Economia 14/12/2017

El frau fa perdre a la Generalitat 800 milions de recaptació d'impostos

Això significa que l'Agència Tributària catalana deixa d'ingressar un de cada quatre euros

Dani Cordero
3 min
L’edifici que acull la nova seu de l’Agència Tributària de Catalunya. El Govern pretén protegir els funcionaris en el procés de desconnexió de l’estat espanyol.

BarcelonaCap hisenda recapta tot allò que hauria d’ingressar gràcies als seus impostos. Una part dels diners –que haurien de finançar serveis públics– sempre s’acaben perdent pel camí. En el cas de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), l’any 2014 van ser un de cada quatre euros. És l’estimació que constata un informe que el propi organisme va adjudicar a l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i la consultora Everis: aquell any la Hisenda catalana va deixar d’ingressar 789,8 milions d’euros, el 26% dels ingressos potencials (2.976,6 milions) si es tenen en compte quatre dels impostos que gestiona, que representen el 90% de la seva recaptació.

El càlcul de la bretxa fiscal permet detectar el frau fiscal. I l’informe conegut evidencia dos característiques de la pèrdua d’ingressos tributaris. La primera és que la major part de la minva d’ingressos es dona en l’impost sobre el patrimoni. La segona, que part dels potencials ingressos es perden perquè hi ha un volum considerable d’actius financers que estan fora d’Espanya (en paradisos fiscals, també) i que ni estan regularitzats ni són fàcils de detectar. Així que es pot concloure que els ingressos tributaris es perden pels contribuents de la franja alta d’ingressos i que l’Agència Tributària Catalana, com moltes altres, se sent impotent per lluitar contra aquesta fuita de recursos.Si no es tinguessin en compte aquests actius a l’estranger, el gap es reduiria del 26% al 18,5%, segons va explicar ahir el director de l’estudi, Alejandro Esteller.

L’estudi posa en especial evidència la capacitat de recaptar de l’actual impost sobre el patrimoni. L’exercici analitzat calcula que l’ATC podria haver ingressat 768,7 milions d’euros el 2014, però la veritat és que només va aconseguir 427,9 milions d’euros. Uns 341 milions d’euros, el 44%, es van esfumar un cop s’havien acabat els períodes voluntaris de presentació de la declaració. El 97% dels recursos perduts van tenir l’origen en una infra-declaració: els contribuents van declarar els seus actius –joies, obres d’art, vehicles o accions, entre d’altres– per sota del seu valor real. Els actius financers a l’estranger no declarats representaven al voltant del 58% del total dels diners que no van arribar a las arques públiques, mentre que un 1% de la minva de recursos va arribar perquè no es va fer la autoliquidació pertinent. I l’1,75% restant són tributs que no s’han pagat o bé s’han ajornat.

L’impost sobre successions i donacions és el segon que pateix una major bretxa fiscal. Dels 673 milions d’euros de recaptació que podia generar es van quedar pel camí 277,9 milions, el 41%. En aquest cas, l’engany sobre el patrimoni que es té a l’estranger també és un dels principals motius que van impedir que els tributs fessin la seva feina de forma efectiva.

El gap fiscal en el cas de l’impost sobre transmissions patrimonials arriba a 154 milions d’euros, el 10,4% dels 1.475 milions d’euros. I en el cas de l’imposto sobre estades en establiments turístics, la pèrdua equival a un 29% de la recaptació potencial, un total de 17 milions d’euros.

L’ATC aflora 510 milions

Com que l’estudi sobre la bretxa fiscal és pioner a Espanya i no té antecedents, aporta una fotografia fixa que no permet veure l’evolució del frau fiscal a Catalunya.Però un cop establerta la metodologia de càlcul, facilitarà l’actualització exercici per exercici i controlar l’evolució. Els resultats de Catalunya no són comparables a altres estudis estatals similars, on s’ha controlat tributs més importants. Per exemple, als Estats Units es calcula una bretxa fiscal del 18% tenint en compte impostos com el de la renda. Al Regne Unit, el gap calculat per a l’any 2015-16 va ser del 6%.

L’estudi publicat ahir és una de les 28 mesures que la Generalitat va posar en marxa el 2015 dins del seu pla de prevenció i reducció del frau fiscal. La Generalitat assegura que entre el 2015 i el setembre d’aquest any, la seva campanya ha permès aflorar 510 milions d’euros.

stats