Catalunya rebrà uns 3.100 milions més de recursos el 2023
El govern espanyol engreixa el finançament a les autonomies comptant bestretes i liquidació fins als 134.336 M€, un 24% més
MADRIDMés oxigen econòmic per a les comunitats autònomes. Durant la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que després de reunir-se dos anys en format telemàtic aquest dimecres s'ha celebrat de manera presencial a Madrid, el ministeri d'Hisenda i Funció Pública ha comunicat a les comunitats autònomes que l'import dels recursos del sistema de finançament de l'any 2023 creixerà fins als 134.336 milions d'euros, segons ha explicat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en roda de premsa després de la reunió. Es tracta d'una xifra un 24% superior a la de l'any 2022 (26.130 milions d'euros més).
L'increment global dels recursos per part del govern espanyol s'explica perquè les entregues a compte o bestretes, és a dir, els recursos com a tals que rebran les comunitats el 2023, seran de 124.292 milions d'euros, un 11% més que les bestretes de l'any 2022 (112.213), mentre que les liquidacions positives de l'any 2021 arriben als 10.981 milions d'euros, segons ha desglossat el ministeri d'Hisenda. Això vol dir que l'Estat va preveure aleshores menys recaptació de la que van acabar tenint les comunitats a causa del fort repunt de l'activitat durant l'any passat. Per tant, ara els compensarà pels diners que els deu. En la reunió, Montero ha detallat que la dada "positiva" de les liquidacions es deu a les previsions "prudents" que va fer el govern espanyol i a les mesures adoptades per fer front al xoc econòmic derivat de la crisi del covid-19.
En el cas de Catalunya, segons càlculs de la conselleria d'Economia, li pertocarien uns 3.100 milions d'euros més de recursos el 2023, cosa que faria créixer la xifra de recursos fins a uns 26.560 milions d'euros l'any que ve (el 2022 li van pertocar uns 23.450 milions d'euros). Són uns 1.000 milions més dels que la Generalitat ha anunciat i calculat en un principi just després de la reunió i que després ha corregit a l'alça. Cal tenir en compte, però, que aquests 3.100 milions del recompte del Govern català són la suma de les bestretes de l'any que ve (23.380 milions); la liquidació del 2021 que li toca (1.856 milions); la despesa de més pel marge de dèficit (788 milions), així com ingressos "addicionals" –200 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut que el govern espanyol té pendent de pagar (el deute total pendent és d'uns 2.970 milions d'euros) i una partida destinada als Mossos d'Esquadra (336 milions d'euros)–, segons detallen fonts de la conselleria d'Economia a l'ARA. "La reunió ha anat bé. Els objectius que portàvem com a Govern de Catalunya els hem assolit", ha dit el conseller d'Economia, Jaume Giró, després de la reunió. Aquest és el segon any que Giró assisteix al CPFF després que els darrers anys la Generalitat hagués deixat la cadira buida.
Un cop coneguda aquesta xifra, les comunitats autònomes podran començar a elaborar els seus comptes públics. Giró ha destacat que els recursos addicionals que rebrà la Generalitat l'any que ve permetran "ajudar a fer front la despesa tant a escala social, com de salut pública i educació" dels comptes públics catalans, ha dit. Ara bé, el conseller també ha cridat a la prudència i ha recordat que s'ha de "tenir en compte que l'any 2024 s’acabarà la suspensió de les regles fiscals". "Això vol dir que a partir del 2024 i 2025 haurem de ser molt estrictes amb mantenir un superàvit amb els comptes públics i per tant la despesa que destinem als pressupostos del 2023 serà obligació de tothom que sigui despesa no estructural, perquè si és estructural és quan després, a partir del 2024 i 2025, poden venir els problemes de possibles retallades si ara no sabem invertir adequadament aquests diners", ha exposat.
Dèficit del 0,3% del PIB
Aquest, però, ha estat només un dels punts de l'ordre del dia del CPFF, que ha tornat a reunir el ministeri d'Hisenda amb els representants econòmics de les comunitats. Un dels altres temes era el marge de dèficit que tindran l'any que ve els governs autonòmics. Tal com va avançar l'ARA, després d'una negociació entre la Generalitat i la Moncloa, els últims s'han obert a flexibilitzar el dèficit de referència per a les comunitats del 0,1 al 0,3% del PIB el 2023. "A més de tenir més recursos, també tindran un major marge de la despesa via dèficit", ha explicat Montero en roda de premsa després de la trobada amb els consellers.
Malgrat que les regles fiscals estan suspeses, el govern espanyol ha marcat aquesta "taxa de referència" com a brúixola dels diners que poden gastar de més els governs autonòmics, sense perdre de vista, però, la "responsabilitat pressupostària", ha reiterat la ministra. Totes les comunitats se'n beneficiaran, i en el cas de Catalunya aquestes dues dècimes suposaran un augment de la despesa que rondarà els 500 milions d'euros. Des del ministeri d'Hisenda defensen que, atès que creix el que les comunitats podran gastar, es reduirà el desequilibri pressupostari en què pot incórrer l'administració central.
Gestió de l'impost als residus
Finalment, ministeri d'Hisenda i comunitats han consensuat els últims serrells al voltant de la cessió del nou impost estatal als residus, que entrarà en vigor l'1 de gener del 2023. El govern espanyol cedirà la gestió del tribut a les comunitats i, de fet, així ho havien negociat ERC i el PSOE al Congrés dels Diputats introduint una esmena a la nova llei de residus. El tribut estatal eliminava de facto l'impost que ja tenien algunes comunitats com Catalunya. Ara, aquesta el podrà gestionar i en tindrà la capacitat normativa, per bé que el recaptarà l'Estat.