Consell de Política Fiscal i Financera
Economia 28/07/2021

Oxigen financer per a Catalunya

La Generalitat rebrà d'Hisenda 21.057 milions en bestretes el 2022, un 6,8% més que l'any anterior

4 min
El conseller d'Economia Jaume Giró durant la roda de premsa posterior al Consell de Política Fiscal i Financera

MadridOxigen econòmic per a les comunitats autònomes, o així ho ha defensat el govern espanyol després del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d'aquest dimecres. El ministeri d'Hisenda ha comunicat a les comunitats que l'import de les entregues a compte o bestretes, és a dir, els recursos del sistema de finançament que rebran les comunitats el 2022, serà de 112.213 milions d'euros, un 6,3% més que l'any anterior. D'aquesta quantitat, segons ha pogut saber l'ARA, Catalunya rebrà 21.057 milions, un increment del 6,8% respecte a l'última entrega.

"Rebran l'entrega de bestretes més gran de la història", ha dit la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, en roda de premsa després del CPFF. "El govern ha volgut blindar les comunitats i que el seu sistema de finançament no quedi colpejat per la crisi", ha insistit Montero. L'any passat, les comunitats van rebre 105.589 milions en bestretes per a aquest 2021, una xifra més baixa en comparació amb la del 2020 per la caiguda d'ingressos derivada de la crisi del coronavirus.

Aquest, però, era només un dels deu punts de l'ordre del dia d'un CPFF que ha durat més de cinc hores i que ha tornat a reunir el ministeri d'Hisenda amb els representants econòmics de les comunitats de manera telemàtica. Entre ells, el conseller d'Economia, Jaume Giró, després d'anys d'absències d'aquesta figura per part de la Generalitat, que ha fet un balanç positiu de la trobada. "No tenia unes expectatives gaire elevades ni tampoc gaire marge, però sens dubte la valoració és positiva", ha dit Giró en roda de premsa.

Un dels temes espinosos d'aquest CPFF era escollir la fórmula per afrontar la liquidació negativa que algunes comunitats havien de pagar l'any que ve per l'excés de finançament per part de l'Estat durant el 2020, ja que, fruit de la pandèmia, va decidir donar diners a les comunitats sense tenir en compte els ingressos públics. En aquest sentit, la ministra d'Hisenda ha traslladat als consellers econòmics que l'any que ve "rebran una transferència addicional" per cobrir aquestes liquidacions negatives, de manera que queden coberts els diners que haurien de retornar de més. En total Hisenda aprovarà una transferència d'uns 3.900 milions d'euros que vincularà als pressupostos de l'Estat del 2022.

"Gran part dels consellers van sol·licitar adoptar una mesura per pal·liar aquesta situació", ha dit Montero, que l'ha definit com a "extraordinària". De fet, una de les comunitats més preocupades era Catalunya, com el mateix Giró ha reconegut. "A Catalunya la liquidació negativa era especialment rellevant, d'uns 1.024 milions d'euros que ara ja no haurem de retornar", ha anunciat. El conseller ha aplaudit que no s'hagi optat per la solució de l'última crisi del 2008, quan es va pactar que les comunitats tinguessin un marge de vint anys per retornar els diners a l'Estat. Una devolució que en el cas català continua afectant els comptes.

Fi del conflicte de l'IVA

També estava en joc la carpeta històrica al voltant del conflicte de l'IVA pendent del 2017 i que, després d'aquest CPFF, sembla que ha arribat al seu punt final. Montero ha anunciat l'aprovació d'una partida pressupostària de 3.000 milions el 2022, vinculada també als pressupostos generals de l'Estat, per solucionar el perjudici econòmic que va significar per a les comunitats autònomes el canvi normatiu aplicat a l'IVA per part del govern de Mariano Rajoy l'any 2017.

Aquesta reforma va comportar que les comunitats perdessin un mes de recaptació d'aquest impost. És a dir, quan l'Estat va haver de liquidar a les autonomies l'impost de l'IVA del 2017 dos anys després, el 2019, només va abonar un import equivalent a onze mesos d'aquell any i no de l'any complet. Ara amb aquesta transferència es vol "compensar l'impacte negatiu" de la reforma del Partit Popular, ha defensat Montero.

Des d'aleshores, les autonomies han estat reclamant rebre la liquidació corresponent al mes que falta i algunes ho han portat fins i tot als tribunals, fins al punt que el Suprem va sentenciar –en el cas de diverses autonomies– que l'Estat havia d'abonar l'import que va quedar pendent. Fins ara la Generalitat ha xifrat en uns 443 milions d'euros la liquidació pendent de l'IVA del 2017. Un deute que ara queda "saldat", ha dit Giró.

Aquests 3.000 milions se sumen als 3.900 que Hisenda també transferirà per pal·liar la liquiditat negativa. Les dues transferències estaran condicionades als pressupostos generals de l'Estat per al 2022 i, per tant, necessitaran l'aprovació dels comptes públics per triar endavant. "Confio que surtin", ha emfatitzat Montero.

Ara bé, no tot ha estat per tirar coets. Giró ha lamentat que el ministeri d'Hisenda no hagi cedit finalment a augmentar la taxa de referència de dèficit per a les comunitats –imprescindible per elaborar els seus pressupostos– i que s'ha fixat en un 0,6%, una xifra lleugerament inferior a la de l'any passat. Malgrat que les regles fiscals estan suspeses i, per tant, aquesta taxa no és d'obligat compliment, la Generalitat s'hi ajustarà per "prudència financera" i per "no tenir problemes a l'hora de pagar factures", ha dit el conseller d'Economia.

El Govern demanava que el marge de dèficit fos de l'1,1%, perquè, segons els seus càlculs, implicaria poder comptar amb 1.000 milions d'euros més per a l'elaboració dels pressupostos. "Serà més fàcil fer el pressupost, però serà difícil satisfer les necessitats del país. Els límits són els que són, però ara no correspon recordar tots els dèficits que té l'Estat [amb Catalunya]. Amb el que tenim, farem els millors pressupostos possibles", ha conclòs Giró.

Fons europeus

El govern espanyol també ha confirmat el repartiment de 13.486 milions d'euros addicionals dels fons europeus inclosos als pressupostos de l'Estat d'aquest 2021. Finalment, els diners es distribuiran sota el criteri de "població ajustada", una opció que fonts de la trobada asseguren que "ha sigut escollida per la majoria de comunitats", malgrat que algunes com Catalunya o Madrid preferien tenir en compte altres indicadors com el PIB. Segons els primers càlculs de la Generalitat, Catalunya rebrà uns 2.160 milions d'euros que Giró ha anticipat que es destinaran a salut, drets socials i educació, "les àrees més afectades pel covid", ha remarcat.

stats