBI, el manteniment, la seguretat i els censos que es deixaran de pagar, així com el retorn a les arques catalanes del 50% de l’IVA dels lloguers per l’actual model de finançament.